Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de criteris terminològics

Presentació
SUBSTITUT DE LA SANG, SANG ARTIFICIAL, SUBSTITUT DELS ERITRÒCITS, ANÀLEG DE L'HEMOGLOBINA O TRANSPORTADOR D'OXIGEN? SUBSTITUT DE LA SANG, SANG ARTIFICIAL, SUBSTITUT DELS ERITRÒCITS, ANÀLEG DE L'HEMOGLOBINA O TRANSPORTADOR D'OXIGEN?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

  • ca  SUBSTITUT DE LA SANG, SANG ARTIFICIAL, SUBSTITUT DELS ERITRÒCITS, ANÀLEG DE L'HEMOGLOBINA O TRANSPORTADOR D'OXIGEN?
  • es  sangre artificial (substitut de la sang), n f
  • es  sucedáneo de la sangre (substitut de la sang), n m
  • es  sustituto de la sangre (substitut de la sang), n m
  • es  sustituto de los eritrocitos (transportador d'oxigen), n m
  • es  transportador artificial de oxígeno (transportador d'oxigen), n m
  • fr  substitut du sang (substitut de la sang), n m
  • fr  substitut sanguin (substitut de la sang), n m
  • fr  succédané de sang (substitut de la sang), n m
  • fr  transporteur d'oxygène (transportador d'oxigen), n m
  • it  sangue artificiale (substitut de la sang), n m
  • it  sostituto del sangue (substitut de la sang), n m
  • it  sostituto eritrocitario (transportador d'oxigen), n m
  • it  surrogato del sangue (substitut de la sang), n m
  • en  artificial blood (substitut de la sang), n
  • en  blood substitute (substitut de la sang), n
  • en  blood surrogate (substitut de la sang), n
  • en  erythrocyte substitute (transportador d'oxigen), n
  • en  oxygen carrier (transportador d'oxigen), n
  • en  oxygen-carrying blood substitute (transportador d'oxigen), n

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

Definició
Tant substitut de la sang com transportador d'oxigen (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *sang artificial, *substitut dels eritròcits i *anàleg de l'hemoglobina.

- Un substitut de la sang (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una substància sintètica o semisintètica que pot desenvolupar alguna de les funcions de la sang, fins al punt de ser, en determinades circumstàncies, una alternativa a la transfusió sanguínia.
. El motiu de la tria de substitut de la sang en comptes de *sang artificial és que es considera una forma semànticament més adequada, ja que fins ara no s'ha aconseguit imitar la sang en tota la seva complexitat sinó únicament en alguna de les seves funcions.
. Els equivalents castellans són sangre artificial, sucedáneo de la sangre i sustituto de la sangre; els francesos, substitut du sang, substitut sanguin i succédané de sang; els italians, sangue artificiale, sostituto del sangue i surrogato del sangue, i els anglesos, artificial blodd, blood substitute i blood surrogate.

- Un transportador d'oxigen (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un tipus concret de substitut de la sang, concretament al substitut que, emulant la funció dels eritròcits, és capaç de transportar oxigen als teixits. Com que els transportadors d'oxigen són els substituts de la sang que estan en un estadi més avançat de desenvolupament, sovint també se'ls anomena, de manera genèrica, substituts de la sang.
. Els motiu de la tria de transportador d'oxigen en comptes de*substitut dels eritròcits i *anàleg de l'hemoglobina són els següents:
(1) Es considera una forma més explicativa.
(2) És una forma més coneguda.
. Els equivalents castellans són sustituto de los eritrocitos i transportador artificial de oxígeno; el francès, transporteur d'oxygène; l'italià, sostituto eritrocitario, i els anglesos, erythrocyte substitute, oxygen carrier i oxygen-carrying blood substitute.

Nota

SUCRE DE LLUSTRE, SUCRE LLUSTRE O SUCRE GLACE? SUCRE DE LLUSTRE, SUCRE LLUSTRE O SUCRE GLACE?

Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia

  • ca  SUCRE DE LLUSTRE, SUCRE LLUSTRE O SUCRE GLACE?
  • es  azúcar de lustre (sucre de llustre), n m/f
  • es  azúcar glas (sucre de llustre), n m/f
  • es  azúcar glasé (sucre de llustre), n m/f
  • es  azúcar glaseada (sucre de llustre), n f
  • es  azúcar glaseado (sucre de llustre), n m
  • es  azúcar impalpable (sucre de llustre), n m/f
  • es  azúcar lustre (sucre de llustre), n m/f
  • fr  sucre à glacer (sucre de llustre), n m
  • fr  sucre farine (sucre de llustre), n m
  • fr  sucre glace (sucre de llustre), n m
  • fr  sucre impalpable (sucre de llustre), n m
  • it  zucchero a velo (sucre de llustre), n m
  • it  zucchero velo (sucre de llustre), n m
  • en  confectioner's sugar (sucre de llustre), n
  • en  icing sugar (sucre de llustre), n
  • en  powdered sugar (sucre de llustre), n

Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia

Definició
Es considera que les formes adequades són sucre de llustre i, com a sinònim complementari, sucre llustre (i l'escurçament llustre; en tots tres casos, noms masculins); en canvi, no es consideren adequades les formes *sucre glace, *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça ni *sucre glaç. (A Menorca, a més, s'utilitza la forma floreti, probablement originària d'un dialecte italià.)

Els motius de la tria de sucre de llustre i sucre llustre són els següents:
(1) Sucre de llustre és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el significat genèric 'sucre en pols'.
(2) Segons els especialistes, sucre glace i sucre de llustre denominen exactament el mateix concepte.
(3) Sucre de llustre i sucre llustre són les formes més utilitzades en l'àmbit professional de la pastisseria.
(4) Tenint en compte els punts anteriors, es considera innecessari incorporar el manlleu del francès sucre glace o les diverses adaptacions gràfiques que se n'han fet (com ara *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça o *sucre glaç:)

El sucre de llustre, o el sinònim complementari sucre llustre, és un sucre en pols format per cristalls d'un diàmetre inferior a 0,15 mm que s'obté de la molta de sucre comú; aquest sucre s'utilitza sobretot per a empolvorar dolços i per a elaborar glaces i determinades masses.

Nota

SUFIX -BLE: VERBS DE LA 2A CONJUGACIÓ SUFIX -BLE: VERBS DE LA 2A CONJUGACIÓ

Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos

  • ca  SUFIX -BLE: VERBS DE LA 2A CONJUGACIÓ
  • ex  abatible (EXEMPLE de sufix -ble amb verb conjugació 2), adj
  • ex  acoblable (EXEMPLE d'alta productivitat del sufix -ble conjugació 1), adj
  • ex  atendible (EXEMPLE de grup -ndre amb d etimològica), adj
  • ex  cognoscible (EXEMPLE de conjugació 2 amb solució culta), adj
  • ex  componible (EXEMPLE de grup -ndre amb d epentètica), adj
  • ex  degradable (EXEMPLE de sufix -ble amb verb conjugació 1), adj
  • ex  elegible (EXEMPLE de sufix -ble amb verb conjugació 3), adj
  • ex  extensible (EXEMPLE de baixa productivitat del sufix -ble conjugació 2), adj
  • ex  prescriptible (EXEMPLE de conjugació 2 amb radical acabat en diftong), adj
  • ex  reductible (EXEMPLE de baixa productivitat del sufix -ble conjugació 3), adj
  • ex  reprensible (EXEMPLE de grup -ndre amb s etimològica), adj
  • ex  transmissible (EXEMPLE de conjugació 2 amb radical acabat en grup consonàntic), adj

Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos

Definició
A. GENERAL

El sufix -ble del català serveix per a formar adjectius derivats de verbs transitius, als quals aporta el significat "Que pot ser (participi)".
Ex.: liquar - liquable ('Que pot ser liquat'); deglutir - deglutible ('Que pot ser deglutit')

Tot i això, de vegades també s'aplica a verbs preposicionals (que requereixen un complement introduït amb preposició).
Ex.: prescindir (de) - prescindible ('Que se'n pot prescindir'); transitar (per) - transitable ('Que s'hi pot transitar)

A1. Patró de formació

El patró que se segueix per a crear un adjectiu amb el sufix -ble és el següent:
- radical del verb (=forma del verb un cop suprimides la vocal i la r finals de l'infinitiu)
- vocal temàtica (=vocal d'enllaç que pren el radical per combinar-se amb els morfemes, que és característica en cada conjugació verbal)
. En verbs de la 1a conjugació (acabats en -ar, com ara degradar): a
. En verbs de la 2a conjugació (acabats en -er o -re, com ara abatre): i [També e, amb altres morfemes]
. En verbs de la 3a conjugació (acabats en -ir, com ara elegir): i
- -ble

Ex. 1(1a conj.): degradar - degrad-a-ble
Ex. 2 (2a conj.): abatre - abat-i-ble
Ex. 3 (3a conj.): elegir - eleg-i-ble

A2. Productivitat segons la conjugació

El sufix -ble és molt productiu per a la creació d'adjectius, especialment aplicat a verbs de la 1a conjugació.
Ex. 1: acoblable - acoblar
Ex. 2: auditable - auditar

En canvi, en el cas de verbs de la segona conjugació i de la tercera és força menys productiu, motiu pel qual pot generar dubtes sobre la forma de l'adjectiu resultant.

