Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  os, n m
  • es  hueso
  • fr  os
  • en  bone

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Teixit ossi, teixit connectiu de notable elasticitat i duresa, que en els vertebrats efectua la funció de sosteniment del cos, la de protecció d'alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs).
  • ca  os, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Boca, obertura, orifici. Emprat en algunes expressions com os externum (o internum) uterí, orifici inferior (o superior) del coll de l'úter.

Nota

  • La denominació os és un llatinisme.
  • ca  os supernumerari, n m
  • ca  os accessori, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cadascun dels ossets que, a més dels normals, poden presentar-se en diferents parts del cos i, d'una manera especial, en el tars.

Nota

  • També és anomenat, quan es troba en el crani, os wormià.
  • ca  os accessori supracalcani, n m
  • ca  os supracalcani, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Petit os supernumerari situat sobre el calcani, entre l'os trígon i l'angle posterosuperior del calcani.
  • ca  os acetabular, n m
  • ca  os marginal superior de l'acetàbul, n m sin. compl.
  • ca  os superciliar, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Petit os supernumerari situat per fora i sota de la part més externa de la cavitat cotiloide.
  • ca  os acetabular, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Punt d'ossificació complementari de l'os coxal, representat en l'adult per l'espina del pubis.
  • ca  os acromial, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Punt epifisial de l'acromi, que, a vegades, en l'adult continua separat de l'espina escapular.
  • ca  unguis, n m
  • ca  os adorbital, n m sin. compl.
  • ca  os lacrimal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Petita làmina òssia, compacta, de forma quadrilàtera. Situat a la part anterior de la cara interna de l'òrbita, entre el maxil·lar superior, el frontal i l'etmoide, contribueix a formar els conductes lacrimal i nasal. Presenta un punt d'ossificació al tercer més de la vida embrionària.

Nota

  • La denominació unguis prové del llatí unguis 'ungla', 'esperó'.
  • ca  ala major de l'esfenoide, n f
  • ca  ala temporal de l'esfenoide, n f sin. compl.
  • ca  os aliesfenoide, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cadascuna de les dues prolongacions semilunars que surten de les parets laterals del cos de l'esfenoide, una a cada costat. Presenten tres cares (posterior, anterior i externa) i tres vores (anterior, externa i interna) amb múltiples detalls anatòmics, d'entre els quals destaquen, en la cara externa, la cresta esfenotemporal i el tubercle esfenoidal, els orificis de la vora interna (fenedura esfenoidal, forat rodó major, forat oval, forat rodó menor, canalicle innominat d'Arnold, forat de Vesal) i l'espina de l'esfenoide.
  • ca  os alveolar, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Nom donat a la vora inferior del maxil·lar superior i la vora superior del cos de la mandíbula, on es troben els alvèols dentals.