Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  jusquiam blanc, n m
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba cacauera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  mamellera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n f pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Hyoscyamus albus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta monocàrpica o anual, de 30 a 90 cm d'alçada, que es fa en zones rurals de les comarques centrals i costaneres del Principat i també al País Valencià i les Illes. Les fulles han estat emprades contra les berrugues i el mal de queixal.
  • ca  timó mascle, n m
  • ca  farigola mascle, n f sin. compl.
  • ca  herba capsera, n f sin. compl.
  • ca  herba capsigranyera, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de capsigrany, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  poliol, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Mata de 10 a 15 cm d'alçada (Teucrium polium), de la família de les labiades, que creix en llocs secs i assolellats, sorrals marins i matolls de zones de muntanya de tota la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades com a tòniques i digestives.
  • ca  herbacol, n f
  • ca  card bord, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card formatger, n m sin. compl.
  • ca  carxofera borda, n f sin. compl.
  • ca  carxofera d'espina, n f sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba colera, n f sin. compl.
  • ca  herba de card, n f sin. compl.
  • ca  herba pesonera, n f sin. compl.
  • ca  pesó, n m sin. compl.
  • ca  pesonera, n f sin. compl.
  • nc  Cynara cardunculus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica vivaç de la família de les compostes, semblant a la carxofera, cultivada i a vegades subespontània principalment al sud d'Europa. Les formes silvestres, ruderals, contenen l'enzim cinarasa, que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges. Les fulles, en decocció, també han estat utilitzades contra afeccions del fetge i de les vies urinàries.
  • ca  passacamins, n m
  • ca  bec de moixó, n m sin. compl.
  • ca  herba caminadora, n f sin. compl.
  • ca  herba de cent nusos, n f sin. compl.
  • es  centinodia
  • es  corregüela de los caminos
  • nc  Polygonum aviculare

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies. Posseeix tanins d'acció astringent i hemostàtica; ha estat emprada en infusió com a diürètic.
  • ca  plantatge de fulla estreta, n m
  • ca  cincnervis, n m sin. compl.
  • ca  fulla de cinc nervis, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc costures, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc nervis, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc venes, n f sin. compl.
  • ca  plantatge de cinc nervis, n m sin. compl.
  • ca  plantatge estret, n m sin. compl.
  • ca  plantatge lanceolat, n m sin. compl.
  • nc  Plantago lanceolatus

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica que es fa en marges i terres incultes de la Mediterrània. Tota la planta, en decocció, ha estat emprada en afeccions de les vies respiratòries, diarrees i dolors reumàtics. Com a ús extern, les fulles aixafades, aplicades en cataplasma, han estat utilitzades en ferides i erupcions cutànies.

Nota

  • La denominació fulla de cinc nervis s'usa en plural.
  • ca  plantatge de fulla estreta, n m
  • ca  cincnervis, n m sin. compl.
  • ca  fulla de cinc nervis, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc costures, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc nervis, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc venes, n f sin. compl.
  • ca  plantatge de cinc nervis, n m sin. compl.
  • ca  plantatge estret, n m sin. compl.
  • ca  plantatge lanceolat, n m sin. compl.
  • nc  Plantago lanceolatus

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica que es fa en marges i terres incultes de la Mediterrània. Tota la planta, en decocció, ha estat emprada en afeccions de les vies respiratòries, diarrees i dolors reumàtics. Com a ús extern, les fulles aixafades, aplicades en cataplasma, han estat utilitzades en ferides i erupcions cutànies.

Nota

  • La denominació fulla de cinc nervis s'usa en plural.
  • ca  plantatge de fulla estreta, n m
  • ca  cincnervis, n m sin. compl.
  • ca  fulla de cinc nervis, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc costures, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc nervis, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc venes, n f sin. compl.
  • ca  plantatge de cinc nervis, n m sin. compl.
  • ca  plantatge estret, n m sin. compl.
  • ca  plantatge lanceolat, n m sin. compl.
  • nc  Plantago lanceolatus

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica que es fa en marges i terres incultes de la Mediterrània. Tota la planta, en decocció, ha estat emprada en afeccions de les vies respiratòries, diarrees i dolors reumàtics. Com a ús extern, les fulles aixafades, aplicades en cataplasma, han estat utilitzades en ferides i erupcions cutànies.

Nota

  • La denominació fulla de cinc nervis s'usa en plural.
  • ca  plantatge de fulla estreta, n m
  • ca  cincnervis, n m sin. compl.
  • ca  fulla de cinc nervis, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc costures, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc nervis, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc venes, n f sin. compl.
  • ca  plantatge de cinc nervis, n m sin. compl.
  • ca  plantatge estret, n m sin. compl.
  • ca  plantatge lanceolat, n m sin. compl.
  • nc  Plantago lanceolatus

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica que es fa en marges i terres incultes de la Mediterrània. Tota la planta, en decocció, ha estat emprada en afeccions de les vies respiratòries, diarrees i dolors reumàtics. Com a ús extern, les fulles aixafades, aplicades en cataplasma, han estat utilitzades en ferides i erupcions cutànies.

Nota

  • La denominació fulla de cinc nervis s'usa en plural.
  • ca  corona de rei, n f
  • ca  altimira, n f sin. compl.
  • ca  herba cossiada, n f sin. compl.
  • ca  herba cossiera, n f sin. compl.
  • ca  herba de cingle, n f sin. compl.
  • ca  herba de fer venir les regles, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • nc  Saxifraga longifolia

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, que forma petites rosetes, de fulles linears, del centre de les quals surt una inflorescència blanca. Havia estat emprada contra els càlculs; la medicina popular li atribueix també una acció abortiva.
  • ca  fumària oficinal, n f
  • ca  cendrosa, n f sin. compl.
  • ca  herba de colom, n f sin. compl.
  • ca  herba de foc, n f sin. compl.
  • ca  herba de fum, n f sin. compl.
  • ca  herba dels innocents, n f sin. compl.
  • ca  julivert bord, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • nc  Fumaria officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta anual o monocàrpica, que creix en camps de cultiu de les valls pirinenques, comarques del litoral i zones continentals poc plujoses, de tots els Països Catalans. La planta florida, en infusió, ha estat emprada com a depuratiu i diürètica, i contra les malalties del fetge. Com a ús extern, ha estat usada també contra erupcions cutànies.