Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  prímula vera, n f
  • ca  cucut, n m sin. compl.
  • ca  flor de cucut, n f sin. compl.
  • ca  herba de la paràlisi, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pau, n f sin. compl.
  • ca  herba del mos del diable, n f sin. compl.
  • ca  margaridussa, n f sin. compl.
  • ca  prímula comuna, n f sin. compl.
  • ca  prímula oficinal, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Espècies de prímula (P. vera), que viu en les fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes dels Pirineus i serralades del Principat i també a les comarques de Castelló. El rizoma, en infusió, ha estat emprat contra les afeccions de les vies respiratòries. El contacte amb la planta pot provocar una erupció cutània en persones sensibilitzades.
  • ca  morella roquera, n f
  • ca  blet de paret, n m sin. compl.
  • ca  granadella, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba del cargol, n f sin. compl.
  • ca  herba morella, n f sin. compl.
  • nc  Parietaria diffusa

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les urticàcies, que gaudeix de propietats diürètiques i emol·lients.
  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.
  • ca  poliol d'aigua, n m
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  poliol, n m sin. compl.
  • ca  poliol negre, n m sin. compl.
  • ca  poniol, n m sin. compl.
  • ca  pulegi, n m sin. compl.
  • nc  Mentha pulegium

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d'alçària, molt aromàtica, que creix en vores de torrents i en paratges humits de la regió mediterrània. La planta sencera, en infusió, té nombroses virtuts remeieres i és emprada com a tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga i antihelmíntica i repel·lent de les puces.
  • ca  timó mascle, n m
  • ca  farigola mascle, n f sin. compl.
  • ca  herba capsera, n f sin. compl.
  • ca  herba capsigranyera, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de capsigrany, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  poliol, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Mata de 10 a 15 cm d'alçada (Teucrium polium), de la família de les labiades, que creix en llocs secs i assolellats, sorrals marins i matolls de zones de muntanya de tota la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades com a tòniques i digestives.
  • ca  herba de Sant Robert, n f
  • ca  cicuta vermella, n f sin. compl.
  • ca  gerani pudent, n m sin. compl.
  • ca  herba pudent, n f sin. compl.
  • ca  poteta de gall, n f sin. compl.
  • nc  Geranium robertianum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les geraniàcies, de 10 a 50 cm d'alçària, que es troba en herbassars, al peu de tanques i murs, en boscs i zones humides i ombrívoles de muntanya. Tota la planta, en infusió, és astringent (conté abundants tanins) i lleugerament diürètica. Com a ús extern, la planta fresca o en decocció i, aplicada en forma de banys o compreses, ha estat emprada contra les inflamacions de la boca i dolors facials.
  • ca  herba de Sant Segimon, n f
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • nc  Saxifraga vayredana

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, endèmica al Montseny, on creix en escletxes de roques silícies. És emprada com a balsàmic.
  • ca  pericó vermell, n m
  • ca  centaura menor, n f sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  fel de la terra, n m sin. compl.
  • ca  flor de centaura, n f sin. compl.
  • ca  flor vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba centaura, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espant, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Margarida, n f sin. compl.
  • nc  Centarium umbellatum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia biennal de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d'alçària, que es fa en indrets herbosos i sòls humits de gairebé tot el país. Les summitats florides, en infusió, estimulen la diüresi i han estat usades contra les digestions lentes, les flatulències, la tos, la febre i la diabetis. Com a ús extern, hom les hi atribueix propietats vulneràries.
  • ca  jusquiam blanc, n m
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba cacauera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  mamellera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n f pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Hyoscyamus albus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta monocàrpica o anual, de 30 a 90 cm d'alçada, que es fa en zones rurals de les comarques centrals i costaneres del Principat i també al País Valencià i les Illes. Les fulles han estat emprades contra les berrugues i el mal de queixal.
  • ca  herba presseguera, n f
  • ca  herba de la mala bua, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • nc  Polygonum persicaria

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies, que abunda vora de recs, reguerons i corrents d'aigua, i en terrenys ruderals humits. És astringent i vulnerària.