civada, avena o ordi?
civada, avena o ordi?
Criteris d'especialitat > Botànica
- ca civada, avena o ordi?
- es avena (civada), n f
- es cebada (ordi), n f
- fr avoine (civada), n f
- fr orge (ordi), n f
- en barley (ordi), n
- en oat (civada), n
Criteris d'especialitat > Botànica
Definició
Tant civada i avena (tots dos, noms femenins), com ordi (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats i prioritats d'ús diferents:
- La civada, o el sinònim complementari avena (formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), és una planta de la família de les gramínies, que fa una gran panícula amb moltes espiguetes d'arestes que pengen; es cultiva per a l'alimentació humana (flocs de cereal, farina alternativa al blat, etc.) i l'alimentació animal, i també com a component de xampús i gels de bany. El nom científic és Avena sativa.
. Els motius de la tria de civada com a forma principal respecte a avena i a molts altres sinònims i variants (cugula, blada, civa, civà, vena, cagula, etc.) són els següents:
(1) Civada és la forma principal en la part més gran del domini lingüístic, ja que és pròpia de gairebé tot Catalunya i de les Illes Balears; avena és pròpia del sud de Catalunya i del País Valencià, motiu pel qual se la considera sinònim complementari; les altres formes i variants són d'àmbit molt més restringit.
(2) El diccionari normatiu i el Diccionari català-valencià-balear adopten també civada com a forma principal respecte a avena.
. La utilització d'una forma o altra, doncs, no depèn del producte sinó de l'àmbit:
(1) Per al conjunt del domini, per al conjunt de Catalunya i per a les Illes Balears es prefereix civada.
Exemples: cultiu de la civada, farina de civada, pa de civada, xampú de civada, al·lèrgia a la civada
(2) Per al sud de Catalunya i el País Valencià es prefereix avena.
Exemples: cultiu de l'avena, farina d'avena, pa d'avena, xampú d'avena, al·lèrgia a l'avena
. L'equivalent castellà és avena; el francès, avoine; l'italià, avena, i l'anglès, oat.
- L'ordi és una planta de la mateixa família de les gramínies, amb la beina de les fulles prolongada en dos llargs apèndixs en forma de falç que s'encreuen entre ells, una espiga densa i quatre o sis fileres d'espiguetes, generalment amb arestes llargues; es cultiva per a l'alimentació humana (preparació de malt i cervesa) i l'alimentació animal (farratge). El nom científic és Hordeum vulgare.
. L'equivalent castellà és cebada; el francès, orge; l'italià, orzo, i l'anglès, barley.
La confusió entre la civada i l'ordi es deu a l'etimologia, que ha fet que el català i el castellà agafessin la mateixa paraula llatina per a cereals diferents:
- Català: civada (en castellà avena, nom científic Avena sativa)
- Castellà: cebada (en català ordi, nom científic Hordeum vulgare)
Tant civada com cebada procedeixen de la paraula llatina cibata (participi passat del verb cibare, 'donar pinso al bestiar'). Segons Coromines, es va agafar cibata per designar el cereal més freqüent en cada territori: la civada en territori català (CIBATA > civada) i l'ordi en territori castellà (CIBATA > cebada).
- La civada, o el sinònim complementari avena (formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), és una planta de la família de les gramínies, que fa una gran panícula amb moltes espiguetes d'arestes que pengen; es cultiva per a l'alimentació humana (flocs de cereal, farina alternativa al blat, etc.) i l'alimentació animal, i també com a component de xampús i gels de bany. El nom científic és Avena sativa.
. Els motius de la tria de civada com a forma principal respecte a avena i a molts altres sinònims i variants (cugula, blada, civa, civà, vena, cagula, etc.) són els següents:
(1) Civada és la forma principal en la part més gran del domini lingüístic, ja que és pròpia de gairebé tot Catalunya i de les Illes Balears; avena és pròpia del sud de Catalunya i del País Valencià, motiu pel qual se la considera sinònim complementari; les altres formes i variants són d'àmbit molt més restringit.
(2) El diccionari normatiu i el Diccionari català-valencià-balear adopten també civada com a forma principal respecte a avena.
. La utilització d'una forma o altra, doncs, no depèn del producte sinó de l'àmbit:
(1) Per al conjunt del domini, per al conjunt de Catalunya i per a les Illes Balears es prefereix civada.
Exemples: cultiu de la civada, farina de civada, pa de civada, xampú de civada, al·lèrgia a la civada
(2) Per al sud de Catalunya i el País Valencià es prefereix avena.
Exemples: cultiu de l'avena, farina d'avena, pa d'avena, xampú d'avena, al·lèrgia a l'avena
. L'equivalent castellà és avena; el francès, avoine; l'italià, avena, i l'anglès, oat.
- L'ordi és una planta de la mateixa família de les gramínies, amb la beina de les fulles prolongada en dos llargs apèndixs en forma de falç que s'encreuen entre ells, una espiga densa i quatre o sis fileres d'espiguetes, generalment amb arestes llargues; es cultiva per a l'alimentació humana (preparació de malt i cervesa) i l'alimentació animal (farratge). El nom científic és Hordeum vulgare.
