Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  topografia, n f

Anatomia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Descripció d'una part del cos o d'una regió anatòmica determinada.
  • ca  topografia craniocerebral, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Projecció a la superfície del crani de les diferents zones cerebrals.
  • ca  topografia mèdica, n f

Recerca, metodologia i estadística, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Nom donat a l'estudi de la patologia d'una localitat o comarca.
  • ca  topografia radicular, n f
  • ca  topografia segmentària, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Representació en la superfície cutània de les zones innervades per les diferents arrels medul·lars i pels diferents troncs nerviosos.
  • ca  topografia radicular, n f
  • ca  topografia segmentària, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Representació en la superfície cutània de les zones innervades per les diferents arrels medul·lars i pels diferents troncs nerviosos.
  • ca  topogràfic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia

Definició
Relatiu o pertanyent a la topografia.
  • ca  topologia, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Relació entre la presentació fetal i el canal pelvià.
  • ca  topologia, n f

Salut mental

Definició
Estudi de l'amplitud de la personalitat o de la psique.
  • ca  anatomia topogràfica, n f
  • ca  anatomia regional, n f sin. compl.
  • ca  topologia, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Branca de l'anatomia que estudia sintèticament les parts (òrgans, aparells, etc) dels éssers vius i les relacions que entre elles s'estableixen en raó de les zones que ocupen.
  • ca  anestèsia local, n f
  • ca  anestèsia per infiltració, n f sin. compl.
  • ca  toponarcosi, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Supressió del dolor en una zona restringida i superficial del cos, mitjançant la injecció circumscrita d'un anestèsic local.

Nota

  • Els anestèsics locals, també emprats en anestèsia raquídia, epidural, caudal, truncal i tòpica, són substàncies constituïdes per una porció lipofílica (anell de benzè insaturat) i una porció hidrofílica (amina terciària i acceptor protònic), separades per una cadena connectora de carbohidrat. La unió d'aquesta cadena amb la porció lipofílica s'aconsegueix per mitjà d'un enllaç èster o amida. Els anestèsics locals tipus èster són: procaïna, clorprocaïna, tetracaïna i cocaïna. Els de tipus amida són: bupivacaïna, dibucaïna, etidocaïna, lidocaïna, mepivacaïna, prilocaïna i ropivacaïna. Els més emprats en anestèsia local són la mepivacaïna i la lidocaïna.