Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estern, n m
  • ca  escut del cor, n m sin. compl.
  • ca  estèrnum, n m sin. compl.
  • ca  os del pit, n m sin. compl.
  • es  esternón
  • fr  sternum
  • en  sternum

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral situat en posició ventral i mediana. S'hi insereixen les costelles i les clavícules. És compost de diverses peces soldades que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix xifoide.
  • ca  os del pont, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Nom donat popularment a la branca iliopúbica del coxal.
  • ca  calcani, n m
  • ca  calcany, n m sin. compl.
  • ca  os del taló, n m sin. compl.
  • es  calcáneo
  • fr  calcanéum
  • en  calcaneus
  • la  calcaneus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Podologia

Definició
Os del tars, que en l'home forma el taló del peu i aguanta tot el pes del cos. S'articula per dalt amb l'astràgal i per davant amb el cuboide; posteriorment s'hi insereix el tendó d'Aquil·les i inferiorment presenta tuberositats per a les insercions dels músculs superficials de la planta del peu.
Os del tars, que en l'home forma el taló del peu i aguanta tot el pes del cos. S'articula per dalt amb l'astràgal i per davant amb el cuboide; posteriorment s'hi insereix el tendó d'Aquil·les i inferiorment presenta tuberositats per a les insercions dels músculs superficials de la planta del peu. ((calcani, fitxa duplicada))
  • ca  os epactal, n m
  • ca  os dels inques, n m sin. compl.
  • ca  os interparietal, n m sin. compl.
  • ca  ossicle epactal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os supernumerari que hom observa, a vegades, a la regió lambdoidal.
Nom donat a l'os epactal, a causa de l'afirmació, no comprovada posteriorment, de la constància d'aquest os en les races primitives del Perú. ((os dels inques))
  • ca  os ectetmoide, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascuna de les masses laterals de l'etmoide.
  • ca  os ectocuneïforme, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Tercer cuny.
  • ca  os endocuneïforme, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Primer cuny.
  • ca  os epactal, n m
  • ca  os dels inques, n m sin. compl.
  • ca  os interparietal, n m sin. compl.
  • ca  ossicle epactal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os supernumerari que hom observa, a vegades, a la regió lambdoidal.
Nom donat a l'os epactal, a causa de l'afirmació, no comprovada posteriorment, de la constància d'aquest os en les races primitives del Perú. ((os dels inques))
  • ca  mànec, n m
  • ca  mànec de l'estern, n m sin. compl.
  • ca  os epiesternal, n m sin. compl.
  • es  mango
  • fr  manche
  • en  haft

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Una de les tres peces de l'estern, la superior.
  • ca  os supraesternal, n m
  • ca  os de Breschet, n m sin. compl.
  • ca  os epiesternal, n m sin. compl.
  • ca  ossicle episternal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cadascuna de les dues petites peces òssies que poden trobar-se a la vora superior de l'estern.