Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  quist odontogènic calcificant i queratinitzant, n m
  • ca  quist odontogènic calcificant de Gorlin, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Odontoestomatologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Quist epitelial odontogènic del maxil·lar de característiques histològiques molt semblant a les del craniofaringioma. Hom ha descrit casos amb un component maligne, per la qual cosa algunes d'aquestes lesions s'inclourien dins de les neoplàsies, més que no pas en la categoria de quists.
  • ca  quist omfalomesentèric, n m

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Embriologia, Anatomia patològica, Dermatologia, Gastroenterologia

Definició
Anomalia de les restes del conducte omfalomesentèric, caracteritzada per una formació quística, resultat de l'obliteració incompleta d'aquest conducte.
  • ca  quist ossi aneurismàtic, n m

Anatomia patològica, Angiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Tumor ossi benigne que es presenta principalment en les vèrtebres i els ossos plans, però també en les diàfisis dels ossos llargs. La localització vertebral freqüentment és múltiple. Excepcionalment la lesió, amb totes les característiques del tumor ossi, és observada en les parts toves i, fins i tot, dins de la paret d'una artèria de calibre gran. Radiològicament mostra una expansió excèntrica de l'os, amb erosió i destrucció de la cortical i una petita zona de formació periòstica d'os nou. Macroscòpicament es tracta d'una massa hemorràgica esponjosa recoberta d'una closca fina d'os reactiu, que pot estendre's a les parts toves. Recidiva sovint si l'extirpació no és completa. La transformació en un osteosarcoma és molt rara, però possible.
  • ca  quist ossi essencial, n m
  • ca  osteodistròfia juvenil quística localitzada de Mikulicz, n f sin. compl.
  • ca  quist ossi solitari, n m sin. compl.
  • ca  quist ossi unicameral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Lesió distròfica òssia monotòpica inclosa dins dels tumors ossis benignes, que apareix gairebé sempre entre els 11 i els 14 anys de vida, localitzada en els ossos llargs, sobretot l'húmer, el fèmur i la tíbia, especialment en les metàfisis (metàfisi proximal de l'húmer en més de la meitat dels casos), des del punt de vista anatomopatològic es trata d'un pseudoquist, és a dir d'una cavitat òssia sense paret endotelial, per bé que entapissada d'una membrana fina de teixit connectiu fibrós, que allotja un líquid serós, clar, citrí o de color groguenc. Té una forma ovoide, amb un límit metafisial que respecta el cartílag de creixement i un límit diafisial acabat en forma de l'anomenat fons d'ouera d'Ombrédane. Radiològicament hom observa una geoda òssia ovalada, unicameral i menys sovint pseudomultilocular per la presència de septes incomplets. La localització metafisial es desplaça habitualment en direcció a la diàfisi, a causa del creixement de l'os. L'evolució natural es fa vers l'aparició de fractures patològiques.
  • ca  quist ossi essencial, n m
  • ca  osteodistròfia juvenil quística localitzada de Mikulicz, n f sin. compl.
  • ca  quist ossi solitari, n m sin. compl.
  • ca  quist ossi unicameral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Lesió distròfica òssia monotòpica inclosa dins dels tumors ossis benignes, que apareix gairebé sempre entre els 11 i els 14 anys de vida, localitzada en els ossos llargs, sobretot l'húmer, el fèmur i la tíbia, especialment en les metàfisis (metàfisi proximal de l'húmer en més de la meitat dels casos), des del punt de vista anatomopatològic es trata d'un pseudoquist, és a dir d'una cavitat òssia sense paret endotelial, per bé que entapissada d'una membrana fina de teixit connectiu fibrós, que allotja un líquid serós, clar, citrí o de color groguenc. Té una forma ovoide, amb un límit metafisial que respecta el cartílag de creixement i un límit diafisial acabat en forma de l'anomenat fons d'ouera d'Ombrédane. Radiològicament hom observa una geoda òssia ovalada, unicameral i menys sovint pseudomultilocular per la presència de septes incomplets. La localització metafisial es desplaça habitualment en direcció a la diàfisi, a causa del creixement de l'os. L'evolució natural es fa vers l'aparició de fractures patològiques.
  • ca  quist ossi essencial, n m
  • ca  osteodistròfia juvenil quística localitzada de Mikulicz, n f sin. compl.
  • ca  quist ossi solitari, n m sin. compl.
  • ca  quist ossi unicameral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Lesió distròfica òssia monotòpica inclosa dins dels tumors ossis benignes, que apareix gairebé sempre entre els 11 i els 14 anys de vida, localitzada en els ossos llargs, sobretot l'húmer, el fèmur i la tíbia, especialment en les metàfisis (metàfisi proximal de l'húmer en més de la meitat dels casos), des del punt de vista anatomopatològic es trata d'un pseudoquist, és a dir d'una cavitat òssia sense paret endotelial, per bé que entapissada d'una membrana fina de teixit connectiu fibrós, que allotja un líquid serós, clar, citrí o de color groguenc. Té una forma ovoide, amb un límit metafisial que respecta el cartílag de creixement i un límit diafisial acabat en forma de l'anomenat fons d'ouera d'Ombrédane. Radiològicament hom observa una geoda òssia ovalada, unicameral i menys sovint pseudomultilocular per la presència de septes incomplets. La localització metafisial es desplaça habitualment en direcció a la diàfisi, a causa del creixement de l'os. L'evolució natural es fa vers l'aparició de fractures patològiques.
  • ca  quist ovàric, n m

Anatomia patològica, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Cadascuna de les formacions quístiques que poden presentar-se en els ovaris: quist d'inclusió (quist d'inclusió germinal), quist fol·licular, quist fol·licular luteïnitzant múltiple (quist tecaluteínic), quist fol·licular luteïnitzant solitari, ovaris poliquístics (ovaris escleroquístics), quist del cos luti, quist epidermoide i quist mesonèfric i paramesonèfric.
  • ca  quist nasopalatí, n m
  • ca  quist palatal anterior medià, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Odontoestomatologia

Definició
Quist fissural o no odontogènic del maxil·lar superior, originat a partir de restes del conducte palatí anterior. Pot ésser intraossi o bé dins de les parts toves del tubercle palatí.
  • ca  quist pancreàtic, n m

Anatomia patològica, Gastroenterologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cadascuna de les formacions quístiques que poden trobar-se al pàncrees. Inclou els quists congènits, que són quists delimitats per un epiteli glandular no neoplàstic, associats habitualment amb altres quists semblants del fetge o dels ronyons, i que poden constituir un component de la malaltia de von Hippel-Lindau. Una altra varietat és el quist limfoepitelial, sovint multilocular, semblant morfològicament als quists branquials, delimitat per un epiteli escatós i amb abundants limfòcits a la seva paret. També cal considerar el cistoadenoma i el cistoadenocarcinoma microquístics o serosos, i el cistoadenoma i cistoadenocarcinoma mucosos. Els pseudoquists són més freqüents i poden ésser secundaris a un traumatisme o a una pancreatitis, i més rarament a una obstrucció neoplàstica dels conductes pancreàtics.
  • ca  quist parapièlic, n m

Anatomia patològica, Angiologia, Nefrologia

Definició
Quist renal, habitualment asimptomàtic i d'ocurrència múltiple i bilateral, que conté un líquid semblant a la limfa i correspon probablement a processos de limfangièctasi.