Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hidrocele funicular, n f
  • ca  quist del cordó, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Urologia

Definició
Líquid enquistat a la part mitjana d'un conducte peritoneovaginal que no s'ha obliterat del tot, sense comunicació visible ni amb la cavitat peritoneal ni amb la vaginal.
  • ca  quist del cordó espermàtic, n m

Anatomia patològica, Urologia

Definició
Quist originat per l'absència d'obliteració parcial del conducte peritoneovaginal de l'home. Pot localitzar-se en l'orifici inguinal profund (varietat properitoneal), o entre l'anell inguinal superficial i el testicle (varietat funicular, la més freqüent).
  • ca  quist del cos luti, n m

Anatomia patològica, Angiologia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Quist desenvolupat en un cos luti de l'ovari al final del cicle menstrual o durant l'embaràs, únic i habitualment de menys de 6 cm de diàmetre, constituït per la teca fol·licular i la membrana granulosa luteïnitzades. El contingut del quist és sovint hemorràgic i si s'hi produeix una ruptura s'esdevé una hemorràgia intraperitoneal, a vegades copiosa. Si el diàmetre del quist és inferior a 2,5 cm hom considera que es tracta d'un cos luti normal.
  • ca  quist del sistema nerviós central, n m

Anatomia patològica, Neurologia

Definició
Cadascuna de les formacions quístiques, representades per lesions no neoplàstiques, congènites o adquirides, i cadascun dels quists qualificats com a veritables (quists epitelials). Inclou els quists col·loides, els quists intrarraquidis, els quists epidermoides, els quists dermoides, els quists de la bossa de Rathke, els craniofaringiomes, els quists glioependimàtics, els quists pineals, els pinealomes, els quists aracnoidals i els quists sinovials.
  • ca  quist dentíger, n m

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Dermatologia, Odontoestomatologia

Definició
Quist epitelial odontogènic del maxil·lar relacionat amb la dent que no ha fet erupció. S'origina per una alteració del desenvolupament de l'esmalt dentari, poseeix un epiteli escatós estratificat i pot experimentar diversos canvis: hiperplàsia, degeneració, inflamació, calcificació, metaplàsia, displàsia i neoplàsia.
  • ca  quist pilonidal, n m
  • ca  malaltia del jeep, n f sin. compl.
  • ca  malaltia pilonidal, n f sin. compl.
  • ca  quist dermoide, n m sin. compl.
  • ca  quist sacrococcigeal, n m sin. compl.
  • en  jeep disease

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Anatomia patològica, Dermatologia

Definició
Quist del teixit cel·lular subcutani de la regió sacrococcigeal constituït per una cavitat petita, proveït d'un tracte principal, que comunica amb un petit orifici o orificis de la línia mediana, i d'uns tractes secundaris que connecten amb la part profunda del tracte principal. Els tractes del quist són anomenats sins pilonidals. Les parets del quist i dels sins presenten epiteli escatós, inconstant, i teixit de granulació. És freqüent l'observació de pèls que emergeixen pel si pilonidal principal. L'etiopatogènia no esta ben establerta i oscil·la entre un origen congènit per restes del conducte medul·lar embrionari, una inclusió dermoide i la teoria adquirida de la introducció tenebrant de pèls en el derma i en el teixit subcutani on produeixen una reacció de cos estrany. Es manifesta clínicament en forma d'un abscés per infecció secundària, afavorida per la presència de glàndules sudorípares en aquesta regió, o bé en forma d'una fístula (fístula pilonidal) secretant. Altres localitzacions descrites són: dits de les mans dels barbers, aixella, perineu, monyó d'amputació, llombrígol i regió suprapúbica. Es presenta en individus joves, preferentment del sexe masculí, hirsuts i amb pèls guixuts i negres, sovint de professions que obliguen a romandre moltes hores asseguts. Hom ha descrit el desenvolupament de carcinomes escatosos i carcinomes verrucosos (condilomes acuminats gegants) en aquestes lesions. Ha estat anomenat també, impròpiament, quist dermoide, però el dermoide extrarectal, que també s'infecta sovint, té unes característiques histològiques i patogèniques diferents.

