Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  psicoanalític -a, adj

Salut mental

Definició
Relatiu o pertanyent a la psicoanàlisi.
  • ca  agnòsia dels objectes i les imatges, n f
  • ca  ceguesa psíquica, n f sin. compl.
  • ca  ceguetat psíquica, n f sin. compl.
  • ca  psicoanòpsia, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia, Oftalmologia

Definició
Agnòsia visual corresponent a la clàssica ceguetat psíquica. L'agnòsia dels objectes consisteix en la manca de reconeixement dels objectes mitjançant la vista, bé que se'n preserva la identificació a través del tacte i del so. En l'agnòsia de les imatges hom distingeix entre l'agnòsia de les figures geomètriques i simbòliques i l'agnòsia simultània de Wolpert (incapacitat d'establir relacions entre objectes o figures tot i conservar llur identificació aïllada).
  • ca  psicoastènia, n f
  • ca  malaltia de l'escrúpol, n f sin. compl.
  • ca  neurastènia obsessiva, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Denominació desueta d'un cert tipus de neurosi caracteritzada per angoixa, fòbies, obsessions, sentiment d'estranyesa davant el món o un mateix, abúlia, inhibició intel·lectual i social.
  • ca  psicoastènia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Terme eufemístic amb que hom sol denominar certs estats psíquics de caràcter angoixós, en contraposició a la neurastènia.
  • ca  psicoastènic -a, n m, f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Afectat de psicoastènia.
  • ca  psicoastènic -a, adj

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Relatiu o pertanyent a la psicoastènia.
  • ca  psicoatàxia, n f
  • en  psychataxia

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Desordre mental caracteritzat per la incapacitat de fixar l'atenció, de realitzar un esforç mental d'una certa durada.
  • ca  psicoauditiu -iva, adj

Neurologia, Otorrinolaringologia, Salut mental

Definició
Relatiu o pertanyent a la percepció i interpretació mental dels sons.
  • ca  psiquiatria, n f
  • ca  alienisme, n m sin. compl.
  • ca  ergasiatria, n f sin. compl.
  • ca  freniatria, n f sin. compl.
  • ca  frenopatia, n f sin. compl.
  • ca  frenopatologia, n f sin. compl.
  • ca  medicina mental, n f sin. compl.
  • ca  patologia mental, n f sin. compl.
  • ca  psicobiologia, n f sin. compl.
  • es  psiquiatría
  • fr  psychiatrie
  • en  ergasiatrics
  • en  phrenopathy
  • en  psychiatry

Neurologia, Salut mental, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Part de la medicina consagrada a l'estudi, el diagnòstic, el tractament i la prevenció dels desordres mentals orgànics i no orgànics.
Antigament, estudi o tractament dels desordres mentals. ((alienisme))

Nota

  • La denominació psicobiologia es considera obsoleta.
  • La denominació ergasiatria va ser encunyada per Meyer.
  • ca  psicobiologia, n f

Salut mental, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Branca de la biologia que estudia les relacions entre el cos i l'esperit, i la formació i actuació de la personalitat.