. L'equivalent castellà és cebada; el francès, orge; l'italià, orzo, i l'anglès, barley.
La confusió entre la civada i l'ordi es deu a l'etimologia, que ha fet que el català i el castellà agafessin la mateixa paraula llatina per a cereals diferents:
- Català: civada (en castellà avena, nom científic Avena sativa)
- Castellà: cebada (en català ordi, nom científic Hordeum vulgare)
Tant civada com cebada procedeixen de la paraula llatina cibata (participi passat del verb cibare, 'donar pinso al bestiar'). Segons Coromines, es va agafar cibata per designar el cereal més freqüent en cada territori: la civada en territori català (CIBATA > civada) i l'ordi en territori castellà (CIBATA > cebada).
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de civada i ordi al Cercaterm, i també el document de criteri original, Es diu avena o civada?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2015/11/19/es-diu-avena-o-civada/).
coberta, tapa o portada?
coberta, tapa o portada?
Criteris d'especialitat > Indústria. Energia, Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura
- ca coberta, tapa o portada?
- es cubierta (coberta), n f
- es portada (portada), n f
- fr couverture (coberta), n f
- fr page de couverture (portada), n f
- en cover (cobertura), n
- en title page (portada), n
Criteris d'especialitat > Indústria. Energia, Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura
Definició
Tant coberta i tapa com portada són formes adequades per a referir-se a les parts externes d'un llibre però, tot i que sovint es confonen, en realitat designen dues parts del llibre diferents:
- La coberta, amb el sinònim secundari tapa, és el full de paper més gruixut, generalment cartolina o cartó, que cobreix els dos costats plans del llibre. Hi solen constar el títol del llibre, l'autor i l'editorial.
. En el món editorial se sol preferir coberta, tot i que, quan es vol precisar de quin tipus és, generalment es recorre a tapa: tapa dura, tapa flexible o tapa integral.
. L'equivalent castellà és la cubierta; els francesos, la couverture i le plat, i els anglesos, the board i the cover.
- La portada és una pàgina del mateix paper que el gros del llibre, normalment situada al principi, a continuació de la coberta, on consten l'autor, el títol i l'editorial. A més, en el dors de la portada generalment hi ha els crèdits de l'obra.
. L'equivalent castellà és la portada; els francesos, la page de couverture, la page de titre i la première page, i els anglesos, the cover page i the title page.
- La coberta, amb el sinònim secundari tapa, és el full de paper més gruixut, generalment cartolina o cartó, que cobreix els dos costats plans del llibre. Hi solen constar el títol del llibre, l'autor i l'editorial.
. En el món editorial se sol preferir coberta, tot i que, quan es vol precisar de quin tipus és, generalment es recorre a tapa: tapa dura, tapa flexible o tapa integral.
. L'equivalent castellà és la cubierta; els francesos, la couverture i le plat, i els anglesos, the board i the cover.
- La portada és una pàgina del mateix paper que el gros del llibre, normalment situada al principi, a continuació de la coberta, on consten l'autor, el títol i l'editorial. A més, en el dors de la portada generalment hi ha els crèdits de l'obra.
. L'equivalent castellà és la portada; els francesos, la page de couverture, la page de titre i la première page, i els anglesos, the cover page i the title page.
Nota
-
1. A més de la coberta (o tapa) i de la portada, en un llibre es distingeixen altres parts que queden fora del text pròpiament dit que es publica. Per exemple:
- La sobrecoberta (amb el sinònim secundari camisa) és el full de paper o cartolina que en alguns llibres està posat a sobre la coberta per a protegir-la.
. Els equivalents castellans són la camisa, el guardapolvo i la sobrecubierta; el francès, la jaquette, i els anglesos, the book jacket, the dust cover i the dust jacket.
- La pàgina de respecte (amb el sinònim secundari pàgina de cortesia) és una pàgina en blanc situada al començament o al final d'un llibre, que sovint serveix per a fer quadrar els plecs del llibre amb el nombre total de pàgines.
. Els equivalents castellans són la página de cortesía i la página de respeto; el francès, la page de garde blanche, i l'anglès, the blank page.
- La portadella (amb el sinònim complementari anteportada) és la pàgina senar que precedeix la portada, generalment només amb el títol de l'obra escrit.
. Els equivalents castellans són la anteportada i la portadilla; els francesos, l'avant-titre i la page trois, i els anglesos, the fly title page i the half title page. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de coberta, portada, sobrecoberta, pàgina de respecte i portadella al Cercaterm i també a la infografia original del web del TERMCAT, Les parts del llibre, que il·lustra aquests termes i els completa amb altres parts del llibre (www.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/les-parts-del-llibre).
Cognoms amb de, du, di, von o van: Amb majúscula o amb minúscula?
Cognoms amb de, du, di, von o van: Amb majúscula o amb minúscula?
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
- ca Cognoms amb de, du, di, von o van: Amb majúscula o amb minúscula?
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
Definició
Tant la grafia amb majúscula inicial de la preposició dels cognoms com la grafia amb minúscula inicial poden ser adequades, però es considera convenient fer-hi una distinció:
- La grafia amb majúscula és adequada quan no s'especifica el nom de fonts de la persona.
