Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  llengua escrotal, n f
  • ca  llengua acanalada, n f sin. compl.
  • ca  llengua arrugada, n f sin. compl.
  • ca  llengua de cocodril, n f sin. compl.
  • ca  llengua dividida, n f sin. compl.
  • ca  llengua fissurada, n f sin. compl.
  • ca  llengua nervada, n f sin. compl.
  • ca  llengua plegada, n f sin. compl.
  • ca  llengua solcada, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Odontoestomatologia

Definició
Anomalia congènita de la llengua, caracteritzada per la presència en el seu dors d'una sèrie de plecs, separats per solcs profunds, que li donen l'aparença de la pell de l'escrot.

La disposició dels solcs adopta dues modalitats: en l'una hi ha un solc longitudinal medià i solcs secundaris disposats obliquament (llengua foliàcia); en l'altra, els solcs es disposen desordenadament, guarden una certa simetria i recorden la disposició de les circumvolucions cerebrals (llengua cerebriforme).

Es veu sovint en els malalts amb síndrome de Down i és un dels signes de la tríada simptomàtica de la síndrome de Melkersson-Rosenthal.
  • ca  llengua torrada, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia

Definició
Llengua de color bru, d'aspecte fuliginós que recorda el cuir, que s'observa en els casos greus del segon període de la febre tifoide.
  • ca  llengua urbanitzada, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Odontoestomatologia

Definició
Sequedat de la zona central del dors de la llengua, observable a l'inici de les malalties que comporten una deshidratació. El nom es deu al fet que aquesta àrea central podria ésser comparada a la via rodada d'un carrer, i les zones laterals, a les voravies.
  • ca  llenguatge, n m
  • es  lenguaje
  • fr  langage
  • en  language

Disciplines de suport

Definició
En cibernètica, conjunt de símbols i de normes d'ús que permet de presentar els programes a un calculador.
  • ca  llenguatge, n m
  • es  lenguaje
  • fr  langage
  • en  language

Neurologia, Salut mental > Psicologia

Definició
Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell. Per això, el llenguatge suposa un aspecte individual i un aspecte social.
  • ca  llenguatge articulat, n m
  • ca  llenguatge parlat, n m sin. compl.

Neurologia, Salut mental > Psicologia

Definició
Llenguatge que es realitza gràcies a un sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, als quals l'home ha atribuït un valor objectiu i que ha pogut fer variar convencionalment fins a l'infinit. El sistema és anomenat llengua, i distingeix cada comunitat de les altres.
  • ca  llenguatge auditiu, n m

Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Llenguatge compost de signes -sons- que poden ésser copsats mitjançant l'oïda.
  • ca  llenguatge corporal, n m

Neurologia, Salut mental > Psiquiatria, Salut mental > Psicologia

Definició
Comunicació basada en signes no verbals, consistents en gests, positures, etc.
  • ca  llenguatge especular, n m
  • ca  llenguatge de mirall, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Llenguatge en què l'ordre de les síl·labes en la paraula és invertit.
  • ca  llenguatge de signes, n m

Neurologia, Otorrinolaringologia, Salut mental > Psicologia

Definició
Sistema de comunicació visual, gestual i no oral desenvolupat independentment del llenguatge oral i caracteritzat per tenir les seves pròpies estructures sintàctiques, que solen ésser força flexibles.