Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  escarbotar, v tr
  • es  raer
  • fr  égratigner
  • en  scratch

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Llevar una prominència, desgastar o llevar una part d'alguna cosa, fregant, gratant, raspant, etc.
  • ca  esgargamellar-se, v intr pron
  • ca  escarcanyar-se, v intr pron sin. compl.

Otorrinolaringologia

Definició
Fatigar-se, fer-se malbé, la gola a força de cridar.
  • ca  ennuegar-se, v intr pron
  • ca  engargussar-se, v intr pron sin. compl.
  • ca  escarcanyar-se, v intr pron sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Sentir-se algú impedida la respiració perquè el menjar, la saliva, etc, se li han entravessat a la gola.
  • ca  escardalenc -a, adj

Otorrinolaringologia

Definició
Dit de la veu aguda i prima, veu d'espinguet.
  • ca  escardalenc -a, adj
  • es  cenceño
  • fr  decharné
  • en  lean

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Molt eixut de carns.
  • ca  card marià, n m
  • ca  card burral, n m sin. compl.
  • ca  card calapatós, n m sin. compl.
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  cardassa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  carxofa de burro, n m sin. compl.
  • ca  carxofera de burro, n f sin. compl.
  • ca  escardot, n m sin. compl.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
  • ca  escardot gros, n m sin. compl.
  • ca  espinot, n m sin. compl.
  • nc  Silybum marianum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.
  • ca  card marià, n m
  • ca  card burral, n m sin. compl.
  • ca  card calapatós, n m sin. compl.
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  cardassa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  carxofa de burro, n m sin. compl.
  • ca  carxofera de burro, n f sin. compl.
  • ca  escardot, n m sin. compl.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
  • ca  escardot gros, n m sin. compl.
  • ca  espinot, n m sin. compl.
  • nc  Silybum marianum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.
  • ca  card marià, n m
  • ca  card burral, n m sin. compl.
  • ca  card calapatós, n m sin. compl.
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  cardassa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  carxofa de burro, n m sin. compl.
  • ca  carxofera de burro, n f sin. compl.
  • ca  escardot, n m sin. compl.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
  • ca  escardot gros, n m sin. compl.
  • ca  espinot, n m sin. compl.
  • nc  Silybum marianum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.
  • ca  escarificació, n f

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia

Definició
Acció d'escarificar; l'efecte.
  • ca  escarificació, n f

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia

Definició
Producció, accidental o quirúrgica, d'una escara.