Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  caolí, n m

Farmacologia, Odontoestomatologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Argila refractària de color blanc formada per descomposició del feldespat i constituïda gairebé exclusivament per caolinita (silicat alumínic hidratat), que fou extreta per primera vegada de Kao Ling, a la Xina. És emprat en odontologia per a incrementar la duresa i l'opacitat de la porcellana de les pròtesis dentals. El caolí rentat és utilitzat també per les seves propietats absorbents, adsorbents i antiàcides, tant per via oral com per aplicació sobre la pell.
  • ca  cap, n m
  • es  cabeza, n f
  • fr  tête, n f
  • en  caput, n
  • en  head, n
  • la  caput

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Extremitat arrodonida de certs ossos o porció més voluminosa de certs òrgans, també arrodonida, o part extrema d'una estructura.
  • ca  cap, n m
  • es  cabeza
  • fr  tête
  • en  caput
  • en  head
  • TA  caput

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Part superior del cos de l'home, i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos. Comprèn el crani, que, situat superiorment i posteriorment, és una cavitat òssia que conté l'encèfal, i la cara, que, situada inferiorment i anteriorment, allotja l'inici dels conductes respiratori i digestiu i gran part dels òrgans dels sentits.
  • ca  acrocefàlia, n f
  • ca  cap d'agulla, n m sin. compl.
  • ca  cap de torre, n m sin. compl.
  • ca  crani d'agulla, n m sin. compl.
  • ca  crani de campanar, n m sin. compl.
  • ca  crani de torre, n m sin. compl.
  • ca  hipsicefàlia, n f sin. compl.
  • ca  hipsocefàlia, n f sin. compl.
  • ca  oxicefàlia, n f sin. compl.
  • ca  pirgocefàlia, n f sin. compl.
  • ca  turricefàlia, n f sin. compl.
  • es  acrocefalia
  • fr  acrocéphalie
  • en  acrocephalia
  • en  steeple skull
  • en  tower skull

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica

Definició
Malformació cranial caracteritzada per la forma cònica del crani, deguda a la sinostosi prematura de les sutures coronal i lambdoide.

Nota

  • La denominació pirgocefàlia està formada a partir del grec pýrgos 'torre' i kephalé 'cap'.
  • ca  cap de buldog, n m

Anatomia

Definició
Cap propi de l'acondroplàsia, caracteritzat per macrocefàlia, eminències frontals prominents i nas ample i aplatat o de sella.
  • ca  cap de l'astràgal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Podologia

Definició
Part anterior arrodonida de l'astràgal, que s'articula amb la cara posterior de l'escafoide tarsià.
  • ca  cap de l'epidídim, n m
  • ca  globus major de l'epidídim, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Part anterior i més voluminosa de l'epidídim, rodona i llisa, que descansa sobre el pol anterior del testicle, al qual està unit per la serosa visceral, per una capa de teixit conjuntiu i pels conductes seminífers.
  • ca  cap de l'húmer, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Part articular de l'epífisi superior de l'húmer, arrodonida, que representa la tercera part d'una esfera, lleugerament aplatada de davant a darrere, i destinada a articular-se amb la cavitat glenoide de l'omòplat.
  • ca  tròclea falàngica, n f
  • ca  cap de la falange, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Extrem distal de les primeres i segones falanges dels dits de les mans i dels peus.
  • ca  pol superior de la melsa, n m
  • ca  cap de la melsa, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Extrem superointern de la melsa, més voluminós que l'inferior, situat a l'altura de la desena vèrtebra dorsal, a un o dos centímetres de la columna vertebral.

Nota

  • La denominació cap de la melsa s'usava antigament.