Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  escala isomètrica, n f

Material mèdic i ortopèdic

Definició
Tira metàl·lica radioopaca dividida en centímetres que hom col·loca entre les natges del pacient; d'aquesta manera segueix les mateixes distorsions que els diàmetres pelvians i així hom pot amidar-los directament.
  • ca  escala mitjana de Löwenberg, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte coclear, entre la membrana de Reissner i la basilar, que conté l'òrgan de Corti.
  • ca  escala nominal, n f
  • es  escala nominal, n f
  • fr  échelle nominale, n f
  • en  nominal scale, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Escala de mesura que diferencia valors distints sense establir-hi cap ordre.
  • ca  escala ordinal, n f
  • es  escala ordinal, n f
  • fr  échelle ordinale, n f
  • en  ordinal scale, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Escala de mesura que diferencia valors distints i hi estableix un ordre.
  • ca  escala termodinàmica, n f
  • ca  escala absoluta, n f sin. compl.
  • ca  escala de Kelvin, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Física

Definició
És una escala termomètrica en la qual el punt zero correspon al zero absolut i la unitat, el kelvin (de símbol K) és igual al grau centígrad. Per tant, els 0 K corresponen als -273,13°C i els 100 K, als -173,13°C. Fins el 1967, el kelvin era anomenat grau Kelvin i era representat per °K.
  • ca  escala termomètrica, n f

Disciplines de suport > Física

Definició
Escala que mesura les temperatures. Les més utilitzades són la centígrada o de Celsius, la de Fahrenheit i la de Réaumur.
  • ca  escalariforme, adj
  • en  scalariform

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que té la forma d'una escala.
  • ca  cremada, n f
  • ca  escaldada, n f sin. compl.
  • es  quemadura, n f
  • fr  brûlure, n f
  • en  burn, n

.FITXA REVISADA, Dermatologia

Definició
Lesió tissular produïda per l'acció d'agents físics o d'agents químics càustics.

Nota

  • Les cremades poden ser causades per la calor, el fred, l'electricitat, la radiació, el fregament o per productes com l'àcid sulfúric, la sosa càutica o el quitrà.

    Hi ha diversos graus de gravetat en les cremades: de primer grau (que sols afecten l'epidermis, amb eritema i edema), de segon grau (que afecten l'epidermis i el derma, amb vesícules i butllofes i conservació dels annexos cutanis) i de tercer grau (que afecten la totalitat de la pell, que esdevé necrosada i sense capacitat de regeneració, amb aparició d'escares).

    Les cremades poden deixar seqüeles com ara cicatrius, retraccions o limitació de la mobilitat.
  • ca  escaldadura estafilocòccica, n f

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia de Ritter.
  • ca  intertrigen, n m
  • ca  encetament, n m sin. compl.
  • ca  escaldament, n m sin. compl.
  • es  intertrigo, n m
  • fr  intertrigo, n m
  • fr  intertrigo, n m
  • en  intertrigo, n

.FITXA REVISADA, Dermatologia

Definició
Dermatitis superficial que s'esdevé en els grans plecs i es caracteritza per una zona eritematosa i inflamada, que pot estar macerada, produir exudació i provocar coïssor.

Nota

  • L'intertrigen es produeix per la fricció de dues zones humides i la humitat per la sudoració profusa, per tant, és més freqüent en circumstàncies de calor i en persones obeses. Hi ha una sobreinfecció local, sovint per llevats del gènere Candida.

    La denominació intertrigen prové del llatí intertrigo, inis 'fricció'.