Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  femorogenital, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Relatiu o pertanyent a la cuixa i els genitals.
  • ca  femoroilíac -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Relatiu o pertanyent al fèmur i l'os ilíac alhora.
  • ca  patel·lofemoral, adj
  • ca  femoropatel·lar, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Relatiu o pertanyent a la patel·la o ròtula i al fèmur.
  • ca  femorotibial, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Relatiu o pertanyent al fèmur i la tíbia alhora.
  • ca  femta, n f
  • ca  diacorema, n m sin. compl.
  • es  heces
  • fr  fèces
  • en  diachorema
  • en  feces
  • en  stool

Gastroenterologia

Definició
Excrement d'animal o d'home, consistent en bacteris, cèl·lules despreses dels intestins, secrecions, especialment hepàtiques, i una petita quantitat de residus d'aliments.

Nota

  • La denominació diacorema prové del grec diachórema.
  • ca  femto-
  • sbl  f

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Disciplines de suport > Física

Definició
Forma prefixada del mot suec femton, "quinze', emprada en el sistema internacional d'unitats per a denominar el submúltiple d'una unitat equivalent a 10-15 d'aquesta unitat. El símbol és f.
  • ca  femtolitre, n m

Hematologia i hemoteràpia, Disciplines de suport > Física

Definició
Submúltiple del litre (L), correspon a 10-16. S'utilitza per a mesurar el volum corpuscular mitjà dels eritròcits. Un eritròcit normal té entre 83 i 98 fL.
  • ca  fèmur, n m
  • es  fémur
  • fr  fémur
  • en  femur

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os de les extremitats inferiors de l'home (de les posteriors dels vertebrats tetràpodes) que s'estén de la pelvis al genoll. És prim i llarg i serveix d'inserció als músculs locomotors de l'extremitat.
Os llarg i parió, amb una diàfisi prismàtica triangular, tres cares, tres cantells i dues epífisis. Forma l'esquelet de la cuixa i s'articula amb el coxal per l'epífisi superior i amb la ròtula i la tíbia per la inferior. Es forma a partir d'un punt d'ossificació primitiu per a la diàfisi, que apareix a l'inici del segon mes de vida intrauterina, i de quatre punts complementaris, tres per a l'extrem superior (el del cap apareix al començament del segon any, el del trocànter major als tres anys i el del trocànter menor als 8 anys) i un per a l'extrem inferior, anomenat punt intercondili, que apareix 15 dies abans del naixement.

Nota

  • La denominació fèmur prové del llatí femur femoris 'cuixa'.
  • ca  feno-
  • ca  fen- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Disciplines de suport > Química

Definició
Formes prefixades del mot grec phaíno fer aparició, manifestar, que indiquen aparença, exhibició i, en química, derivat del benzè o que conté el grup fenil.
  • ca  fenacaïna, n f
  • ca  holocaïna, n f sin. compl.
  • es  fenacaína, n f
  • fr  phénacaïne, n f
  • en  phenacaine, n
  • CAS  101-93-9

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Disciplines de suport > Química

Definició
Fàrmac anestèsic local emprat en oftalmologia.

Nota

  • La denominació fenacaïna és la forma catalana corresponent a la DCI.