Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  solc branquial, n m
  • ca  fenedura branquial, n f sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Cadascun dels tres sins o escotadures de l'ectoderma que es corresponen amb les bosses faríngies o branquials de l'intestí branquial de l'embrió.

Nota

  • La denominació fenedura branquial s'usa especialment en la literatura anglosaxona.
  • ca  fenedura branquial, n f

Anatomia > Embriologia

Definició
Cadascuna de les fenedures existents en el fons dels solcs branquials de la part cranial de l'intestí primitiu dels peixos, que resulten de la reabsorció de la membrana branquial i que permeten l'intercanvi dels gasos de la respiració. En l'home es produeix una fenedura branquial únicament en el cas anormal que la membrana branquial s'esquinci.
  • ca  fenedura bucal, n f
  • ca  rima oral, n f sin. compl.
  • ca  rima oris, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Fenedura transversal en què queda convertit l'orifici bucal quan els llavis són closos. Va d'una comissura dels llavis a l'altra i correspon exactament a la línia de contacte d'ambdós llavis.
  • ca  fenedura cerebral de Bichat, n f
  • ca  fenedura de Bichat, n f sin. compl.
  • ca  fissura de Bichat, n f sin. compl.
  • ca  fissura transversal del cervell, n f sin. compl.
  • ca  gran fenedura cerebral, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Solc profund, imparell i simètric, situat a la base del cervell, en forma de ferradura de concavitat dirigida cap endavant. La seva porció mediana es troba sota el rodet del cos callós i les seves dues extremitats o porcions laterals es corresponen, a cada banda, amb l'espai perforat anterior, on semblen continuar la cissura de Silvi.
  • ca  fenedura anal, n f
  • ca  fenedura clunial, n f sin. compl.
  • ca  fenedura glútia, n f sin. compl.
  • ca  fenedura interglútia, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Solc entre les natges, on s'obre l'orifici anal.
  • ca  fenedura ocular, n f
  • ca  fenedura colobòmica, n f sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Solc de la porció inferior del calze ocular de l'embrió, causat per una multiplicació cel·lular menys activa en aquest indret; ulteriorment es tanca mitjançant la soldadura de les seves vores. La seva persistència en l'adult dona lloc a l'anomalia congènita anomenada coloboma.
  • ca  fissura corneal, n f
  • ca  fenedura corneal, n f sin. compl.
  • ca  rima corneal, n f sin. compl.
  • ca  rima cornealis, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Fenedura o estria entre l'obertura anterior de l'escleròtica i el limbe corneal.
  • ca  fenedura cerebral de Bichat, n f
  • ca  fenedura de Bichat, n f sin. compl.
  • ca  fissura de Bichat, n f sin. compl.
  • ca  fissura transversal del cervell, n f sin. compl.
  • ca  gran fenedura cerebral, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Solc profund, imparell i simètric, situat a la base del cervell, en forma de ferradura de concavitat dirigida cap endavant. La seva porció mediana es troba sota el rodet del cos callós i les seves dues extremitats o porcions laterals es corresponen, a cada banda, amb l'espai perforat anterior, on semblen continuar la cissura de Silvi.
  • ca  porus de fenedura, n m
  • ca  fenedura de filtració, n f sin. compl.
  • en  slit pore

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascun dels petits espais situats entre els pedicles dels podòcits del glomèruls renals, que constitueixen una part de la barrera de filtració dels corpuscles renals.
  • ca  fenedura de Henle, n f
  • ca  fissura de Henle, n f sin. compl.
  • ca  llacuna de Henle, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Cardiologia

Definició
Cadascun dels espais de teixit connectiu lax, situats entre les fibres musculars cardíaques.