Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  respiració, n f
  • ca  anapnea, n f sin. compl.
  • ca  pneusi, n f sin. compl.
  • es  respiración
  • fr  respiration
  • en  respiration

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Pneumologia

Definició
Funció dels animals mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l'aigua, amb la finalitat de transportar-lo a la cèl·lula o les cèl·lules, on serà utilitzat per a la respiració interna, i és eliminat el diòxid de carboni produït en aquesta. En l'home, consta de tres etapes: la primera és la respiració pulmonar o pas de l'aire per les vies aèries, des del nas (o la boca) fins als alvèols, i viceversa. La inspiració o entrada d'aire té lloc sobretot mitjançant la contracció del diafragma i l'elevació de les costelles. L'expiració és passiva. La segona etapa és constituïda pel transport dels gasos a la sang: l'oxigen, per mitjà de les hematies (oxihemoglobina) o dissolt en el plasma (un 3%), i el diòxid de carboni, bé combinat amb hemoglobina (carboxihemoglobina), bé en forma de bicarbonat. La tercera etapa, l'etapa tissular, és la respiració interna. El ritme respiratori és controlat pel centre respiratori, situat al bulb raquidi, que rep informació de les variacions de la composició química de la sang (concentració de CO2, tensió d'oxigen, variacions de pH) per mitjà de quimioreceptors. En cada moviment són inspirats de 300 a 800 cm3 d'aire, i la freqüència respiratòria en situació de repòs és de 15 a 20 cops per minut en l'adult i de 25 a 35 en l'infant.

Nota

  • La denominació pneusi prové del grec pneûsis 'alenada, respir'.
  • La denominació anapnea prové del grec anapnoé 'respiració'.
  • ca  respiració abdominal, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia

Definició
Respiració que hom practica principalment per contracció dels músculs abdominals i del diafragma.
  • ca  respiració aeròbica, n f

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Nom donat a la respiració interna, per oposició a la respiració anaeròbica, per tal d'emfasitzar la responsabilitat de l'oxigen en les reaccions energètiques.
  • ca  respiració amfòrica, n f

Pneumologia

Definició
Respiració caracteritzada per la ressonància amfòrica, pròpia de les cavernes pulmonars, les bronquièctasis i el pneumotòrax.
  • ca  respiració anaeròbica, n f

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Conjunt de reaccions d'oxidació-reducció dels organismes heteròtrofs anaerobis, que menen a l'obtenció d'energia, sense la intervenció de l'oxigen. Rep habitualment el nom de fermentació.
  • ca  respiració artificial, n f
  • ca  mètode de Calliano, n m sin. compl.
  • ca  ventilació artificial, n f sin. compl.

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Infermeria

Definició
Respiració que hom efectua, manualment o mitjançant aparells, quan s'interromp l'activitat espontània de l'aparell respiratori. Els mètodes manuals depenen de la posició que és imposada al pacient i de la modalitat dels moviments practicats. Entre aquests mètodes, molt nombrosos, cal esmentar el boca a boca, el de Byrd, el de Drinker, el de Howard, el de Marmo, el de Schaeffer, el de Schultze i el de Silvester. Els aparells, de diferents classes, són els anomenats respiradors.
  • ca  respiració asmàtica, n f

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Respiració en què l'expiració produeix un so sibilant, pròpia de l'asma bronquial.
  • ca  signe de Jackson, n m
  • ca  respiració asmatoide, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Pneumologia

Definició
Soroll semblant a un xiulet, com el de la respiració dels asmàtics, auscultat en cas que hi hagi un cos estrany a la tràquea o en un bronqui principal.
  • ca  respiració assistida, n f

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Modalitat de respiració artificial, manual o mecànica, en què hom aplica una pressió positiva al gas que penetra en les vies aèries durant la inhalació, per tal d'augmentar el volum corrent dels pulmons.
  • ca  respiració broncovesicular, n f

Pneumologia

Definició
Modalitat de respiració que combina les formes bronquial i vesicular.