Exemples: malaltia de De Quervain, mètode de De Leenheer; malaltia de Di Guglielmo, síndrome de Di George; accelerador de Van de Graaff, anàlisi de Van Soest, equació de Van Deemter, projecció de Van der Grinten, síndrome d'Ellis - Van Creveld; línia de Von Ebner, malaltia de Von Economo, màquina de Von Neumann, quocient de Von Weirmarn, síndrome de Von Hippel - Lindau.
- La grafia amb minúscula és adequada quan s'especifica el nom de fonts de la persona.
Exemples: Fritz de Quervain, autoritat en el camp de les malalties de la tiroides, ha donat nom a la malaltia de De Quervain; Robert Jemison van de Graaff va inventar l'accelerador de Van de Graaff; La màquina de Von Neumann és un concepte teòric formulat pel matemàtic John von Neumann.
- La grafia amb majúscula és adequada quan no s'especifica el nom de fonts de la persona.
Exemples: malaltia de De Quervain, mètode de De Leenheer; malaltia de Di Guglielmo, síndrome de Di George; accelerador de Van de Graaff, anàlisi de Van Soest, equació de Van Deemter, projecció de Van der Grinten, síndrome d'Ellis - Van Creveld; línia de Von Ebner, malaltia de Von Economo, màquina de Von Neumann, quocient de Von Weirmarn, síndrome de Von Hippel - Lindau.
- La grafia amb minúscula és adequada quan s'especifica el nom de fonts de la persona.
Exemples: Fritz de Quervain, autoritat en el camp de les malalties de la tiroides, ha donat nom a la malaltia de De Quervain; Robert Jemison van de Graaff va inventar l'accelerador de Van de Graaff; La màquina de Von Neumann és un concepte teòric formulat pel matemàtic John von Neumann.
Nota
-
En els casos de coincidència en una frase de la preposició de del català i la preposició de com a partícula inicial d'un cognom, s'han de mantenir totes dues preposicions, ja que fan funcions diferents; la preposició del cognom, però, d'acord amb el criteri exposat, s'haurà d'escriure amb majúscula inicial per l'absència del nom de fonts.
Ex.: esquirol llistat de De Winton [Diferent de musaranya de muntanya de Hodgson, en què el cognom Hodgson no té cap preposició inicial.]
compliment normatiu, acomplment normatiu o compliància?
compliment normatiu, acomplment normatiu o compliància?
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
- ca compliment normatiu, acomplment normatiu o compliància?
- es cumplimiento (compliment normatiu), n m
- fr conformité (compliment normatiu), n f
- en regulatory compliance (compliment normatiu), n
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
Definició
Es considera que la forma adequada, en aquest àmbit, és compliment normatiu (nom masculí), i no *acompliment normatiu ni *compliància.
Els motius de la tria de compliment normatiu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, d'acord amb el significat normatiu de compliment.
(2) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(3) Té l'aval de la majoria d'especialistes consultats.
En canvi, les formes *acompliment normatiu i *compliància presenten problemes:
- *acompliment normatiu, tot i tenir el suport d'alguns especialistes, no és adequat semànticament perquè
compliance fa referència al fet d'adequar-se a una norma, de complir-la, i no pas de portar a terme una cosa manada (que és el significat de acomplir).
- *compliància és una adaptació del manlleu anglès original, que no es pot justificar a partir del català (caldria un verb inexistent del tipus *compliar, igual que variar dona invariància); la proximitat semàntica i morfològica del verb complir fa innecessari recórrer a l'adaptació.
El compliment normatiu és l'adequació dels procediments i de les actuacions d'una entitat financera a la normativa en vigor.
. Els equivalents castellans són la conformidad i el cumplimiento; el francès, la conformité; els anglesos, the compliance i the regulatory compliance, i els alemanys, die Regelüberwachung i die Überwachung.
Els motius de la tria de compliment normatiu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, d'acord amb el significat normatiu de compliment.
(2) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(3) Té l'aval de la majoria d'especialistes consultats.
En canvi, les formes *acompliment normatiu i *compliància presenten problemes:
- *acompliment normatiu, tot i tenir el suport d'alguns especialistes, no és adequat semànticament perquè
compliance fa referència al fet d'adequar-se a una norma, de complir-la, i no pas de portar a terme una cosa manada (que és el significat de acomplir).
- *compliància és una adaptació del manlleu anglès original, que no es pot justificar a partir del català (caldria un verb inexistent del tipus *compliar, igual que variar dona invariància); la proximitat semàntica i morfològica del verb complir fa innecessari recórrer a l'adaptació.
El compliment normatiu és l'adequació dels procediments i de les actuacions d'una entitat financera a la normativa en vigor.
. Els equivalents castellans són la conformidad i el cumplimiento; el francès, la conformité; els anglesos, the compliance i the regulatory compliance, i els alemanys, die Regelüberwachung i die Überwachung.
