Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  teixit elàstic, n m
  • ca  teixit conjuntiu groc, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Angiologia

Definició
Varietat de teixit connectiu caracteritzada per una gran elasticitat. El componen les fibres elàstiques, que formen xarxes o membranes fenestrades. Constitueix l'element principal de la túnica mitjana de les artèries de gran calibre.
  • ca  teixit embrionari, n m
  • ca  teixit primari, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Histologia

Definició
Cadascun dels teixits de l'embrió: ectoderma, endoderma, mesoderma i mesènquima.
  • ca  endoteli, n m
  • ca  teixit endotelial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Teixit que recobreix les seroses, el cor, els vasos sanguinis i limfàtics i les cavitats sinovials format per cèl·lules planes, poligonals i disposades en forma de mosaic. Algunes tenen capacitat fagocítica.
  • ca  teixit episcleròtic, n m

Anatomia > Histologia, Oftalmologia

Definició
Capa de teixit connectiu lax que uneix l'escleròtica a la conjuntiva ocular.
  • ca  teixit epitelial, n m

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Dermatologia, Endocrinologia i nutrició

Definició
Teixit format, en general, per cèl·lules separades per molt poca substància intercel·lular, que recobreix la superfície externa del cos, forma totes les glàndules i una part important dels òrgans dels sentits i entapissa les parets de la majoria de les cavitats orgàniques. Té una funció de revestiment, glandular o sensorial. Pot ésser pla, cúbic o cilíndric i estratificat, ciliat o simple.
  • ca  teixit erèctil, n m
  • ca  teixit cavernós, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Angiologia, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Teixit format per grans espais venosos, que poden omplir-se de sang i produir l'erecció de l'òrgan corresponent. És propi dels cossos cavernosos del penis i el clítoris i, en menor grau, del cos esponjós de la uretra, els bulbs vestibulars de la vagina, el cos cavernós de la pituïtària i el teixit muscular llis dels mugrons.
  • ca  teixit esclerós, n m

Anatomia > Histologia

Definició
Nom donat als teixits connectiu dens, fibrós, cartilaginós i ossi.
  • ca  teixit cartilaginós fibrós, n m
  • ca  teixit cartilaginós conjuntiu, n m sin. compl.
  • ca  teixit fibrocartilaginós, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Varietat de teixit cartilaginós present en el nucli polpós dels discs intervertebrals, els discs articulars d'algunes diartrosis, la símfisi púbica i el lligament rodó del fèmur. Consta d'illots de cartílag hialí englobats en un teixit connectiu fibril·lar format per feixos col·làgens gruixuts.
  • ca  teixit vesiculós de sosteniment, n m
  • ca  teixit fibrohialí, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia

Definició
Teixit de sosteniment intermedi dels teixits cartilaginós i adipós, propi de vertebrats inferiors (peixos i amfibis). N'hi ha una varietat condroide i una de cordoide.
  • ca  teixit fibrós, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Modalitat de teixit connectiu propi de les membranes fibroses (aponeurosis, centre tendinós del diafragma, pericondri, periosti, duramàter, escleròtica, càpsules viscerals i túnica albugínia), en què les fibres col·làgenes són disposades en capes paral·leles.