Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  bogeria megaloblàstica, n f

Malalties i síndromes, Salut mental

Definició
Demència associada amb l'anèmia perniciosa.
  • ca  bogeria moral de Prichard, n f
  • en  moral insanity

Salut mental

Definició
Condició pròpia dels psicòpates malvats, mancats de sentiments de compassió i de vergonya, incapaços del penediment i enemics de la societat.
  • ca  boig boja, adj
  • ca  foll -a, adj sin. compl.
  • es  loco
  • fr  fou
  • en  crazy
  • en  mad

Salut mental

Definició
Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental.
  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  datzerà, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  herba erisipela, n f sin. compl.
  • ca  llorer bord, n m sin. compl.
  • es  brusco
  • fr  fragon
  • nc  Ruscus aculeatus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta arbustiva, de la família de les liliàcies, que creix especialment en alzinars, als obacs de la terra baixa i a zones de muntanya fins arribar als 1.000 m d'arreu dels Països Catalans. L'arrel en decocció, ha estat emprada com a diürètic.
  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  datzerà, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  herba erisipela, n f sin. compl.
  • ca  llorer bord, n m sin. compl.
  • es  brusco
  • fr  fragon
  • nc  Ruscus aculeatus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta arbustiva, de la família de les liliàcies, que creix especialment en alzinars, als obacs de la terra baixa i a zones de muntanya fins arribar als 1.000 m d'arreu dels Països Catalans. L'arrel en decocció, ha estat emprada com a diürètic.
  • ca  boixac de camp, n m
  • ca  boixac, n m sin. compl.
  • ca  calèndula arvensis, n f sin. compl.
  • ca  galdiró, n m sin. compl.
  • ca  groguet de camp, n f sin. compl.
  • ca  inflabou, n m sin. compl.
  • ca  llevagat, n m sin. compl.
  • ca  llevamà, n m sin. compl.
  • nc  Calendula arvensis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 10 a 30 cm d'alçada, que creix en terres conreades o incultes, messes, a prop de llocs habitats, des de la plana fins a la muntanya mitjana, a tot el Principat i també al País Valencià i a les Illes Balears. Les flors, que es cullen a l'hivern i a la primavera, en infusió, han estat emprades amb les mateixes indicacions que el boixac comú.
  • ca  boixac, n m
  • ca  boixac de jardí, n m sin. compl.
  • ca  calèndula officinalis, n f sin. compl.
  • ca  clavellina de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor d'albat, n f sin. compl.
  • ca  flor de meravella, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  gojat, n f sin. compl.
  • ca  groguet, n m sin. compl.
  • nc  Calendula officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d'alçada, conreada sovint com a ornamental, que viu també subespontàniament a la plana i zones de muntanya, a prop de llocs habitats, molt abundant a Montserrat. La tintura o la infusió, que es prepara exclusivament amb les flors, les quals es cullen gairebé tot l'any, han estat emprades com a emmenagogues i contra la hipertensió. Tòpicament en decocció, també foren utilitzades contra nafres i erupcions cutànies.
  • ca  boixac de camp, n m
  • ca  boixac, n m sin. compl.
  • ca  calèndula arvensis, n f sin. compl.
  • ca  galdiró, n m sin. compl.
  • ca  groguet de camp, n f sin. compl.
  • ca  inflabou, n m sin. compl.
  • ca  llevagat, n m sin. compl.
  • ca  llevamà, n m sin. compl.
  • nc  Calendula arvensis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 10 a 30 cm d'alçada, que creix en terres conreades o incultes, messes, a prop de llocs habitats, des de la plana fins a la muntanya mitjana, a tot el Principat i també al País Valencià i a les Illes Balears. Les flors, que es cullen a l'hivern i a la primavera, en infusió, han estat emprades amb les mateixes indicacions que el boixac comú.
  • ca  boixac, n m
  • ca  boixac de jardí, n m sin. compl.
  • ca  calèndula officinalis, n f sin. compl.
  • ca  clavellina de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor d'albat, n f sin. compl.
  • ca  flor de meravella, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  gojat, n f sin. compl.
  • ca  groguet, n m sin. compl.
  • nc  Calendula officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d'alçada, conreada sovint com a ornamental, que viu també subespontàniament a la plana i zones de muntanya, a prop de llocs habitats, molt abundant a Montserrat. La tintura o la infusió, que es prepara exclusivament amb les flors, les quals es cullen gairebé tot l'any, han estat emprades com a emmenagogues i contra la hipertensió. Tòpicament en decocció, també foren utilitzades contra nafres i erupcions cutànies.
  • ca  bol, n m
  • es  bolo
  • fr  bol
  • en  bol
  • en  bole
  • en  bolus

Farmacologia

Definició
Porció d'electuari recoberta d'unes pólvores inertes que ha d'ésser presa d'un cop.

Nota

  • El bol es distingeix de la píndola pel volum, més considerable, i per la consistència, més tova.

    La denominació bol prové del grec bolos 'tros'.