Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  datzerà, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  herba erisipela, n f sin. compl.
  • ca  llorer bord, n m sin. compl.
  • es  brusco
  • fr  fragon
  • nc  Ruscus aculeatus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta arbustiva, de la família de les liliàcies, que creix especialment en alzinars, als obacs de la terra baixa i a zones de muntanya fins arribar als 1.000 m d'arreu dels Països Catalans. L'arrel en decocció, ha estat emprada com a diürètic.
  • ca  herba de Sant Cristòfol, n f
  • es  cristobalina
  • es  hierba de San Cristóbal
  • nc  Actaea spicata

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, que creix en boscs i en rocams de muntanya. El fruit és de baia i tòxic: pot provocar trastorns gastrointestinals, còlics i deliri i, externament, inflamació cutània.
  • ca  camedris, n m
  • ca  herba de Sant Domingo, n f sin. compl.
  • ca  herba felera negra, n f sin. compl.
  • es  camedrio
  • fr  germandrée
  • nc  Teucrium chamaedrys

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia, de la família de les labiades, l'arrel de la qual té propietats febrífugues. Hom n'extreu essències que són incorporades a alguns vins, licors digestius i vermuts.
  • ca  herniària, n f
  • ca  centengrana, n m sin. compl.
  • ca  granelluda, n f sin. compl.
  • ca  herba còlica, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'orina, n f sin. compl.
  • ca  herba de la irritació, n f sin. compl.
  • ca  herba de la pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil granes, n f sin. compl.
  • ca  herba de Noè, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de ventre, n f sin. compl.
  • ca  herba pixosa, n f sin. compl.
  • ca  herba trencapedres, n f sin. compl.
  • ca  herniària vera, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra granelluda, n f sin. compl.
  • es  granjilla
  • es  herniaria
  • es  hierba turca
  • es  milengrana
  • es  milgranos
  • es  quebrantapiedras
  • nc  Herniaria glabra

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia ajaguda, que es fa en sòls arenosos o argilosos amb poca vegetació, camins i marges de zones humides de muntanya, arreu de tot Europa i, a Catalunya, als Pirineus, serres costaneres i muntanyes de Prades. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per estimular la diüresi i contra el mal de pedra. Com a ús extern, també ha estat usada contra les erupcions cutànies.
  • ca  calèndula, n f
  • ca  herba de Sant Guillem, n f sin. compl.
  • ca  herba del podador, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Gènere de plantes herbàcies (Calendula sp) de la família de les compostes, algunes espècies del qual han estat emprades com emmenagogues i antihipertensives.
  • ca  herba de Sant Jaume, n f
  • ca  donzell del Canigó, n m sin. compl.
  • ca  herba de la fita, n f sin. compl.
  • ca  seneci jacobea, n m sin. compl.
  • nc  Senecio jacobea

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, que creix en prats, marges, herbassars de la plana i zones de muntanya, general a quasi tot Catalunya i també al centre i nord del País Valencià. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per a regular la menstruació.
  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.
  • ca  corona de rei, n f
  • ca  altimira, n f sin. compl.
  • ca  herba cossiada, n f sin. compl.
  • ca  herba cossiera, n f sin. compl.
  • ca  herba de cingle, n f sin. compl.
  • ca  herba de fer venir les regles, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • nc  Saxifraga longifolia

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, que forma petites rosetes, de fulles linears, del centre de les quals surt una inflorescència blanca. Havia estat emprada contra els càlculs; la medicina popular li atribueix també una acció abortiva.
  • ca  pericó, n m
  • ca  flor de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba de cop, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba del pericó, n f sin. compl.
  • ca  herba foradada, n f sin. compl.
  • ca  herba transflorina, n f sin. compl.
  • ca  inflabou, n m sin. compl.
  • ca  oli de cop, n m sin. compl.
  • ca  pericó foradat, n m sin. compl.
  • ca  pericó groc, n m sin. compl.
  • ca  transflorina, n f sin. compl.
  • ca  trescam, n m sin. compl.
  • ca  tresflorina, n f sin. compl.
  • ca  tresflorina vera, n f sin. compl.
  • nc  Hypericum perforatum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de la família de les gutíferes, de 20 a 80 cm d'alçària, que creix en prats, no excessivament humits, pastures, camins i vores de boscs, de tot arreu dels Països Catalans. Les summitats florides, que es cullen a finals de juny, contenen fenols, tanins i flavonoides, i han estat emprades com a astringents, antisèptiques i cicatritzants. Preparades en infusió, també han estat usades contra afeccions bronquials i com a lleugerament sedants i antidepressives. També és anomenat flor de Sant Joan.
  • ca  herba de Sant Jordi, n f
  • nc  Centranthus ruber

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, que creix en roques i en murs. Gaudeix de propietats antiespasmòdiques.