Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hioide, n m
  • ca  os hioide, n m sin. compl.
  • ca  os ipsiloide, n m sin. compl.
  • ca  os lingual, n m sin. compl.
  • es  hioides
  • fr  hyoïde
  • en  hyoid

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Os imparell i medià que té forma de ferradura, amb la concavitat dirigida cap enrere. Format per un cos i quatre banyes, dues de majors i dues de menors, és situat a la part anterior del coll, sobre la laringe i a l'altura de la quarta vèrtebra cervical.
Os curt i desparió, central i simètric; té un cos, dues cares, dos cantells, dos extrems i quatre prolongacions laterals, dites banyes majors i menors. És situat a la part anterior del coll, damunt la laringe i sota la llengua, de la qual forma l'esquelet. Presenta sis punts d'ossificació primitius, dos per al cos, dos per a les banyes majors, que apareixen cap al final de la vida intrauterina, i dos per a les banyes menors que apareixen al final de l'adolescència.

Nota

  • La denominació hioide prové del grec hyoeidés 'semblant a la lletra grega ípsilon'.
  • ca  os apohioidal, n m
  • ca  os hipohioidal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Os més inferior dels tres ossos de l'aparell hioidal; no és més que el corn menor de l'os hioide, particularment desenvolupat.
  • ca  os wormià insular, n m
  • ca  os insular, n m sin. compl.
  • ca  os wormià endocranial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cadascun dels que apareixen en un os cranial normal (frontal, parietal, temporal i esfenoide), en el gruix de la taula interna, per la qual cosa també són anomenats wormians endocranials.
  • ca  os intercuneïforme, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Osset supernumerari del tars, rar, situat entre el primer cuny i el segon.
  • ca  os central del carp, n m
  • ca  os intermedi, n m sin. compl.
  • ca  os multiangulós accessori, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os supernumerari de presentació molt rara, situat a la regió dorsal del carp, entre l'escafoide, el trapezoide i l'os gran. Normalment forma part de l'escafoide.
  • ca  semilunar, n m
  • ca  os intermedi, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os curt i parió, de forma cuboide, de mitja lluna, amb sis cares, de les quals quatre són articulars. És el segon os de la primera fila del carp, i s'articula amb el radi i amb l'escafoide, el piramidal, el ganxut i l'os gros. Presenta, cap als 3 o 4 anys, un punt d'ossificació primitiu.
  • ca  os intermetatarsià, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os supernumerari del tars, situat entre el primer cuny i els dos primers metatarsians a la part posterior i superior del primer espai interossi.
  • ca  os internasal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Osset supernumerari que pot formar-se entre els dos ossos propis del nas.
  • ca  os internasal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Làmina òssia supernumerària que, excepcionalment, uneix la làmina perpendicular de l'etmoide i els ossos propis del nas.
  • ca  os interparietal, n m
  • ca  os supraoccipital, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cadascun dels dos punts d'ossificació paramedians de l'occipital que se solden precoçment per tal de formar una peça òssia única.