Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  toponeurosi, n f

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Neurosi que es manifesta per trastorns localitzats.
  • ca  topotecan, n m
  • es  topotecán, n m
  • fr  topotecan, n m
  • en  topotecan, n
  • CAS  123948-87-8

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia > Fàrmacs, Ginecologia i obstetrícia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Alcaloide que inhibeix de manera selectiva la topoisomerasa I, enzim implicat en la síntesi de DNA.

Nota

  • El topotecan és emprat en el tractament de diversos tumors sòlids, principalment en el carcinoma metastàtic d'ovari. La mielosupressió que produeix (plaquetopènia) acostuma a limitar-ne la dosi.

    La denominació topotecan és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  topotermoestesiòmetre, n m

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Aparell per a mesurar la sensibilitat tèrmica local.
  • ca  topovaccinoteràpia, n f

Farmacologia, Immunologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Immunització local mitjançant una vacuna.
  • ca  tor, n m
  • ca  torus, n m sin. compl.
  • es  toro
  • en  torus

Anatomia

Definició
Estructura anatòmica de configuració més o menys semblant a un anell de contorn circular o a una motllura semicircular.

Nota

  • La denominació tor prové del llatí torus 'coixí, elevació'.
  • ca  tor mandibular, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Prominència inconstant de la cara posterior del cos del maxil·lar inferior situada per sobre de la línia obliqua interna (línia milohioidal) i oposada habitualment a la dent premolar corresponent. Pot ésser bilateral o unilateral i es troba més freqüentment en els esquimals.
  • ca  tor occipital, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Rebava arrodonida ocasionalment present a l'os occipital a nivell de la línia semicircular superior.
  • ca  tor palatí, n m
  • es  toro palatino
  • en  torus palatinus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Protuberància longitudinal, mediana, inconstant de la volta palatina situada a la sutura mediana entre els dos maxil·lars superiors i els dos palatins, que té una forma gairebé sempre d'un fus prim. La seva extremitat anterior està en relació amb el conducte palatí anterior. A vegades té un desenvolupament exagerat i adopta una configuració lanceolada de vora posterior i, molt rarament, s'estén fins a la vora alveolar. És observat especialment en els cranis dels inques i dels ainus.
  • ca  tor tubari, n m
  • ca  coixinet eustaquià, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Llavi posterior de l'orifici faringi de la trompa d'Eustaqui que forma un relleu accentuat sobre la superfície faríngia, ja que correspon a la projecció de la porció cartilaginosa de la trompa. Per sota, continua amb el plec salpingofaringi.
  • ca  tor uterí, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Eminència transversal de la part posterior del cèrvix uterí, formada per la unió dels plecs rectouterins del peritoneu.