Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  herba presseguera, n f
  • ca  herba de la mala bua, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • nc  Polygonum persicaria

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies, que abunda vora de recs, reguerons i corrents d'aigua, i en terrenys ruderals humits. És astringent i vulnerària.
  • ca  herba prima, n f
  • ca  aspèrula, n f sin. compl.
  • nc  Asperula cynanchica

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les rubiàcies; en medicina popular és emprada com a diürètic, contra els càlculs de la bufeta i, en decuit, per a fer gàrgares en cas d'angines.
  • ca  plantatge de ca, n m
  • ca  afrontallauradors, n m sin. compl.
  • ca  apagafoc, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  botja ronyosa, n f sin. compl.
  • ca  herba pucera, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  plantatge de matafoc, n m sin. compl.
  • ca  pucera, n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • nc  Plantago cyrops

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica que es fa en terres incultes i pedregoses de tota la Mediterrània. Les llavors, en maceració, actuen contra el restrenyiment, les hemorroides i les inflamacions anals, i com a ús extern, en cataplasmes, han estat emprades contra dolors reumàtics, i en el tractament de ferides i erupcions cutànies.
  • ca  herba pucera, n f
  • ca  afrontallauradors, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  herba pucera vera, n f sin. compl.
  • ca  plantatge de ca, n m sin. compl.
  • ca  puça en llavor, n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  saragatona de llei, n f sin. compl.
  • es  zaragatona
  • fr  herbe-aux puces
  • en  fleawort
  • nc  Plantago psyllium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les plantaginàcies, alta de 10 a 40 cm, que prospera en terrenys sorrencs i pedregosos de gairebé tot el país. Les seves llavors (saragatona, llavor de puça), riques en mucílag, en maceració han estat emprades com a laxant, emol·lient i antiinflamatori. Com a ús extern, en cataplasmes, també han estat utilitzades contra el dolor reumàtic i en el tractament de les ferides.
  • ca  herba pucera, n f
  • ca  afrontallauradors, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  herba pucera vera, n f sin. compl.
  • ca  plantatge de ca, n m sin. compl.
  • ca  puça en llavor, n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  saragatona de llei, n f sin. compl.
  • es  zaragatona
  • fr  herbe-aux puces
  • en  fleawort
  • nc  Plantago psyllium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les plantaginàcies, alta de 10 a 40 cm, que prospera en terrenys sorrencs i pedregosos de gairebé tot el país. Les seves llavors (saragatona, llavor de puça), riques en mucílag, en maceració han estat emprades com a laxant, emol·lient i antiinflamatori. Com a ús extern, en cataplasmes, també han estat utilitzades contra el dolor reumàtic i en el tractament de les ferides.
  • ca  herba talpera, n f
  • ca  abret, n m sin. compl.
  • ca  castanya talpera, n f sin. compl.
  • ca  estramoni, n m sin. compl.
  • ca  figuera d'infern, n f sin. compl.
  • ca  herba d'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba pudent, n f sin. compl.
  • ca  herba pudenta, n f sin. compl.
  • ca  orval, n m sin. compl.
  • ca  talpera, n f sin. compl.
  • es  estramonio
  • es  higuera loca
  • fr  stramoine
  • en  stramonium
  • en  thorn apple
  • nc  Datura stramonium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, de 40 a 150 cm d'alçada, que habita erms, camps, terraplens i llocs ruderals de la plana i serralada mediterrània de tot Catalunya, del País Valencià i també de les Illes. Pel seu contingut en hiosciamina i d'altres alcaloides és emprada, semblantment a la belladona, en l'asma bronquial (inhalacions del vapor de les fulles), i com a nerví, hipnòtic, antireumàtic i antiespasmòdic.
  • ca  herba de Sant Robert, n f
  • ca  cicuta vermella, n f sin. compl.
  • ca  gerani pudent, n m sin. compl.
  • ca  herba pudent, n f sin. compl.
  • ca  poteta de gall, n f sin. compl.
  • nc  Geranium robertianum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les geraniàcies, de 10 a 50 cm d'alçària, que es troba en herbassars, al peu de tanques i murs, en boscs i zones humides i ombrívoles de muntanya. Tota la planta, en infusió, és astringent (conté abundants tanins) i lleugerament diürètica. Com a ús extern, la planta fresca o en decocció i, aplicada en forma de banys o compreses, ha estat emprada contra les inflamacions de la boca i dolors facials.
  • ca  herba talpera, n f
  • ca  abret, n m sin. compl.
  • ca  castanya talpera, n f sin. compl.
  • ca  estramoni, n m sin. compl.
  • ca  figuera d'infern, n f sin. compl.
  • ca  herba d'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba pudent, n f sin. compl.
  • ca  herba pudenta, n f sin. compl.
  • ca  orval, n m sin. compl.
  • ca  talpera, n f sin. compl.
  • es  estramonio
  • es  higuera loca
  • fr  stramoine
  • en  stramonium
  • en  thorn apple
  • nc  Datura stramonium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, de 40 a 150 cm d'alçada, que habita erms, camps, terraplens i llocs ruderals de la plana i serralada mediterrània de tot Catalunya, del País Valencià i també de les Illes. Pel seu contingut en hiosciamina i d'altres alcaloides és emprada, semblantment a la belladona, en l'asma bronquial (inhalacions del vapor de les fulles), i com a nerví, hipnòtic, antireumàtic i antiespasmòdic.
  • ca  consolva, n f
  • ca  consolda de teulada, n f sin. compl.
  • ca  consolva de teulada, n f sin. compl.
  • ca  herba puntera, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  matafoc comú, n m sin. compl.
  • nc  Sempervivum tectorum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia, suculenta, de la família de les crassulàcies, de 15 a 60 cm d'alçària, que es fa a les roques, murs i teulades, en les contrades pirinenques i les comarques del nord-est del Principat. És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries. Ha estat emprada per a tractar els talls del mugrons, les hemorroides i diverses lesions de la pell. La part aèria, en infusió o decocció, és estimulant de la diüresi.
  • ca  jusquiam blanc, n m
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba cacauera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  mamellera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n f pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Hyoscyamus albus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta monocàrpica o anual, de 30 a 90 cm d'alçada, que es fa en zones rurals de les comarques centrals i costaneres del Principat i també al País Valencià i les Illes. Les fulles han estat emprades contra les berrugues i el mal de queixal.