Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  quist esplènic, n m

Anatomia patològica, Angiologia, Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Quist situat a la melsa. Hom distingeix entre quists parasitaris (quist hidatídic), quists no parasitaris (quist epidermoide, quist dermoide, limfoangioma quístic, hemangioma quístic) i pseudoquists (quists traumàtics).
  • ca  quist adventici, n m
  • ca  quist fals, n m sin. compl.

Anatomia patològica

Definició
Quist que es forma al voltant d'un cos estrany o d'un exsudat patològic.
  • ca  hidàtide filla, n f
  • ca  quist fill, n m sin. compl.
  • ca  vesícula filla, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Hidàtide formada a partir de la membrana prolígera d'una hidàtide original; és anomenada exògena quan la formació és cap a fora (vesiculació exògena), com ara l'equinococcosi òssia, i endògena si es fa dintre la cavitat hidatídica (vesiculació endògena), com ara en el fetge i, a vegades, en el pulmó.
  • ca  quist maxil·lar, n m
  • ca  quist fissural, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Angiologia, Dermatologia, Odontoestomatologia

Definició
Quist del maxil·lar superior o de l'inferior (quist mandibular). Es classifiquen en quists ossis i quists epitelials. Els quists ossis són el quist ossi simple, semblant al quist ossi essencial, i el quist ossi aneurismàtic. Els quists epitelials comprenen els quists odontogènics (quist dentíger, quist d'erupció, quist gingival, quist periodòntic lateral, quist odontogènic calcificant i queratinitzant, quist periapilar o radicular i quist residual), els queratoquists (solitari o primordial i múltiple o síndrome dels carcinomes basocel·lulars nevoides), i els quists fissurals i altres quists no odontogènics (quist nasoalveolar o nasolabial, quist nasopalatí, quists epidermoides i dermoides i quist palatal).
  • ca  quist fol·licular, n m

Anatomia patològica, Angiologia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Quist ovàric constituït per un augment de volum d'un fol·licle de Graaf que excedeix de 2,5 cm de diàmetre. Els quists de grandària inferiors són considerats estructures fol·liculars quístiques normals. Conté un líquid serós que pot incloure estrògens. Pot ésser sèssil i pediculat i, en aquest darrer cas, sofrir una torsió del pedicle amb el resultat d'un infart hemorràgic. La paret del quist és formada per la teca fol·licular amb o sense membrana granulosa.
  • ca  quist fol·licular luteïnitzant, n m

Anatomia patològica, Angiologia, Ginecologia i obstetrícia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Quist fol·licular amb la paret luteïnitzada. Pot ésser múltiple (quists tecaluteínics), freqüent en casos de mola hidatidiforme i coriocarcinoma, o bé solitari, lesió rara observada durant l'embaràs i el puerperi.
  • ca  quist mediastínic gàstric, n m
  • ca  quist entèric, n m sin. compl.
  • ca  quist gastroentèric, n m sin. compl.
  • ca  quist neurentèric, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Gastroenterologia, Otorrinolaringologia

Definició
Quist localitzat habitualment al mediastí posterior en una situació paravertebral, adherit o encastat en la paret de l'esòfag, associat gairebé sempre amb malformacions vertebrals. La varietat gàstrica conté estructures idèntiques a les capes de l'estómac, mentre que la modalitat entèrica simula la paret normal intestinal. Els quists gastroentèrics són una combinació d'ambdues formes.
  • ca  nòdul de Bohn, n m
  • ca  perla d'Epstein, n f sin. compl.
  • ca  perla epitelial d'Epstein, n f sin. compl.
  • ca  quist d'Epstein, n m sin. compl.
  • ca  quist gingival, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Odontoestomatologia, Pediatria

Definició
Cadascun dels petits nòduls blancs o groguencs situats a la línia mediana del paladar dels nadons, que desapareixen espontàniament aviat. Hom els considera quists de retenció, originats en les glàndules mucoses.
  • ca  quist glioependimàtic, n m

Anatomia > Citologia, Anatomia patològica, Neurologia

Definició
Quist localitzat habitualment en la substància blanca paraventricular dels lòbuls parietal i frontal, i també en el cerebel, el tronc cerebral i la medul·la espinal. És revestit de cèl·lules semblants a ependimòcits madurs ventriculars. Una varietat localitzada a l'espai subaracnoidal conté elements de sosteniment astrocítics.
  • ca  quist hidatídic, n m

Anatomia patològica, Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definició
Quist produït per les larves enquistades del cuc cestode Echinococcus granulosus que, en la fase de cuc adult viu a l'intestí dels cànids. Es localitza preferentment al fetge (70% dels casos), sobretot al lòbul dret, i als pulmons (20%), per bé que pot observar-se en localitzacions ben diverses (melsa, teixit muscular, ossos, cervell, miocardi, etc). Conté un líquid clar i transparent, comparat a l'aigua de roca (líquid hidatídic). La paret del quist és formada per dues capes: capa externa, acel·lular, d'estructura laminar i constituïda per mucopolisacàrids, i capa interna o membrana polígera, formada per un epiteli nucleat, agregats de cèl·lules vacuolars, vesícules hidatídiques i escòlex de futures tènies. Les vesícules hidatídiques es desprenen ulteriorment de la membrana polígera i floten lliurement a l'interior del quist (vesícules filles), algunes de les quals es trenquen i alliberen escòlex, que s'acumulen al fons del quist (arena hidatídica). Al voltant del quist es forma una càpsula de teixit connectiu o capa adventícia, de caràcter fibrós, que pot calcificar-se. Creix lentament fins que produeix compressió de les estructures adjacents i es trenca o bé s'infecta.