Nota
-
1. Amb relació al compliment normatiu i en el mateix àmbit, també hi ha els termes relacionats responsable de compliment normatiu (nom masculí i femení, en anglès compliance officer); departament de compliment normatiu (nom masculí, en anglès compliance department); cap del departament de compliment normatiu (nom masculí i femení, en anglès chief compliance officer), i compliment normatiu penal (nom masculí, en anglès criminal compliance).
En canvi, en l'àmbit de la física, sí que es considera adequada la forma compliància (nom femení, en anglès compliance), per fer referència a la mesura de la docilitat amb què una estructura, un òrgan o una substància poden ser deformats per una força sense ruptura. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de responsable de compliment normatiu i compliància al Cercaterm i de compliment normatiu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Com es diu compliance en català? És adequat compliància?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-diu-compliance-catala-adequat-compliancia).
Compostos químics: nom sistemàtic, nom trivial i nom semisistemàtic
Compostos químics: nom sistemàtic, nom trivial i nom semisistemàtic
Criteris d'especialitat > Química
- ca Compostos químics: nom sistemàtic, nom trivial i nom semisistemàtic
- es nombre semisistemático (nom semisistemàtic), n m
- es nombre sistemático (nom sistemàtic), n m
- es nombre trivial (nom trivial), n m
- fr nom semi-systématique, n m
- fr nom sistématique (nom sistemàtic), n m
- fr nom trivial (nom trivial), n m
- en semisystematic name (nom semisistemàtic), n
- en systematic name (nom sistemàtic), n
- en trivial name (nom trivial), n
Criteris d'especialitat > Química
Definició
Tant els noms sistemàtics, com els noms trivials, com els noms semisistemàtics són denominacions que fan referència als compostos químics, encara que tenen graus de validesa diferents:
1. Noms sistemàtics
- Els noms sistemàtics són noms que descriuen la composició o l'estructura dels compostos de manera inequívoca, establerts generalment per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Són els noms, per tant, considerats vàlids en l'àmbit de la química.
Exemples: propan-1,2,3-triol (propan- indica una cadena de tres àtoms de carboni: -1-2-3-triol, que conté un grup hidroxil en cada carboni)
. L'equivalent castellà és un nombre sistemático; el francès, un nom systématique, i l'anglès, a systematic name.
2. Noms trivials
- Els noms trivials són noms històrics que denominaven els compostos químics per mitjà d'una referència al seu origen o a alguna característica funcional. Són propis d'un estadi de la química anterior a la seva consolidació com a ciència, en què el nombre de compostos coneguts era relativament baix i, per tant, la sistematització no era imprescindible.
. En general es consideren denominacions obsoletes, encara que algunes han sobreviscut per a l'ús corrent.
Exemple: glicerina (format sobre el grec glykerós 'dolcenc' + -ina)
. Convé tenir en compte, però, que en casos molt concrets els noms trivials també han perviscut en l'àmbit de la química i, fins i tot, poden tenir la consideració de formes preferents.
Exemple: aigua (nom recomanat per la IUPAC, enfront del nom sistemàtic monòxid de dihidrogen)
. L'equivalent castellà és un nombre trivial; el francès, un nom trivial, l'anglès, a trivial name.
3. Noms semisistemàtics
- Els noms semisistemàtics, o també noms semitrivials, combinen una part de nom trivial i una part de nom sistemàtica. Només es conserven per a compostos d'ús corrent molt coneguts, ja que, tot i facilitar-ne la identificació, no en transmeten tota la informació estructural i, per tant, són menys adequats en química que els noms sistemàtics.
Exemple: glicerol (format sobre glicerina + -ol, com a indicació que pertany als grups hidroxils que generen els alcohols)
. Els equivalents castellans són un nombre semisistemático i un nombre semitrivial; el francès, un nom semi-systématique, i els anglesos, a semisystematic name i a semitrivial name.
1. Noms sistemàtics
- Els noms sistemàtics són noms que descriuen la composició o l'estructura dels compostos de manera inequívoca, establerts generalment per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Són els noms, per tant, considerats vàlids en l'àmbit de la química.
Exemples: propan-1,2,3-triol (propan- indica una cadena de tres àtoms de carboni: -1-2-3-triol, que conté un grup hidroxil en cada carboni)
. L'equivalent castellà és un nombre sistemático; el francès, un nom systématique, i l'anglès, a systematic name.
2. Noms trivials
- Els noms trivials són noms històrics que denominaven els compostos químics per mitjà d'una referència al seu origen o a alguna característica funcional. Són propis d'un estadi de la química anterior a la seva consolidació com a ciència, en què el nombre de compostos coneguts era relativament baix i, per tant, la sistematització no era imprescindible.
. En general es consideren denominacions obsoletes, encara que algunes han sobreviscut per a l'ús corrent.
Exemple: glicerina (format sobre el grec glykerós 'dolcenc' + -ina)
. Convé tenir en compte, però, que en casos molt concrets els noms trivials també han perviscut en l'àmbit de la química i, fins i tot, poden tenir la consideració de formes preferents.
Exemple: aigua (nom recomanat per la IUPAC, enfront del nom sistemàtic monòxid de dihidrogen)
. L'equivalent castellà és un nombre trivial; el francès, un nom trivial, l'anglès, a trivial name.
