Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fractura, n f
  • es  fractura
  • fr  fracture
  • en  fracture

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Solució de continuïtat d'un o més ossos, consecutiva generalment a un traumatisme o, a vegades, a una contracció violenta dels músculs que s'hi insereixen; també pot ésser deguda a una malaltia de l'os. La fractura esquelètica s'acompanya de lesions més o menys importants de les parts toves del voltant, músculs, vasos i nervis; el conjunt de les parts interessades pel traumatisme s'anomena focus de fractura.

Nota

  • La denominació fractura prové del llatí fractura.
  • ca  fractura apofisial, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura parcial que afecta una apòfisi.
  • ca  fractura articular, n f
  • ca  fractura intraarticular, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura que afecta una superfície articular d'un os.
  • ca  fractura comminuta, n f
  • ca  sintripsi, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura completa que produeix fragments diversos i petits, anomenats resquills.
  • ca  fractura completa, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura en què la línia de fractura afecta l'os en tota la seva amplària i es divideix en dos o més fragments; per tant, la fractura pot ésser única (dos fragments), doble (tres fragments), triple, etc.; a vegades, a més dels fragments principals se n'observen d'altres que no comprenen tota l'amplària: per exemple, el tercer fragment cuneïforme d'una fractura per flexió.
  • ca  fractura oberta, n f
  • ca  fractura complicada, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura en què el focus comunica amb l'exterior.
  • ca  fractura de Malgaigne del colze, n f
  • ca  fractura cuneïforme de l'olècran, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura cubital en què el fragment proximal comprèn l'olècran i una prolongació diafisial en forma de falca, punxeguda, que correspon a la part alta de la cresta del cúbit.
  • ca  fractura d'Abel, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura aïllada de l'apòfisi petita del calcani.
  • ca  fractura de Cooper, n f
  • ca  fractura d'Astley Cooper, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura de la part mitjana de l'olècran.
  • ca  fractura de Wagner-Hulten, n f
  • ca  fractura d'escudella, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura de l'extremitat superior de la tíbia, que consisteix en una depressió més o menys marcada de l'esponjosa en la part central de la superfície articular d'una tuberositat tibial, sense que es fracturi el marge glenoide.