Nota

  • L'ús de la denominació quist dermoide es considera impropi.
  • ca  quist dermoide, n m
  • ca  dermoide, n m sin. compl.
  • ca  teratoma madur, n m sin. compl.
  • ca  zoomil, n m sin. compl.
  • en  zoomylus

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Embriologia, Anatomia patològica, Dermatologia

Definició
Teratoma, d'ordinari benigne, que representa un trastorn del desenvolupament embrionari, caracteritzat per la presència d'un quist entapissat d'un epiteli estratificat, que conté material queratínic, pèls i, algunes vegades, rudiments ossis o dentals, teixit adipós i glàndules sudorípares eccrines i apocrines. Es localitza preferentment als ovaris, testicles, mediastí anterior i mitjà, la pell (arrel del nas, regió periorbitària), conjuntiva, encèfal (vermis cerebel·lós, quart ventricle), i més rarament en indrets inversemblants com la melsa.

Nota

  • La denominació zoomil està formada a partir de zoo- i del grec mylos 'pedra'.
  • ca  quist mediastínic gàstric, n m
  • ca  quist entèric, n m sin. compl.
  • ca  quist gastroentèric, n m sin. compl.
  • ca  quist neurentèric, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Gastroenterologia, Otorrinolaringologia

Definició
Quist localitzat habitualment al mediastí posterior en una situació paravertebral, adherit o encastat en la paret de l'esòfag, associat gairebé sempre amb malformacions vertebrals. La varietat gàstrica conté estructures idèntiques a les capes de l'estómac, mentre que la modalitat entèrica simula la paret normal intestinal. Els quists gastroentèrics són una combinació d'ambdues formes.
  • ca  coledococele, n f
  • ca  diverticle intraduodenal, n m sin. compl.
  • ca  quist de l'ampul·la de Vater, n m sin. compl.
  • ca  quist del colèdoc tipus IV, n m sin. compl.
  • ca  quist enterogènic del duodè, n m sin. compl.
  • ca  quist intraduodenal, n m sin. compl.

Anatomia, Anatomia > Embriologia, Gastroenterologia

Definició
Malformació congènita consistent en una dilatació quística de la porció duodenal del colèdoc.
  • ca  quist epidermoide, n m
  • ca  quist d'inclusió epidèrmica, n m sin. compl.
  • ca  quist epidèrmic, n m sin. compl.
  • ca  quist queratínic, n m sin. compl.
  • ca  quist sebaci, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia

Definició
Quist originat en l'epiteli dels infundíbuls dels fol·licles pilosos i constituït per una paret d'epiteli estratificat amb grànuls de queratohialina, que conté una massa de restes queratíniques, caseoses i odoríferes. Les glàndules sebàcies corresponents estan atrofiades per pressió o inflamació. Es presenta en forma de node indolor, del color de la pell, tens, hemiesfèric, mòbil respecte als teixits subjacents, però adherent a la pell de sobre per mitjà de les restes del conducte glandular dilatat, el qual s'obre a la superfície cutània a través d'un porus petit, del qual pot fruir part del material intraquístic. Pot presentar-se en qualsevol lloc de la superfície cutània, però especialment la cara, el coll i el tronc. S'infecta sovint i forma un abscés, amb adherència, de primer inflamatòria i després fibrosa als teixits adjacents. La inoculació traumàtica pot originar un quist epidermoide en els dits i els palmells de les mans, les plantes dels peus i la regió subunguial, fenomen que també pot ocorre a qualsevol part de la pell després d'intervencions quirúrgiques (quist epidèrmic traumàtic o quist d'inclusió epidèrmica).

Nota

  • La denominació quist sebaci es considera obsoleta.