Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  roja, n f
  • ca  herba apegalosa, n f sin. compl.
  • ca  herba dels tintorers, n f sin. compl.
  • ca  herba roja, n f sin. compl.
  • nc  Rubia tinctoria

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de la família de les rubiàcies, els fruits en baia de la qual posseeixen virtuts diürètiques i de la seva arrel hom extreu un colorant vermell (alitzarina) emprat com a indicador en determinacions de l'acidesa gàstrica.
  • ca  sabonera, n f
  • ca  herba sabonera, n f sin. compl.
  • ca  sabó de gitano, n m sin. compl.
  • ca  sabonària, n f sin. compl.
  • ca  saponària, n f sin. compl.
  • es  jabonera
  • es  saponaria
  • nc  Saponaria officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies; conté saponines per la qual cosa, ingerida, pot provocar irritació de la mucosa digestiva, disminució de l'excitabilitat cardíaca i dels moviments respiratoris. La seva arrel, en decuit, és emprada com a expectorant i sudorífic.
  • ca  xenixell, n m
  • ca  apagallums, n f sin. compl.
  • ca  flor d'onze mesos, n f sin. compl.
  • ca  herba conillera, n f sin. compl.
  • ca  herba de foc, n f sin. compl.
  • ca  herba de les cardines, n f sin. compl.
  • ca  herba pelada, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  lletsó de foc, n m sin. compl.
  • ca  seneci vulgaris, n m sin. compl.
  • ca  xerixell, n m sin. compl.
  • nc  Senecio vulgaris

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d'alçada, que creix en camps i en llocs ruderals de tota la Mediterrània.

Nota

  • El suc de xenixell triturat ha estat emprat com a emmenagog.
  • ca  timó mascle, n m
  • ca  farigola mascle, n f sin. compl.
  • ca  herba capsera, n f sin. compl.
  • ca  herba capsigranyera, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de capsigrany, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  poliol, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Mata de 10 a 15 cm d'alçada (Teucrium polium), de la família de les labiades, que creix en llocs secs i assolellats, sorrals marins i matolls de zones de muntanya de tota la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades com a tòniques i digestives.
  • ca  menta piperita, n f
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  menta de faves, n f sin. compl.
  • ca  menta pebrera, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Espècie de menta (M. piperita) Extensament conreada i a vegades subespontània. És la menta per excèl·lència. Les fulles i les summitats florides, en infusió, han estat emprades per a estimular la gana, contra les afeccions de les vies respiratòries, les digestions feixugues, el meteorisme i els espasmes gastrointestinals, i també com a colagogues i colerètiques. En aplicació tòpica, la mateixa infusió també ha estat usada contra el mal de queixal, els dolors reumàtics i per a guarir ferides.
  • ca  timó mascle, n m
  • ca  farigola mascle, n f sin. compl.
  • ca  herba capsera, n f sin. compl.
  • ca  herba capsigranyera, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de capsigrany, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  poliol, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Mata de 10 a 15 cm d'alçada (Teucrium polium), de la família de les labiades, que creix en llocs secs i assolellats, sorrals marins i matolls de zones de muntanya de tota la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades com a tòniques i digestives.
  • ca  menta piperita, n f
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  menta de faves, n f sin. compl.
  • ca  menta pebrera, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Espècie de menta (M. piperita) Extensament conreada i a vegades subespontània. És la menta per excèl·lència. Les fulles i les summitats florides, en infusió, han estat emprades per a estimular la gana, contra les afeccions de les vies respiratòries, les digestions feixugues, el meteorisme i els espasmes gastrointestinals, i també com a colagogues i colerètiques. En aplicació tòpica, la mateixa infusió també ha estat usada contra el mal de queixal, els dolors reumàtics i per a guarir ferides.
  • ca  timó mascle, n m
  • ca  farigola mascle, n f sin. compl.
  • ca  herba capsera, n f sin. compl.
  • ca  herba capsigranyera, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de capsigrany, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  poliol, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Mata de 10 a 15 cm d'alçada (Teucrium polium), de la família de les labiades, que creix en llocs secs i assolellats, sorrals marins i matolls de zones de muntanya de tota la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades com a tòniques i digestives.
  • ca  menta piperita, n f
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  menta de faves, n f sin. compl.
  • ca  menta pebrera, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Espècie de menta (M. piperita) Extensament conreada i a vegades subespontània. És la menta per excèl·lència. Les fulles i les summitats florides, en infusió, han estat emprades per a estimular la gana, contra les afeccions de les vies respiratòries, les digestions feixugues, el meteorisme i els espasmes gastrointestinals, i també com a colagogues i colerètiques. En aplicació tòpica, la mateixa infusió també ha estat usada contra el mal de queixal, els dolors reumàtics i per a guarir ferides.
  • ca  mill del sol, n m
  • ca  grana dura, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  mill bord, n m sin. compl.
  • ca  mill gruà, n m sin. compl.
  • ca  mill gruer, n m sin. compl.
  • ca  mill roquer, n m sin. compl.
  • ca  mill solar, n m sin. compl.
  • ca  te de gra, n m sin. compl.
  • es  mijo del sol
  • nc  Lithospermum officinale

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les boraginàcies, de 30 a 100 cm d'alçària, que creix en bordes de bosc, en bardisses i en altres llocs herbosos i humits d'arreu dels Països Catalans. La planta sencera en infusió ha estat emprada com a diürètica i per a combatre els càlculs renals i biliars. Com a ús extern també ha estat usada per a guarir lesions cutànies.