Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cap de Medusa, n m
  • la  caput medusae

Angiologia, Cardiologia

Definició
Circulació col·lateral subcutània abdominal formada per troncs venosos umbilicals o paraumbilicals, en forma de varices voluminoses, que hom observa en alguns casos d'hipertensió portal. El nom prové del monstre mitològic anomenat Medusa, que tenia el cap ple de serps com a cabellera.
  • ca  iridocele, n f
  • ca  cap de mosca, n m sin. compl.
  • ca  miiocèfal, n m sin. compl.
  • ca  miocèfal, n m sin. compl.
  • en  myiocephalon
  • en  myiocephalum

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Hèrnia de l'iris a través d'una fissura de la còrnia.
Projecció de l'iris a través d'una obertura accidental de la còrnia. ((miiocèfal))

Nota

  • La denominació miiocèfal està formada a partir del grec myîa 'mosca' i kephalé 'cap'.
  • ca  cap de rellotge de sorra, n m

Anatomia, Anatomia > Embriologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Crani amb depressió de la sutura coronal, observat en la sífilis congènita.
  • ca  clinocefàlia, n f
  • ca  cap de sella, n m sin. compl.
  • es  clinocefalia
  • fr  clinocéphalie
  • en  clinocephaly

Anatomia, Anatomia > Embriologia, Neurologia

Definició
Enfonsament congènit de la volta del crani.

Nota

  • La denominació clinocefàlia prové del grec klíno 'inclinar, doblegar' i de -cefàlia.
  • ca  acrocefàlia, n f
  • ca  cap d'agulla, n m sin. compl.
  • ca  cap de torre, n m sin. compl.
  • ca  crani d'agulla, n m sin. compl.
  • ca  crani de campanar, n m sin. compl.
  • ca  crani de torre, n m sin. compl.
  • ca  hipsicefàlia, n f sin. compl.
  • ca  hipsocefàlia, n f sin. compl.
  • ca  oxicefàlia, n f sin. compl.
  • ca  pirgocefàlia, n f sin. compl.
  • ca  turricefàlia, n f sin. compl.
  • es  acrocefalia
  • fr  acrocéphalie
  • en  acrocephalia
  • en  steeple skull
  • en  tower skull

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica

Definició
Malformació cranial caracteritzada per la forma cònica del crani, deguda a la sinostosi prematura de les sutures coronal i lambdoide.

Nota

  • La denominació pirgocefàlia està formada a partir del grec pýrgos 'torre' i kephalé 'cap'.
  • ca  cap del dit, n m
  • ca  punta del dit, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Extrem lliure, arrodonit, del dit, tou per la cara ventral i amb l'ungla a la cara dorsal.
  • ca  cap del fèmur, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Part articular de l'epífisi superior del fèmur, regularment arrodonida, que representa les dues terceres parts d'una esfera, destinada a articular-se amb l'acetàbul. Posseeix una depressió rugosa, anomenada fosseta del lligament rodó, destinada a la inserció del lligament rodó de l'articulació coxofemoral.
  • ca  cap del nucli caudat, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Extrem superior del nucli caudat que ocupa, per la seva part superior, la prolongació frontal del ventricle lateral. El límit posterior correspon a un pla vertical que passa pel forat de Monro. Per davant i a dalt és envoltat pel genoll del cos callós. A la meitat inferior de la cara inferior és unit al nucli lenticular per un pont ample de substància grisa.
  • ca  cap del pàncrees, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Extrem dret del pàncrees enclavat en l'espai que, en forma de ferradura, limita les tres primeres porcions del duodè. La seva extremitat inferoexterna es dirigeix cap a la línia mediana, formant una eminència anomenada ganxo o procés uncinat del pàncrees.
  • ca  cap quadrat, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Pediatria

Definició
Deformació del cap, pròpia del raquitisme, deguda a l'aplatament de l'occipital per decúbit dorsal permanent del lactant.