Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  estructura, n f
  • es  estructura
  • fr  structure
  • en  structure

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Arranjament, disposició, de les parts, dels òrgans o de les partícules d'una substància o un cos.

Nota

  • La denominació estructura prové del llatí structura, de struo 'construir'.
  • ca  estructura, n f
  • es  estructura
  • fr  structure
  • en  structure

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definició
Ordenació que presenten els àtoms dins la molècula. A través de l'anàlisi elemental quantitativa i de la determinació del pes molecular hom pot establir la fórmula molecular d'un compost; el problema que es planteja aleshores és el coneixement de la seva estructura, puix que hi ha la possibilitat de composts diferents amb la mateixa fórmula molecular, els quals difereixen en l'ordenació dels seus àtoms (isomeria estructural); i àdhuc hi ha composts diferents tot i que presenten la mateixa ordenació dels àtoms en la molècula, diferint només en la posició relativa d'aquests àtoms en l'espai (estereoisomeria).

Nota

  • La denominació estructura prové del llatí structura, de struo 'construir'.
  • ca  estructura adventícia, n f

Anatomia > Histologia

Definició
Estructura de teixit conjuntiu que forma la capa externa dels òrgans en forma de tub, com les artèries i el tracte digestiu.
  • ca  estructura cristal·lina, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
Distribució espacial dels elements que formen un cristall (àtoms o molècules) constituint en conjunt un edifici amb una energia lliure molt petita.
  • ca  ultraestructura, n f
  • ca  estructura fina, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Estructura fina d'una cèl·lula, tal com s'observa al microscopi electrònic.
  • ca  estruma, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició

Definició
Terme desuet emprat per a designar determinades tumoracions no pertanyents a la glàndula tiroide i actualment per a referir-se al creixement de teixit tiroidal en òrgans extratiroidals.

Nota

  • La denominació estruma prové del llatí struma.
  • ca  goll, n m
  • ca  estruma, n m sin. compl.
  • ca  gotirló, n m sin. compl.
  • ca  hèrnia gutural, n f sin. compl.
  • ca  tironcus, n m sin. compl.
  • ca  traquelofima, n m sin. compl.
  • es  bocio
  • fr  goitre
  • en  goiter
  • en  struma

Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició

Definició
Augment de grandària de la glàndula tiroide.

Nota

  • La denominació estruma prové del llatí struma.
  • La denominació hèrnia gutural s'usava antigament.
  • ca  escròfula, n f
  • ca  caquèxia estrumosa, n f sin. compl.
  • ca  estruma, n m sin. compl.
  • ca  humor fred, n m sin. compl.
  • ca  mal del rei, n m sin. compl.
  • es  escrófula
  • fr  scrofule
  • en  scrofula

Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa, Pediatria

Definició
Denominació desueta d'un estat morbós, no gaire ben definit, propi d'infants i adolescents, en el qual el més característic era l'adenitis tuberculosa cervical. En les descripcions clàssiques s'hi afegia impetigen, rinitis, otitis, conjuntivitis, etc, que donaven una fàcies especial típica.

Nota

  • La denominació estruma prové del llatí struma.

    L'ús de la denominació mal del rei s'explica perquè hom creia que l'aplicació de les mans dels reis d'Anglaterra i França podia guarir-lo.
  • ca  tiroïditis de Riedel, n f
  • ca  estruma de Riedel, n m sin. compl.
  • ca  goll llenyós, n m sin. compl.
  • ca  tiroïditis fibrosa invasiva, n f sin. compl.
  • ca  tiroïditis llenyosa, n f sin. compl.
  • ca  tiroïditis llenyosa de Riedel, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició

Definició
Tiroïditis crònica extremament rara de causa desconeguda, caracteritzada per la proliferació fibrosa de la glàndula tiroide, que apareix intensament dura, amb desaparició de l'estructura histològica normal i extensió de la fibrosi als teixits adjacents (músculs, aponeurosis, vasos sanguinis, nervis i tràquea). S'associa sovint amb fibrosi mediastínica, retroperitoneal, del teixit cel·lular retroorbitari, de les glàndules lacrimals i amb colangitis esclerosant. Predomina en dones, entre els 40 i els 70 anys d'edat i es manifesta per un augment de volum de la tiroide, de consistència llenyosa o pètria i gairebé sempre uniforme, que evoluciona vers la compressió o afectació de les estructures veïnes amb símptomes de dispnea, estridor, disfonia i disfàgia. Inicialment, la funció esofàgica és normal, però amb la progressió de la malaltia apareix hipotiroïdisme.
  • ca  estruma ovàric, n m
  • ca  ovari estrumós, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Ginecologia i obstetrícia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Teratoma ovàric que conté teixit tiroidal i que pot manifestar-se en forma d'hipertiroïdisme.