Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  resistència osmòtica eritrocítica, n f
  • ca  resistència globular eritrocítica, n f sin. compl.

Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Capacitat dels glòbuls vermells de suportar, sense ésser destruïts, el contacte amb concentracions decreixents de solució salina. És una prova per a mesurar l'hemòlisi que es produeix en cadascuna de les solucions salines emprades, útil en el diagnòstic de l'esferocitosi.
  • ca  resistència perifèrica, n f

Angiologia

Definició
Resistència que oposen els vasos sanguinis petits, particularment les arterioles, al pas de la sang, per virtut de llur constricció.
  • ca  resistència extracromosòmica, n f
  • ca  resistència plasmídica, n f sin. compl.
  • es  resistencia extracromosómica, n f
  • fr  résistance extrachromosomique, n f
  • en  extrachromosomal resistance, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Genètica i genòmica, Disciplines de suport > Biotecnologia

Definició
Resistència adquirida deguda a la presència de plasmidis de resistència.
  • ca  resistència psicoanalítica, n f

Salut mental

Definició
Oposició a la conscienciació dels continguts psicològics reprimits.
  • ca  resistència psicològica, n f

Salut mental > Psicologia

Definició
Conjunt de forces psicològiques que, en un malalt, s'oposen a la seva guarició.
  • ca  resistència pulmonar, n f

Pneumologia

Definició
Resistència de l'aparell respiratori al pas normal de l'aire al seu interior. Hom la defineix per l'addició de la resistència de les vies aèries, la resistència del teixit pulmonar i la resistència de la paret toràcica. El component més important és la resistència de les vies respiratòries i hom negligeix, en l'anàlisi clínica, els components restants.
  • ca  resoldre, v tr

Ciències de la salut > Semiologia, Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Fer desaparèixer una inflamació, gradualment sense supuració, per mitjà d'un producte o procediment resolutiu.
  • ca  resoldre, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Descompondre una cosa reduint-la als seus elements constituents.
  • ca  resolució, n f
  • es  resolución
  • fr  résolution
  • en  resolution

Ciències de la salut > Semiologia

Definició
Terminació d'una inflamació per la tornada de la part malalta al seu estat fisiològic, sense supuració.
  • ca  resolutiu -iva, adj
  • ca  resolvent, adj sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Dit del producte o el procediment destinat a resoldre un dany o lesió, especialment dit dels emplastres i cataplasmes que hom aplica en calent sobre la pell per tal de resoldre un procés infecciós subcutani, com ara un abscés, un furóncol, etc.