Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fractura d'Essex-Lopresti, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Associació d'una fractura del cap del radi i d'una luxació de l'extremitat inferior del cúbit.
  • ca  fractura d'Olivier-Lenoir, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura del cap del primer metacarpià, típica dels boxadors.
  • ca  fractura de rebava, n f
  • ca  fractura de bambú, n f sin. compl.
  • es  fractura en caña de bambú, n f
  • es  fractura en rodete, n f
  • en  buckle fracture, n
  • en  torus fracture, n

Pediatria, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura que s'observa en infants a l'extremitat inferior del radi o del fèmur o a l'extremitat superior de l'húmer, en la unió de la metàfisi esponjosa amb la diàfisi compacta; és produïda per compressió en el sentit de l'eix. A raigs X es veu un engruiximent anular de l'os que es fa palès en els contorns com una rebava subperiòstica.
  • ca  fractura de Rhea Barton, n f
  • ca  fractura de Barton, n f sin. compl.
  • ca  fractura de Lenoir, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura marginal posterior de l'extremitat inferior del radi, articular.
  • ca  fractura de bec d'ànec, n f
  • ca  fractura per arrencament de Boyer, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura de l'extrem superior de la tuberositat gran del calcani, produïda per tracció violenta del tendó d'Aquil·les.
  • ca  fractura de bec de flauta, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura obliqua o espiroide en què l'angle de la fractura és superior als 45°.
  • ca  fractura de Bennett, n f
  • ca  fractura de Lenoir, n f sin. compl.
  • ca  fractura dels boxadors, n f sin. compl.
  • ca  fractura-luxació de Bennett, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura de la base del primer metacarpià, en el qual es formen dos fragments: un de petit, cuneïforme, que és la part interna i articular de la base i que no es desplaça, i un altre de més gran, format per tota la diàfisi i la part externa i articular de la base, que es desplaça cap endarrere, a dalt i a fora.
  • ca  fractura de Biddert, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura de l'apòfisi troclear del calcani.
  • ca  fractura de canya verda, n f
  • ca  fractura de branca verda, n f sin. compl.
  • es  fractura en tallo verde
  • en  green-stick fracture

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Tipus de fractura incompleta que s'observa en individus joves, correntment infants de tres a deu anys, produïda per flexió; es caracteritza per l'encorbament permanent de l'os, que queda angulat, i per l'existència en la seva convexitat d'una fractura incompleta transversal que interessa la cortical; pel cantó còncau la cortical queda en flexió, però no fracturada.
  • ca  fractura de Busch, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura de la base de la falange distal dels dits de la mà, produïda per arrencament de la inserció òssia del tendó extensor; ocasiona una deformitat que es coneix pel nom de dit de martell.