Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  os ample, n m
  • ca  os pla, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os en què dues dimensions dominen damunt de l'altra i que consta, essencialment, de dues làmines de teixit compacte que tanquen, entre elles, una capa de teixit esponjós anomenada díploe.
  • ca  os apohioidal, n m
  • ca  os hipohioidal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Os més inferior dels tres ossos de l'aparell hioidal; no és més que el corn menor de l'os hioide, particularment desenvolupat.
  • ca  os astragaloescafoidal dorsal, n m
  • ca  os de Pirie, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Petit os supernumerari del tars, situat a la part dorsal o superior de l'articulació.
  • ca  os basihioidal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Punt d'ossificació de l'os hioide que determina la formació del cos de l'os.
  • ca  os basilar, n m
  • ca  os esfenooccipital, n m sin. compl.
  • ca  os tribasilar, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Conjunt format per l'esfenoide i l'occipital.
  • ca  os basioccipital, n m
  • ca  os basilar, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Punt d'ossificació de l'occipital, situat davant el forat occipital; dona lloc a l'apòfisi basilar.
  • ca  os basioccipital, n m
  • ca  os basilar, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Punt d'ossificació de l'occipital, situat davant el forat occipital; dona lloc a l'apòfisi basilar.
  • ca  os basiòtic, n m
  • ca  os d'Albrecht, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Peça òssia descrita en cranis anormals, situada entre el cos de l'esfenoide i l'occipital. És interpretat com el més anterior dels dos ossos que, normalment, s'uneixen per a formar l'apòfisi basilar de l'occipital.
  • ca  os esfenoidal posterior, n m
  • ca  os basisfenoidal, n m sin. compl.
  • ca  os postesfenoidal, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Odontoestomatologia

Definició
Peça òssia embrionària que dona lloc a la part posterior del cos de l'esfenoide, les seves ales majors i les apòfisis pterigoides.
  • ca  sacre, n m
  • ca  os bertran, n m sin. compl.
  • ca  os de la resurrecció, n m sin. compl.
  • ca  vèrtebra magna, n f sin. compl.
  • es  sacro
  • fr  sacrum
  • en  sacrum

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os desparió central i simètric, compost de cinc peces reunides (vèrtebres sacres), que té forma d'una piràmide irregular i continua la columna vertebral per sota de les vèrtebres lumbars. Forma la part posterior de la pelvis.
Os desparió, central i simètric, compost de cinc peces reunides que li donen la forma d'una piràmide irregular, de base superior i vèrtex inferior. Continua la columna vertebral, per sota de la cinquena lumbar i per sobre del còccix, amb els quals, a més del coxal, s'articula. Contribueix a formar la part posterior de la pelvis. Presenta vint-i-quatre punts d'ossificació primitius i dinou de secundaris, total dels punts corresponents a les vèrtebres que l'integren. ((sacre, fitxa duplicada))

Nota

  • L'ús de la denominació os de la resurrecció s'explica per la creença que aquest os s'escapava de la desintegració cadavèrica i servia de base per a la resurrecció del cos.