Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  morella roquera, n f
  • ca  blet de paret, n m sin. compl.
  • ca  granadella, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba del cargol, n f sin. compl.
  • ca  herba morella, n f sin. compl.
  • nc  Parietaria diffusa

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les urticàcies, que gaudeix de propietats diürètiques i emol·lients.
  • ca  segura, n f
  • ca  camamilla borda, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de jardí, n f sin. compl.
  • ca  camamilla pudent, n f sin. compl.
  • ca  herba de la mare, n f sin. compl.
  • ca  herba de la matriu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • nc  Chrysanthemum parthenium

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, d'alçada, de 30 a 70 cm d'alçada, oriünda de la península balcànica, es troba naturalitzada a una gran part d'Europa. Les fulles i extremitats han estat emprades en els trastorns menstruals, l'anorèxia, les digestions laborioses, la flatulència, els espasmes gastrointestinals i l'insomni.
  • ca  prímula vera, n f
  • ca  cucut, n m sin. compl.
  • ca  flor de cucut, n f sin. compl.
  • ca  herba de la paràlisi, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pau, n f sin. compl.
  • ca  herba del mos del diable, n f sin. compl.
  • ca  margaridussa, n f sin. compl.
  • ca  prímula comuna, n f sin. compl.
  • ca  prímula oficinal, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Espècies de prímula (P. vera), que viu en les fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes dels Pirineus i serralades del Principat i també a les comarques de Castelló. El rizoma, en infusió, ha estat emprat contra les afeccions de les vies respiratòries. El contacte amb la planta pot provocar una erupció cutània en persones sensibilitzades.
  • ca  panical, n m
  • ca  carcamical, n m sin. compl.
  • ca  carcanical, n m sin. compl.
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  card corredor, n m sin. compl.
  • ca  card grigoler, n m sin. compl.
  • ca  card panical, n m sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  espinacal, n m sin. compl.
  • ca  espinacard, n m sin. compl.
  • ca  herba capitana, n f sin. compl.
  • ca  herba de la parrella, n f sin. compl.
  • nc  Eryngium campestre

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d'alt, espinosa, que es fa en llocs incultes, prats secs i brolles de la plana i la muntanya, a tot arreu dels Països Catalans. L'arrel, que es cull entrada la tardor, quan la planta és a punt d'assecar-se o ja és seca del tot, en infusió, té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues.
  • ca  herba de la passió, n f
  • es  pasionaria
  • nc  Passiflora incarnata

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta enfiladissa, de la família de les passifloràcies, que conté alcaloides indòlics, flavonoides i pirones; és emprada com a sedant i antiespasmòdic.
  • ca  herniària, n f
  • ca  centengrana, n m sin. compl.
  • ca  granelluda, n f sin. compl.
  • ca  herba còlica, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'orina, n f sin. compl.
  • ca  herba de la irritació, n f sin. compl.
  • ca  herba de la pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil granes, n f sin. compl.
  • ca  herba de Noè, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de ventre, n f sin. compl.
  • ca  herba pixosa, n f sin. compl.
  • ca  herba trencapedres, n f sin. compl.
  • ca  herniària vera, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra granelluda, n f sin. compl.
  • es  granjilla
  • es  herniaria
  • es  hierba turca
  • es  milengrana
  • es  milgranos
  • es  quebrantapiedras
  • nc  Herniaria glabra

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia ajaguda, que es fa en sòls arenosos o argilosos amb poca vegetació, camins i marges de zones humides de muntanya, arreu de tot Europa i, a Catalunya, als Pirineus, serres costaneres i muntanyes de Prades. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per estimular la diüresi i contra el mal de pedra. Com a ús extern, també ha estat usada contra les erupcions cutànies.
  • ca  sanguinària blanca, n f
  • ca  herba de la plata, n f sin. compl.
  • ca  herba de la sang, n f sin. compl.
  • ca  herba platera, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  paroníquia argentada, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • nc  Paronychia argentea

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies, de tiges ajagudes de 5 a 30 cm, que creix en camins, erms i llocs pedregosos de litoral mediterrani. La part aèria, en decocció, ha estat emprada com a diürètic i contra el dolor reumàtic i les afeccions de les vies respiratòries. Com a ús extern, en decocció o bé la planta fresca, també ha estat utilitzada per guarir ferides.
  • ca  sanguinària blanca, n f
  • ca  herba de la plata, n f sin. compl.
  • ca  herba de la sang, n f sin. compl.
  • ca  herba platera, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  paroníquia argentada, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • nc  Paronychia argentea

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies, de tiges ajagudes de 5 a 30 cm, que creix en camins, erms i llocs pedregosos de litoral mediterrani. La part aèria, en decocció, ha estat emprada com a diürètic i contra el dolor reumàtic i les afeccions de les vies respiratòries. Com a ús extern, en decocció o bé la planta fresca, també ha estat utilitzada per guarir ferides.
  • ca  orella d'os, n f
  • ca  borratja de cingle, n f sin. compl.
  • ca  borratja de roca, n f sin. compl.
  • ca  fetge de roca, n m sin. compl.
  • ca  herba de la tos, n f sin. compl.
  • ca  herba morenera, n f sin. compl.
  • ca  herba peluda, n f sin. compl.
  • ca  herba tossera, n f sin. compl.
  • nc  Ramonda myconi

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de la família de les gesneriàcies, present en roques calcàries ombrívoles dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques. En medicina popular ha estat emprada, en infusió o cocció, com a pectoral i, en aplicació tòpica, contra les morenes.
  • ca  pensament, n m
  • ca  herba de la Trinitat, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Nom donat a les espècies del gènere viola (Viola sp) de la família de les violàcies, al qual pertanyen algunes espècies (com ara el pensament silvestre, V. tricolor) de propietats tòniques a dosis febles, vomitives a dosis fortes, diürètiques, diaforètiques i purgants per la violina que porta l'arrel. Han estat emprades en algunes malalties de la pell i com a vehicle d'altres medicaments més actius.