3. Noms semisistemàtics
- Els noms semisistemàtics, o també noms semitrivials, combinen una part de nom trivial i una part de nom sistemàtica. Només es conserven per a compostos d'ús corrent molt coneguts, ja que, tot i facilitar-ne la identificació, no en transmeten tota la informació estructural i, per tant, són menys adequats en química que els noms sistemàtics.
Exemple: glicerol (format sobre glicerina + -ol, com a indicació que pertany als grups hidroxils que generen els alcohols)
. Els equivalents castellans són un nombre semisistemático i un nombre semitrivial; el francès, un nom semi-systématique, i els anglesos, a semisystematic name i a semitrivial name.
Nota
- 1. Podeu consultar la fitxa completa de glicerol al Cercaterm, i també el document de criteri original, Glicerina o glicerol?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/glicerina-o-glicerol).
- 2. Per a ampliar la informació podeu acudir a l'annex "Nomenclatura i formulació de química inorgànica" del Diccionari de química: química orgànica i inorgànica (www.termcat.cat/docs/DL/Quimica_AnnexNomenclaturaFormulacioQI.pdf).
consell genètic, assessorament genètic, consell prospectiu o consell retrospectiu?
consell genètic, assessorament genètic, consell prospectiu o consell retrospectiu?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
- ca consell genètic, assessorament genètic, consell prospectiu o consell retrospectiu?
- es consejo genético (consell genètic), n m
- es consejo genético a posteriori (consell retrospectiu), n m
- es consejo genético previo (consell prospectiu), n m
- fr conseil génétique (consell genètic), n m
- fr consultation prospective (consell prospectiu), n f
- fr consultation rétrospective (consell retrospectiu), n f
- en genetic counseling (consell genètic), n
- en prospective counseling (consell prospectiu), n
- en retrospective counseling (consell retrospectiu), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
Definició
Tant consell genètic i assessorament genètic, com consell prospectiu i com consell retrospectiu (tots quatre, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents i graus de validesa diferents.
- El consell genètic, o el sinònim complementari assessorament genètic, és un pronòstic ofert a persones i famílies sobre el risc de transmetre malalties d'origen genètic a la descendència, amb l'objectiu d'informar-les i d'ajudar-les a prendre decisions informades.
. Els equivalents castellans són asesoramiento genético i consejo genético; els francesos, avis génétique, conseil génétique i consultation génétique, i els anglesos, genetic counseling i genetic counselling.
Els altres termes designen tipus determinats de consells genètics:
- El consell prospectiu és el consell genètic que es dona a les persones que són possibles portadores del gen d'una malaltia hereditària amb relació a un descendent que encara no ha nascut.
. L'equivalent castellà és consejo genético previo; el francès, consultation prospective, i l'anglès, prospective counseling.
- El consell retrospectiu és el consell genètic que es dona a la família amb relació a un descendent que pot haver heretat una malaltia un cop ja ha nascut.
. L'equivalent castellà és consejo genético a posteriori; el francès, consultation rétrospective, i l'anglès, retrospective counseling.
- El consell genètic, o el sinònim complementari assessorament genètic, és un pronòstic ofert a persones i famílies sobre el risc de transmetre malalties d'origen genètic a la descendència, amb l'objectiu d'informar-les i d'ajudar-les a prendre decisions informades.
. Els equivalents castellans són asesoramiento genético i consejo genético; els francesos, avis génétique, conseil génétique i consultation génétique, i els anglesos, genetic counseling i genetic counselling.
Els altres termes designen tipus determinats de consells genètics:
- El consell prospectiu és el consell genètic que es dona a les persones que són possibles portadores del gen d'una malaltia hereditària amb relació a un descendent que encara no ha nascut.
. L'equivalent castellà és consejo genético previo; el francès, consultation prospective, i l'anglès, prospective counseling.
- El consell retrospectiu és el consell genètic que es dona a la família amb relació a un descendent que pot haver heretat una malaltia un cop ja ha nascut.
. L'equivalent castellà és consejo genético a posteriori; el francès, consultation rétrospective, i l'anglès, retrospective counseling.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de consell genètic al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és el consell genètic?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-consell-genetic).
conservació o preservació?
conservació o preservació?
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
- ca conservació o preservació?
- es conservación (conservació), n f
- es preservación (preservació), n f
- fr conservation (conservació), n f
- fr préservation (preservació), n f
- en conservation (conservació), n
- en preservation (preservació), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
Definició
Tant conservació com preservació (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent.
Així, la conservació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt de polítiques, estratègies, plans o mesures específiques de gestió orientats a mantenir o restablir l'estat favorable del patrimoni natural i a assegurar-ne la biodiversitat.
. Es tracta, per tant, d'un concepte ampli, que va des de l'ús racional i sostenible dels recursos naturals (l'aigua, els boscos, els animals, els minerals, etc.) fins a la protecció extrema, que permet únicament activitats de recerca o, en algun cas, de restauració i millora.
. L'equivalent castellà és conservación; el francès, conservation, i l'anglès, conservation.
