Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estromania, n f

Ginecologia i obstetrícia, Salut mental, Urologia

Definició
Nom que designa la satiriasi en l'home i la nimfomania en la dona.
  • ca  estromàtic -a, adj
  • en  stromal
  • en  stromatic

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Relatiu o pertanyent a l'estroma.
  • ca  estromàtic -a, adj
  • en  stromal
  • en  stromatic

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Que s'assembla a l'estroma.
  • ca  estromatina, n f

Anatomia > Histologia, Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Proteïna de l'estroma de les hematies.
  • ca  estromatogènic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Que és originat a l'estroma.
  • ca  estromatòlisi, n f
  • en  stromatolysis

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Histologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Destrucció de l'estroma, especialment del d'una hematia.
  • ca  estromatosi, n f
  • ca  adenomiosi estromàtica, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Adenomiosi en què l'endometri que prolifera és de tipus estromàtic i no glandular.
  • ca  estrona, n f
  • ca  cetohidroxiestrina, n f sin. compl.
  • ca  cetohidroxiestrona, n f sin. compl.
  • ca  fol·liculina, n f sin. compl.
  • ca  telicinina, n f sin. compl.
  • es  estrona, n f
  • fr  estrone, n f
  • en  estrone, n
  • en  thelykinin, n
  • CAS  53-16-7

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
Estrogen format a partir de l'oxidació de l'estradiol mitjançant l'enzim 17ß-hidroxiesteroideoxidoreductasa i de la transformació de l'androstendiona per mitjà de l'enzim aromatasa.

Nota

  • La major part d'estrona circulant procedeix de la conversió extraovàrica de l'androstendiona, pas metabòlic induït per l'hormona fol·liculoestimulant. La seva activitat estrogènica és menys potent que la de l'estradiol, però superior a la de l'estriol.

    La denominació estrona és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  salicària, n f
  • ca  estronca-sang, n m sin. compl.
  • ca  flor de braçal, n f sin. compl.
  • ca  frares, n m pl sin. compl.
  • ca  trencadella, n f sin. compl.
  • nc  Lythrum salicaria

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les litràcies, de 60 a 120 cm d`alçària, que creix en vores de rius, fonts i sòls inundats dels Pirineus i comarques del nord-est del Principat fins arribar al Baix Llobregat, i també al País Valencià. Les summitats florides que es cullen al final de la primavera o l'estiu, en infusió, són astringents. Com a ús extern, en decocció han estat usades per netejar ferides i nafres.
  • ca  estronci, n m
  • es  estroncio
  • fr  strontium
  • en  strontium
  • sbl  Sr

Anatomia > Òrgans i sistemes, Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Metall blanc alcalinoterri pertanyent al grup II A de la taula periòdica, mitjanament dur i mal·leable, que actua amb valència +2. El seu nombre atòmic és 38, la massa atòmica 87,63 i el símbol Sr. Fou identificat el 1908. Els minerals més importants que en contenen són l'estroncianita i, sobretot, la celestina. En són emprades algunes sals (bromur, salicilat) i també alguns isòtops radioactius: l'estronci-90, obtingut artificialment, de mitja vida de 28 anys, és usat en medicina nuclear per la seva gran afinitat per l'os.

Nota

  • La denominació estronci prové del nom de Strontian, poble escocès on fou descobert.