corneta de postilló
corneta de postilló
Instruments aeròfons
- ca corn de posta, n m
- ca corneta de posta, n f sin. compl.
- ca corneta de postilló, n f sin. compl.
- es corneta de posta
- es corneta de postillón
- fr cor de postillon
- fr cornet de poste
- en posthorn
Instruments aeròfons
Definició
Instrument de vent de metall, no gaire gros, consistent en un tub cònic generalment enrotllat en cercle, sense vàlvules, pistons ni forats, amb el broquet i el pavelló formant angle recte.
corneta muda
corneta muda
Instruments aeròfons
- ca corneta muda, n f
- es corneta muda
- fr cornet muet
- en mute cornett
Instruments aeròfons
Definició
Instrument de vent consistent en una corneta recta, de tessitura aguda, feta d'una sola peça.
corneta recta
corneta recta
Instruments aeròfons
- ca corneta recta, n f
- es corneta recta
- fr cornet à bouquin droit
- en straight cornett
Instruments aeròfons
cornetí
cornetí
Músics i altres professionals
- ca cornetí, n m, f
- es cornetín
- fr cornettiste
- en cornetist
Músics i altres professionals
Definició
Músic que toca el cornetí.
cornetí
cornetí
Instruments aeròfons
- ca cornetí, n m
- ca corneta de pistons, n f sin. compl.
- es cornetín
- es turuta
- fr cornet à pistons
- en cornet
- en cornett
Instruments aeròfons
Definició
Instrument aeròfon de metall, de perforació lleugerament més cònica que la de la trompeta i que, per tant, produeix un so menys brillant que aquesta.
Nota
- Fou creat a França, al s XIX, quan hom incorporà pistons (cornet à pistons ) a l'antic corn de posta. Hom els construeix en tres afinacions: el soprano , en si, do o la; el piccolo , en mi bemoll o re; i el contralt , en mi bemoll. La perfecció tècnica de la trompeta actual l'ha bandejat pràcticament de l'orquestra i només és utilitzat a les bandes.
- L'equivalent castellà turuta pertany a un registre col·loquial.
cortina
cortina
Instruments idiòfons
- ca cortina, n f
- es cortina
- fr bar chimes, n m
- fr chimes, n m
- en bar chimes
Instruments idiòfons
Definició
Instrument idiòfon que consisteix en una sèrie de barres d'alumini de diferents mides i ordenades de menor a major, penjades d'un tros de fusta, les quals xoquen entre si quan són fregades amb una baqueta o amb la mà.
cromorn
cromorn
Instruments aeròfons
- ca cromorn, n m
- es cromorno
- es orlo
- fr cromorne
- en crumhorn
Instruments aeròfons
Definició
Instrument de vent de fusta, de llengüeta protegida per una càpsula amb una obertura per on bufar, de manera que vibra sota el control de la pressió d'aire, de tub acústic estret, cilíndric i corbat, en el seu extrem, amb vuit forats per als dits i altres de ressonància.
cròtals
cròtals
Instruments idiòfons
- ca cròtals, n m pl
- es crótalo
- fr crotale
- en crotal
Instruments idiòfons
Definició
Instrument de percussió antic, de fusta o metall, semblant a les castanyoles.
cuíca
cuíca
Instruments membranòfons
- ca cuíca, n f
- es cuica
- fr cuica
- fr omelê
- fr onça
- fr puita
- fr roncador
- pt adufo
- pt cuíca
- pt fungador-onça
- pt omelê
- pt puíta
- pt roncador
- pt socador
- pt tambor-onça
- pt vu
- en cuica
- en cuíca
Instruments membranòfons
Definició
Instrument membranòfon brasiler que consisteix en un tambor al centre del qual hi ha una petita vara que en ser fregada amb un drap humit o el palmell de la mà moll fa vibrar el tambor.
