Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  escanyussar-se, v intr pron

Pneumologia

Definició
Tenir algú alguna cosa a la gola que el priva de respirar.
  • ca  escapament, n m
  • es  escape
  • fr  échappement
  • en  escape

Cardiologia

Definició
Descàrrega d'un estímul en un centre automàtic (nodal o ventricular) quan no hi arriba l'estímul esperat procedent d'un centre més alt amb automatisme més ràpid. La característica electrocardiogràfica consisteix en un complex tardà no precedit d'onda P o precedit d'una onda P no conduïble.
  • ca  escapçar, v tr
  • ca  decapitar, v tr sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

  • ca  omòplat, n m
  • ca  escàpula, n f sin. compl.
  • ca  os de l'espatlla, n m sin. compl.
  • ca  os de la paleta, n m sin. compl.
  • ca  pala de l'espatlla, n f sin. compl.
  • ca  pala de l'esquena, n f sin. compl.
  • ca  pala del dors, n f sin. compl.
  • ca  pala del muscle, n f sin. compl.
  • es  escápula
  • es  omóplato
  • fr  omoplate
  • fr  scapule
  • en  omoplata
  • en  scapula

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os parió pla, ample i de forma triangular, que constitueix la part posterior de l'espatlla. S'articula amb la clavícula i l'húmer.
Os pla i parió, de forma triangular, amb dues cares, anterior i posterior, tres cantells i tres angles. És situat a la part superior i posterior del tòrax, articulat amb la clavícula, amb la qual forma l'esquelet del muscle, i amb l'húmer. Es desenvolupa per vuit punts d'ossificació, un de primitiu i set de secundaris. El primitiu apareix, al centre de l'os, entre els dies 45 i 60 de la vida embrionària; els secundaris apareixen, excepte el coracoidal principal que ho fa cap a l'any i mig, entre els catorze i els vint anys, i són anomenats coracoidal accessori, acromial, glenoidal superior, punts inferior i marginal i placa glenoidal. ((omòplat))

Nota

  • La denominació omòplat prové del grec omopláte 'el pla de l'espatlla'.
  • La denominació escàpula prové del llatí scapula.
  • ca  escàpula alada, n f
  • en  winged scapula

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Escàpula que té la vora interna molt prominent.
  • ca  supraelevació congènita de l'omòplat, n f
  • ca  deformitat de Sprengel, n f sin. compl.
  • ca  elevació congènita de l'omòplat, n f sin. compl.
  • ca  escàpula alçada, n f sin. compl.
  • ca  escàpula elevada, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Sprengel, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Sprengel, n f sin. compl.
  • es  supraelevación congénita del omóplato
  • fr  surélévation congénitale de l'omoplat
  • en  congenital high scapula

Traumatologia i ortopèdia

Definició
Deformació de l'espatlla, generalment unilateral, caracteritzada per una situació anormalment elevada de l'omòplat, el qual apareix també basculat en dos plans, sagital i frontal, i deformat. S'associa sovint amb altres anomalies congènites: absència o fusió de costelles, costelles cervicals, síndrome de Klippel-Feil, escoliosi congènita amb hemivèrtebres, espina bífida cervical, etc. És freqüent la presència d'una tija osteocartilaginosa, anomenada os omovertebral, que connecta l'omòplat a l'apòfisi espinosa de la sisena vèrtebra cervical.
  • ca  escàpula crepitant, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica

Definició
Estat patològic caracteritzat per unes crepitacions que acompanyen els moviments de l'omòplat, degudes a l'existència d'un osteoma o d'un osteocondroma a la cara anterior de l'os.
  • ca  escàpula escafoide, n f
  • ca  escàpula de Graves, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Escàpula en què la vora vertebral, per sota de l'espina, és còncava.
  • ca  supraelevació congènita de l'omòplat, n f
  • ca  deformitat de Sprengel, n f sin. compl.
  • ca  elevació congènita de l'omòplat, n f sin. compl.
  • ca  escàpula alçada, n f sin. compl.
  • ca  escàpula elevada, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Sprengel, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Sprengel, n f sin. compl.
  • es  supraelevación congénita del omóplato
  • fr  surélévation congénitale de l'omoplat
  • en  congenital high scapula

Traumatologia i ortopèdia

Definició
Deformació de l'espatlla, generalment unilateral, caracteritzada per una situació anormalment elevada de l'omòplat, el qual apareix també basculat en dos plans, sagital i frontal, i deformat. S'associa sovint amb altres anomalies congènites: absència o fusió de costelles, costelles cervicals, síndrome de Klippel-Feil, escoliosi congènita amb hemivèrtebres, espina bífida cervical, etc. És freqüent la presència d'una tija osteocartilaginosa, anomenada os omovertebral, que connecta l'omòplat a l'apòfisi espinosa de la sisena vèrtebra cervical.
  • ca  escàpula escafoide, n f
  • ca  escàpula de Graves, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Escàpula en què la vora vertebral, per sota de l'espina, és còncava.