Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  psicobiològic -a, adj

Salut mental, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Relatiu o pertanyent a la psicobiologia.
  • ca  psicocatarsi, n f

Neurologia, Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Esplai de les idees i emocions reprimides, mètode catàrtic de Freud.
  • ca  psicocèntric -a, adj

Neurologia, Salut mental

Definició
Relatiu al concepte que el control de la personalitat ve regit per la ment, en oposició a l'organicitat nerviosa (cerebrocèntric).
  • ca  psicocinèsia, n f

Neurologia, Salut mental

Definició
Acció de la ment sobre les funcions orgàniques sense la intervenció d'energies físiques.
  • ca  psicocinèsia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Activitat mental exaltada per manca d'inhibició.
  • ca  psicocirurgia, n f

Cirurgia > Neurocirurgia, Neurologia, Salut mental, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Conjunt de procediments quirúrgics emprats en determinades formes d'esquizofrènia resistents al tractament convencional, en neurosis o psicosis obsessives greus, en depressions cròniques greus i en determinades conductes agressives incontrolables. Les tècniques emprades són la lobotomia, la leucotomia, la girectomia, la topectomia, la cingulotomia i la talamotomia, efectuades amb abordatges quirúrgics o, darrerament, amb cirurgia estereotàctica.
  • ca  estupor malenconiós, n m
  • ca  psicocoma, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definició
Tipus de malenconia associada a un estat d'estupor.
  • ca  psicocortical, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Salut mental

Definició
Relatiu o pertanyent a l'escorça cerebral com a seu de la ment.
  • ca  psicocrom -a, adj
  • en  psychochrome

Neurologia, Salut mental

Definició
Relatiu o pertanyent a l'associació d'una determinada sensació corporal i un determinat color.
  • ca  psicocromestèsia, n f

Neurologia, Salut mental

Definició
Forma de sinestèsia en què un estímul de qualsevol òrgan o sentit provoca la imatge mental d'un color.