En canvi, la preservació (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referència a un tipus de conservació, en concret la que segueix l'estratègia d'evitar qualsevol activitat que pugui afectar directament les condicions del patrimoni natural i la biodiversitat. L'objectiu és protegir-los d'una manera integral i fer possible que les dinàmiques naturals segueixin el seu curs sense interferències.
. L'equivalent castellà és preservación; el francès, préservation, i l'anglès, preservation.
En les terres catalanes, es pot considerar que s'aplica la conservació tant als parcs nacionals com als parcs naturals. Ara bé en els parcs naturals (com ara la Garrotxa, Collserola, el Montseny, l'Alt Pirineu o el Delta de l'Ebre) es tendeix a fer compatible la protecció amb l'explotació i, per contra, en els parcs nacionals (per exemple, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i Arxipèlag de Cabrera) es tendeix a la preservació, és a dir a deixar que la natura faci el seu camí sense intervenció humana.
Així, la conservació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt de polítiques, estratègies, plans o mesures específiques de gestió orientats a mantenir o restablir l'estat favorable del patrimoni natural i a assegurar-ne la biodiversitat.
. Es tracta, per tant, d'un concepte ampli, que va des de l'ús racional i sostenible dels recursos naturals (l'aigua, els boscos, els animals, els minerals, etc.) fins a la protecció extrema, que permet únicament activitats de recerca o, en algun cas, de restauració i millora.
. L'equivalent castellà és conservación; el francès, conservation, i l'anglès, conservation.
En canvi, la preservació (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referència a un tipus de conservació, en concret la que segueix l'estratègia d'evitar qualsevol activitat que pugui afectar directament les condicions del patrimoni natural i la biodiversitat. L'objectiu és protegir-los d'una manera integral i fer possible que les dinàmiques naturals segueixin el seu curs sense interferències.
. L'equivalent castellà és preservación; el francès, préservation, i l'anglès, preservation.
En les terres catalanes, es pot considerar que s'aplica la conservació tant als parcs nacionals com als parcs naturals. Ara bé en els parcs naturals (com ara la Garrotxa, Collserola, el Montseny, l'Alt Pirineu o el Delta de l'Ebre) es tendeix a fer compatible la protecció amb l'explotació i, per contra, en els parcs nacionals (per exemple, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i Arxipèlag de Cabrera) es tendeix a la preservació, és a dir a deixar que la natura faci el seu camí sense intervenció humana.
Nota
- 1. Els verbs corresponents a conservació o preservació són conservar i preservar (tots dos, verbs transitius).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de conservació i preservació al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, És el mateix conservació que preservació?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/mateix-conservacio-que-preservacio).
contraban d'éssers humans, contraban de persones, tràfic d'éssers humans o tràfic de persones?
contraban d'éssers humans, contraban de persones, tràfic d'éssers humans o tràfic de persones?
Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca contraban d'éssers humans, contraban de persones, tràfic d'éssers humans o tràfic de persones?
- es tráfico de personas (contraban d'éssers humans), n m
- es trata de personas (tràfic d'éssers humans), n f
- fr trafic de personnes (contraban d'éssers humans), n m
- fr traite de personnes (tràfic d'éssers humans), n f
- en human trafficking (tràfic d'éssers humans), n
- en people smuggling (contraban d'éssers humans), n
Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definició
Tant contraban d'éssers humans i contraban de persones com tràfic d'éssers humans i tràfic de persones (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- El contraban d'éssers humans, o contraban de persones, és l'acció de facilitar l'entrada il·legal de persones a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència, amb la finalitat de treure'n un benefici econòmic; sovint, el contraban inclou també el transport dels afectats.
. L'equivalent castellà és tráfico de personas; els francesos, trafic d'êtres humains i trafic de personnes, i els anglesos, human smuggling i people smuggling.
- El tràfic d'éssers humans, o tràfic de persones, és l'acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d'una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l'amenaça, l'engany, l'ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d'explotar-les; aquesta explotació pot ser de tipus sexual o laboral, pot consistir en l'obligació de delinquir o contreure matrimoni, pot comportar sotmetre'ls a l'extracció d'òrgans, etc.
. Els equivalents castellans són trata de personas i trata de seres humanos; els francesos, traite de personnes i traite des êtres humains, i els anglesos, human trafficking, trafficking in human beings i trafficking in persons.
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa a les bases (contraban i tràfic), són calcs de les formes angleses (respectivament, human smuggling i human trafficking), a diferència del que fan el castellà (tráfico i trata de personas), el francès (trafic i traite de personnes) i també l'italià (traffico i tratta di persone). Això es deu al significat habitual de tràfic en català ("Transport de mercaderies") i a la inexistència d'una forma anàloga a trata-traite-tratta, per a les quals en català se sol recórrer també a tràfic.
(2) Pel que fa a la doble possibilitat dels complements en cada cas (d'éssers humans i de persones), es deuen a la documentació abundant de tots dos, amb la particularitat que éssers humans s'utilitza sobretot en àmbits especialitzats, i persones, en àmbits divulgatius.
- El contraban d'éssers humans, o contraban de persones, és l'acció de facilitar l'entrada il·legal de persones a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència, amb la finalitat de treure'n un benefici econòmic; sovint, el contraban inclou també el transport dels afectats.
