Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  radiculopatia, n f

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Malaltia de les arrels nervioses espinals.
  • ca  rizectomia, n f
  • ca  radectomia, n f sin. compl.
  • ca  radicectomia, n f sin. compl.
  • ca  radiectomia, n f sin. compl.

Cirurgia > Cirurgia odontològica i estomatològica, Odontoestomatologia

Definició
Excisió d'una porció de l'arrel d'una dent, radicectomia.
  • ca  radífer -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definició
Que conté radi o emet radiacions.
  • ca  radio-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Forma prefixada que indica connexió amb el radi de l'avantbraç.
  • ca  radio-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Disciplines de suport > Química

Definició
Forma prefixada que indica la condició d'ésser radioactiu. Quan precedeix el nom d'un element químic designa un isòtop radioactiu del mateix element (radiocarboni, radioiode, etc).
  • ca  radioactivitat, n f
  • ca  radioacció, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Propietat d'emetre radiacions corpusculars o electromagnètiques de resultes de la desintegració nuclear. És pròpia de tots els elements químics de nombre atòmic superior a 83, i possible d'ésser induïda a altres elements.
  • ca  radioactini, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Producte format per desintegració de l'actini.
  • ca  radioactiu -iva, adj

Disciplines de suport > Química

Definició
Relatiu o pertanyent a la radioactivitat; dotat de radioactivitat.
  • ca  radioactivació, n f

Anatomia > Histologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Acció per la qual és conferida a un teixit la propietat d'emetre la radiació característica d'un cos radioactiu.
  • ca  radioactivitat, n f
  • ca  radioacció, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Propietat d'emetre radiacions corpusculars o electromagnètiques de resultes de la desintegració nuclear. És pròpia de tots els elements químics de nombre atòmic superior a 83, i possible d'ésser induïda a altres elements.