llengua de vedell
llengua de vedell
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Odontoestomatologia
- ca macroglòssia, n f
- ca llengua de vedell, n f sin. compl.
- ca megaloglòssia, n f sin. compl.
- ca paquiglòssia, n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Odontoestomatologia
Definició
Augment molt accentuat del volum de la llengua.
La macroglòssia pot ésser congènita (acompanyant unes altres malformacions, com per exemple en la síndrome de Down) o adquirida (mixedema, amiloïdosi, glucogenosi, inflamacions o tumors de la mateixa llengua, com el limfoangioma). Constitueix també un dels elements de la síndrome de Beckwith-Wiedemann. També pot ésser fugaç, com en la intoxicació per ruda, la picada de certes formigues, etc.
La macroglòssia pot ésser congènita (acompanyant unes altres malformacions, com per exemple en la síndrome de Down) o adquirida (mixedema, amiloïdosi, glucogenosi, inflamacions o tumors de la mateixa llengua, com el limfoangioma). Constitueix també un dels elements de la síndrome de Beckwith-Wiedemann. També pot ésser fugaç, com en la intoxicació per ruda, la picada de certes formigues, etc.
llengua dejuna
llengua dejuna
Odontoestomatologia, Salut mental
- ca llengua dejuna, n f
Odontoestomatologia, Salut mental
Definició
Llengua saburral observada en dejú i al matí. No té significació patològica, encara que pot ésser sobrevalorada en determinats casos de personalitat neuròtica.
llengua dels fumadors
llengua dels fumadors
Odontoestomatologia
- ca llengua dels fumadors, n f
- ca leucoplàsia de la superfície lingual, n f sin. compl.
Odontoestomatologia
llengua dividida
llengua dividida
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Odontoestomatologia
- ca llengua escrotal, n f
- ca llengua acanalada, n f sin. compl.
- ca llengua arrugada, n f sin. compl.
- ca llengua de cocodril, n f sin. compl.
- ca llengua dividida, n f sin. compl.
- ca llengua fissurada, n f sin. compl.
- ca llengua nervada, n f sin. compl.
- ca llengua plegada, n f sin. compl.
- ca llengua solcada, n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Odontoestomatologia
Definició
Anomalia congènita de la llengua, caracteritzada per la presència en el seu dors d'una sèrie de plecs, separats per solcs profunds, que li donen l'aparença de la pell de l'escrot.
La disposició dels solcs adopta dues modalitats: en l'una hi ha un solc longitudinal medià i solcs secundaris disposats obliquament (llengua foliàcia); en l'altra, els solcs es disposen desordenadament, guarden una certa simetria i recorden la disposició de les circumvolucions cerebrals (llengua cerebriforme).
Es veu sovint en els malalts amb síndrome de Down i és un dels signes de la tríada simptomàtica de la síndrome de Melkersson-Rosenthal.
La disposició dels solcs adopta dues modalitats: en l'una hi ha un solc longitudinal medià i solcs secundaris disposats obliquament (llengua foliàcia); en l'altra, els solcs es disposen desordenadament, guarden una certa simetria i recorden la disposició de les circumvolucions cerebrals (llengua cerebriforme).
Es veu sovint en els malalts amb síndrome de Down i és un dels signes de la tríada simptomàtica de la síndrome de Melkersson-Rosenthal.
llengua doble
llengua doble
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
- ca llengua bífida, n f
- ca diastematoglòssia, n f sin. compl.
- ca diglòssia, n f sin. compl.
- ca esquistoglòssia, n f sin. compl.
- ca llengua doble, n f sin. compl.
- ca llengua fesa, n f sin. compl.
- en cleft tongue
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
Definició
Llengua dividida en la seva part anterior per una fissura longitudinal.
llengua envernissada
llengua envernissada
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Odontoestomatologia
- ca llengua llisa, n f
- ca llengua calba, n f sin. compl.