. L'equivalent castellà és tráfico de personas; els francesos, trafic d'êtres humains i trafic de personnes, i els anglesos, human smuggling i people smuggling.
- El tràfic d'éssers humans, o tràfic de persones, és l'acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d'una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l'amenaça, l'engany, l'ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d'explotar-les; aquesta explotació pot ser de tipus sexual o laboral, pot consistir en l'obligació de delinquir o contreure matrimoni, pot comportar sotmetre'ls a l'extracció d'òrgans, etc.
. Els equivalents castellans són trata de personas i trata de seres humanos; els francesos, traite de personnes i traite des êtres humains, i els anglesos, human trafficking, trafficking in human beings i trafficking in persons.
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa a les bases (contraban i tràfic), són calcs de les formes angleses (respectivament, human smuggling i human trafficking), a diferència del que fan el castellà (tráfico i trata de personas), el francès (trafic i traite de personnes) i també l'italià (traffico i tratta di persone). Això es deu al significat habitual de tràfic en català ("Transport de mercaderies") i a la inexistència d'una forma anàloga a trata-traite-tratta, per a les quals en català se sol recórrer també a tràfic.
(2) Pel que fa a la doble possibilitat dels complements en cada cas (d'éssers humans i de persones), es deuen a la documentació abundant de tots dos, amb la particularitat que éssers humans s'utilitza sobretot en àmbits especialitzats, i persones, en àmbits divulgatius.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de contraban d'éssers humans i tràfic d'éssers humans al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Contraban i tràfic de persones, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/contraban-i-trafic-persones)
cooximetria, CO-oximetria o coximetria?
cooximetria, CO-oximetria o coximetria?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
- ca cooximetria, CO-oximetria o coximetria?
- es cooximetría (cooximetria), n f
- fr CO-oxymétrie (cooximetria), n f
- en CO-oximetry (cooximetria), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
Definició
Es considera que la forma adequada és cooximetria (nom femení), i no *CO-oximetria ni *coximetria.
Els motius de la tria de cooximetria (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una denominació lingüísticament adequada (formada per co-, lexicalització del símbol del monòxid de carboni, CO; per -oxi-, formant referit a l'oxigen, i per -metria, forma sufixada que significa 'mesura'), a diferència de *CO-oximetria i *coximetria, que no segueixen les normes de composició del català.
(2) Respecta la pronúncia habitual entre els especialistes de l'àmbit.
(3) És paral·lela a les formes d'altres llengües de referència.
La cooximetria és la mesura de la concentració dels derivats de l'hemoglobina, principalment la carboxihemoglobina i l'oxihemoglobina, en una mostra de sang arterial. Aquesta mesura s'utilitza, sobretot, en cas de sospita d'intoxicació per monòxid de carboni.
. Els equivalents castellans són la CO-oximetría i la cooximetría; els francesos, la CO-oxymétrie i la cooxymétrie, i els anglesos, the CO-oximetry i the cooximetry.
Els motius de la tria de cooximetria (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una denominació lingüísticament adequada (formada per co-, lexicalització del símbol del monòxid de carboni, CO; per -oxi-, formant referit a l'oxigen, i per -metria, forma sufixada que significa 'mesura'), a diferència de *CO-oximetria i *coximetria, que no segueixen les normes de composició del català.
(2) Respecta la pronúncia habitual entre els especialistes de l'àmbit.
(3) És paral·lela a les formes d'altres llengües de referència.
La cooximetria és la mesura de la concentració dels derivats de l'hemoglobina, principalment la carboxihemoglobina i l'oxihemoglobina, en una mostra de sang arterial. Aquesta mesura s'utilitza, sobretot, en cas de sospita d'intoxicació per monòxid de carboni.
. Els equivalents castellans són la CO-oximetría i la cooximetría; els francesos, la CO-oxymétrie i la cooxymétrie, i els anglesos, the CO-oximetry i the cooximetry.
Nota
- 1. És inadequat utilitzar cooximetria per a referir-se a la mesura del contingut de monòxid de carboni en l'aire expirat, tot i que sovint s'utilitza amb aquest sentit en l'àmbit del control del tabaquisme. El motiu és que la cooximetria només permet obtenir dades sobre el monòxid de carboni i no sobre l'oxigen, que també és present en l'aire expirat. Per a designar aquest altre concepte, el Consell Supervisor ha aprovat carboximetria, a partir del formant carboxi- (forma prefixada del mot carboxil, en referència al monòxid de carboni) i la forma sufixada del grec -metria.
- 2. El Consell Supervisor també ha aprovat els termes relacionats cooxímetre (nom masculí) per fer referència a un aparell per a realitzar una cooximetria i carboxímetre (nom masculí) per a fer referència a un aparell per a realitzar una carboximetria.
- 3. Podeu consultar la fitxa completa de cooximetria al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original,CO-oximetria, cooximetria o coximetria?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/co-oximetria-cooximetria-o-coximetria).
Copa Amèrica, Copa Amèrica de Vela o Copa de l'Amèrica?
Copa Amèrica, Copa Amèrica de Vela o Copa de l'Amèrica?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca Copa Amèrica, Copa Amèrica de Vela o Copa de l'Amèrica?
