Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  radiocarpià -ana, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Relatiu o pertanyent al radi i al carp alhora.
  • ca  radiocinematografia, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Filmació dels moviments dels òrgans interns revelats pels raigs X.
  • ca  radiocirurgia estereotàctica, n f
  • es  radiocirugía esterotáctica
  • en  stereotactic radiosurgery

Cirurgia > Cirurgia oncològica

Definició
Procediment de radioteràpia de fracció única emprat en el tractament de lesions intracranials, que combina l'ús d'un aparell estereotàctic i feixos múltiples i estrets lliurats a través d'arcs isocèntrics no coplanars. El mateix procediment quan és utilitzat en el lliurament de fraccions de dosis múltiples és anomenat radioteràpia estereotàctica (RTE). Ambdues tècniques inclouen l'ús d'imatges tridimensionals, per tal de localitzar la lesió i el tractament administrat, que permeten concentrar la dosi en el volum diana i preservar al màxim la resta del cervell. La radiocirurgia estereotàctica (RCE) proporciona un alt grau de conformitat de la dosi, mitjançant l'ús de feixos circulars apropiats per a impactar sobre la lesió, l'optimació d'angles i pesos dels arcs, i la utilització de múltiples isocentres o de la conformació dinàmica del camp durant les rotacions dels arcs amb microcol·limadors multifulls. La precisió del feix és controlada estrictament per un aparell estereotàctic especialment dissenyat i emprat en totes les etapes del procés: diagnòstic per la imatge, localització del blanc, immobilització del cap, i tractament. La precisió mecànica assolible és de l'ordre de 0,2 mm +\- 0,1 mm, tot i que hom accepta generalment un error màxim de +\- 1,0 mm. El terme radiocirurgia fou ideat pel neurocirurgià Larss Leksell, el qual desenvolupà el procediment per a destruir lesions disfuncionals del cervell, utilitzant raigs X d'ortovoltatge i acceleradors de partícules. Ulteriorment, Lerksell emprà un equip de cobaltoteràpia especial que anomenà bisturí gamma. D'ordinari, hom utilitza tres tipus de radiacions en RCE i RTE: partícules pesants carregades, raigs gamma procedents d'una font de cobalt-60, i raigs X de megavoltatge, però la més usada habitualment és la de raigs X produïts per un accelerador lineal. Per analogia amb el bisturí gamma, l'equip de RCE basat en un accelerador lineal és anomenat bisturí de raigs X. La RCE fou emprada inicialment en el tractament de lesions cerebrals benignes (malformacions arteriovenoses, meningiomes, neurinoma de l'acústic), però després les seves aplicacions clíniques s'han orientat envers el tractament de tumors cerebrals (gliomes, metàstasis). Més recentment hom ha utilitzat la RCE en el tractament de la neuràlgia del trigemin i d'alteracions motores. La RTE fraccionada és actualment usada en el tractament de tumors malignes del cervell, especialment dels localitzats a les rodalies d'estrcutures crítiques (tronc encefàlic, vies òptiques, etc.). Les condicions del disseny del volum diana de la RTE són les mateixes que les de la radioteràpia conformada tridimensional.
  • ca  radiocistitis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definició
Cistitis produïda per la radioteràpia de regions veïnes de la bufeta urinària.
  • ca  radiocroisme, n m

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definició
Propietat que, en grau variable, presenten els cossos de deixar penetrar o travessar més o menys els raigs X.
  • ca  radiocromatografia, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
Mètode d'anàlisi qualitativa i quantitativa, basat en la cromatografia sobre paper, en el qual la sensibilitat ha estat augmentada per la utilització de substàncies marcades amb radioisòtops o bé per irradiació del paper que enregistra la cromatografia.
  • ca  radiocromòmetre, n m

Disciplines de suport > Física, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Aparell per a mesurar el poder de penetració dels raigs X. El de Benoist, per exemple, és constituït per un disc d'argent amb dotze làmines d'alumini, de gruix creixent del centre a la perifèria.
  • ca  radiocubital, adj
  • ca  radioulnar, adj sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Relatiu o pertanyent al radi i al cúbit alhora.
  • ca  radiode, n m

Oncologia i radioteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Aparell de metall que conté radi, emprat com a font per a practicar radioteràpia.

Nota

  • La denominació radiode està formada a partir de radio- i del grec hodós 'camí'.
  • ca  radioopac -a, adj
  • ca  radiodens -a, adj sin. compl.

Disciplines de suport > Física

Definició
Opac a les radiacions, especialment als raigs X.