- ca llengua envernissada, n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Odontoestomatologia
Definició
Llengua molt vermella, brillant, de superfície uniforme, despapil·lada, deguda a atròfia de la seva mucosa, característica de la glossitis atròfica crònica.
llengua escrotal
llengua escrotal
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Odontoestomatologia
- ca llengua escrotal, n f
- ca llengua acanalada, n f sin. compl.
- ca llengua arrugada, n f sin. compl.
- ca llengua de cocodril, n f sin. compl.
- ca llengua dividida, n f sin. compl.
- ca llengua fissurada, n f sin. compl.
- ca llengua nervada, n f sin. compl.
- ca llengua plegada, n f sin. compl.
- ca llengua solcada, n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Odontoestomatologia
Definició
Anomalia congènita de la llengua, caracteritzada per la presència en el seu dors d'una sèrie de plecs, separats per solcs profunds, que li donen l'aparença de la pell de l'escrot.
La disposició dels solcs adopta dues modalitats: en l'una hi ha un solc longitudinal medià i solcs secundaris disposats obliquament (llengua foliàcia); en l'altra, els solcs es disposen desordenadament, guarden una certa simetria i recorden la disposició de les circumvolucions cerebrals (llengua cerebriforme).
Es veu sovint en els malalts amb síndrome de Down i és un dels signes de la tríada simptomàtica de la síndrome de Melkersson-Rosenthal.
La disposició dels solcs adopta dues modalitats: en l'una hi ha un solc longitudinal medià i solcs secundaris disposats obliquament (llengua foliàcia); en l'altra, els solcs es disposen desordenadament, guarden una certa simetria i recorden la disposició de les circumvolucions cerebrals (llengua cerebriforme).
Es veu sovint en els malalts amb síndrome de Down i és un dels signes de la tríada simptomàtica de la síndrome de Melkersson-Rosenthal.
llengua fesa
llengua fesa
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
- ca llengua bífida, n f
- ca diastematoglòssia, n f sin. compl.
- ca diglòssia, n f sin. compl.
- ca esquistoglòssia, n f sin. compl.
- ca llengua doble, n f sin. compl.
- ca llengua fesa, n f sin. compl.
- en cleft tongue
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
Definició
Llengua dividida en la seva part anterior per una fissura longitudinal.
llengua fissurada
llengua fissurada
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Odontoestomatologia
- ca llengua escrotal, n f
- ca llengua acanalada, n f sin. compl.
- ca llengua arrugada, n f sin. compl.
- ca llengua de cocodril, n f sin. compl.
- ca llengua dividida, n f sin. compl.
- ca llengua fissurada, n f sin. compl.
- ca llengua nervada, n f sin. compl.
- ca llengua plegada, n f sin. compl.
- ca llengua solcada, n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Odontoestomatologia
Definició
Anomalia congènita de la llengua, caracteritzada per la presència en el seu dors d'una sèrie de plecs, separats per solcs profunds, que li donen l'aparença de la pell de l'escrot.
La disposició dels solcs adopta dues modalitats: en l'una hi ha un solc longitudinal medià i solcs secundaris disposats obliquament (llengua foliàcia); en l'altra, els solcs es disposen desordenadament, guarden una certa simetria i recorden la disposició de les circumvolucions cerebrals (llengua cerebriforme).
Es veu sovint en els malalts amb síndrome de Down i és un dels signes de la tríada simptomàtica de la síndrome de Melkersson-Rosenthal.
La disposició dels solcs adopta dues modalitats: en l'una hi ha un solc longitudinal medià i solcs secundaris disposats obliquament (llengua foliàcia); en l'altra, els solcs es disposen desordenadament, guarden una certa simetria i recorden la disposició de les circumvolucions cerebrals (llengua cerebriforme).
Es veu sovint en els malalts amb síndrome de Down i és un dels signes de la tríada simptomàtica de la síndrome de Melkersson-Rosenthal.
llengua foliàcia
llengua foliàcia
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Odontoestomatologia
- ca llengua foliàcia, n f
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Odontoestomatologia
Definició
Un dels tipus de llengua escrotal.