- es Copa América (Copa Amèrica), n f
- fr Coupe de l'America (Copa Amèrica), n f
- it Coppa America (Copa Amèrica), n f
- en America's Cup (Copa Amèrica), n
Criteris d'especialitat > Esports
Definició
El TERMCAT proposa com a forma preferible Copa Amèrica i, en cas de necessitar una forma més precisa, Copa Amèrica de Vela; en canvi, es considera un purisme innecessari la forma *Copa de l'Amèrica.
En realitat la forma més ajustada als criteris lingüístics habituals hauria de ser Copa de l'Amèrica, ja que el complement no fa referència al continent sinó al guanyador de la primera edició de la competició (la goleta America, dels Estats Units, que el 1851 va derrotar catorze velers anglesos a l'illa de Wight).
Tot i això, hi ha motius sòlids que porten a la tria preferent de la forma Copa Amèrica:
(1) La similitud del nom de la goleta (America) i del nom del continent en català (Amèrica) dificulta molt l'aplicació estricta del criteri lingüístic sobre noms propis de naus, aeronaus, trens, satèl·lits, ferrocarrils, etc., segons el qual cal escriure'ls respectant-ne la forma exacta, amb majúscula inicial i amb cursiva; això portaria a la forma *Copa de l'America).
(2) L'eliminació de la preposició i l'article ja es dona sovint en altres designacions sintagmàtiques formades per un nom comú i un nom propi com a complement que indiquen un únic referent, tant en l'àmbit esportiu com en altres àmbits.
Exemples: ral·li Costa Brava (i no *ral·li de la Costa Brava), Torneig Ciutat de l'Hospitalet (i no *torneig de la Ciutat de l'Hospitalet); plaça Catalunya (i no *plaça de Catalunya), carrer Església (i no *carrer de l'Església)
(3) El manteniment de la preposició i l'article no fa més evident que es fa referència a una embarcació i no al continent.
(4) És de molt la forma més utilitzada en català i la que té més tradició en els mitjans escrits; també és la preferida dels especialistes.
(5) En altres llengües s'ha adoptat la mateixa solució: en castellà com a forma freqüent (Copa América, malgrat que la forma considerada oficial és Copa del América) i en italià com a forma única (Coppa America).
La Copa Amèrica és una competició nàutica internacional de vela que enfronta velers pertanyents a clubs nàutics de diferents països en regates successives per a establir-ne un guanyador; no té una periodicitat establerta, sinó que es disputa cada vegada que un veler desafia el guanyador de l'última edició.
. Els equivalents castellans són la Copa América i la Copa del América; el francès, la Coupe de l'America; l'italià, la Coppa America, i l'anglès, the America's Cup.
En realitat la forma més ajustada als criteris lingüístics habituals hauria de ser Copa de l'Amèrica, ja que el complement no fa referència al continent sinó al guanyador de la primera edició de la competició (la goleta America, dels Estats Units, que el 1851 va derrotar catorze velers anglesos a l'illa de Wight).
Tot i això, hi ha motius sòlids que porten a la tria preferent de la forma Copa Amèrica:
(1) La similitud del nom de la goleta (America) i del nom del continent en català (Amèrica) dificulta molt l'aplicació estricta del criteri lingüístic sobre noms propis de naus, aeronaus, trens, satèl·lits, ferrocarrils, etc., segons el qual cal escriure'ls respectant-ne la forma exacta, amb majúscula inicial i amb cursiva; això portaria a la forma *Copa de l'America).
(2) L'eliminació de la preposició i l'article ja es dona sovint en altres designacions sintagmàtiques formades per un nom comú i un nom propi com a complement que indiquen un únic referent, tant en l'àmbit esportiu com en altres àmbits.
Exemples: ral·li Costa Brava (i no *ral·li de la Costa Brava), Torneig Ciutat de l'Hospitalet (i no *torneig de la Ciutat de l'Hospitalet); plaça Catalunya (i no *plaça de Catalunya), carrer Església (i no *carrer de l'Església)
(3) El manteniment de la preposició i l'article no fa més evident que es fa referència a una embarcació i no al continent.
(4) És de molt la forma més utilitzada en català i la que té més tradició en els mitjans escrits; també és la preferida dels especialistes.
(5) En altres llengües s'ha adoptat la mateixa solució: en castellà com a forma freqüent (Copa América, malgrat que la forma considerada oficial és Copa del América) i en italià com a forma única (Coppa America).
La Copa Amèrica és una competició nàutica internacional de vela que enfronta velers pertanyents a clubs nàutics de diferents països en regates successives per a establir-ne un guanyador; no té una periodicitat establerta, sinó que es disputa cada vegada que un veler desafia el guanyador de l'última edició.
. Els equivalents castellans són la Copa América i la Copa del América; el francès, la Coupe de l'America; l'italià, la Coppa America, i l'anglès, the America's Cup.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de Copa Amèrica al Cercaterm, i també el document de criteri original, #termedelasetmana: Copa Amèrica o Copa de l'Amèrica?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-copa-america-o-copa-lamerica).