De fet, amb una certa freqüència els adjectius amb -ble relacionats amb verbs d'aquestes conjugacions no tenen una formació regular.
Ex. 1: extensible - estendre (i no *estendible)
Ex. 2: reductible - reduir (i no *reduïble)

B. VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ

B1. Generalitats

La dificultat de crear adjectius amb -ble incideix especialment en la segona conjugació, possiblement per l'abundància de radicals acabats amb diftong i pels grups consonàntics a què dona lloc la terminació -re.

Com a conseqüència, sovint el derivat amb -ble no es crea sobre la forma catalana sinó que és una forma culta presa directament del llatí.
Ex. 1 (radicals amb diftong final): veure - visible (llatí visibilis); prescriure - prescriptible (llatí prescriptibilis)
Ex. 2 (grups consonàntics): transmetre - transmissible (llatí transmissibilis); ometre - omissible (llatí omissibilis)
Ex. 3 (altres): conèixer - cognoscible(llatí cognoscibilis)

En determinats casos, la forma culta no està presa directament del llatí, sinó que està creada per analogia sobre una base llatina.
Ex.: estendre - extensible (base llatina relacionada extensus)

B2. Grup -ndre: Situació

Dins dels verbs que presenten dificultats específiques per a la creació d'adjectius per mitjà del sufix -ble hi ha el cas dels infinitius acabats en -ndre. Aquest grup presenta dos aspectes problemàtics:

En primer lloc, que en aquest grup hi conflueixen verbs que presenten la d interconsonàntica per raons etimològiques (ja era present en l'original llatí) i verbs que la presenten com a epèntesi històrica per a fer pronunciable el segment -nre resultant de l'evolució lingüística del llatí al català.
. Aquesta doble naturalesa determina la presència o l'absència de d en el derivat normatiu quan pren com a referència la forma llatina.
Ex. 1 (d etimològica): vendre (llatí vendere) - vendible; atendre (llatí attendere) - atendible
Ex. 2 (d epentètica): compondre (llatí componere) - componible

En segon lloc, que en alguns casos l'adjectiu llatí corresponent no presenta un radical amb d final sinó un radical amb s, fet que determina que la forma culta del català corresponent prengui igualment s.
Ex. 1: comprendre (llatí comprehendere) > comprensible (llatí comprehensibilis)
Ex. 2: confondre (llatí confundere) > confusible (llatí confusibilis)
Ex. 3: reprendre (llatí reprehendere) > reprensible (llatí reprehensibilis)
Ex. 4: difondre (llatí diffundere) > difusible (sobre el llatí fusus)

Tots aquests adjectius, ja recollits en el diccionari normatiu, no són el resultat de l'aplicació de mecanismes de derivació propis del català sinó que són formes cultes justificades per l'etimologia.

B3. Grup -ndre: Creació de noves formes

Com s'ha d'actuar quan cap diccionari de referència recull un adjectiu amb el sufix -ble a partir d'un verb acabat en -ndre?

D'acord amb el que s'ha exposat fins ara, hi ha dues grans possibilitats per a crear aquesta forma adjectiva nova:

(1) Seguir el patró habitual del català (radical + vocal temàtica + ble). Com que es parteix només del català, s'interpreta que la d forma part del radical, ja que és la forma que queda un cop suprimida la marca d'infinitiu.
Ex.: aprendre - aprendible; ofendre - ofendible

(2) Buscar la forma etimològica llatina i adaptar-la amb el sistema habitual (simplificació de grups consonàntics, conversió del sufix -bilis en -ble, etc.)
Ex.: aprendre - aprensible (llatí aprehensibilis); ofendre - ofensible (llatí offensibilis)

Finalment, encara hi ha l'opció de buscar un sufix alternatiu propi del català, com és el sufix -dor: A més d'un sentit actiu més habitual, -dor també pot prendre el sentit passiu 'Que pot ser [participi]'. Hi ha diverses formes amb aquest sentit passiu ja recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: entendre - entenedor ('Que pot ser entès'); aprendre - aprenedor ( 'Que pot ser après')
SUFIX -ISTA O -METRA PER A DERIVATS DE -METRIA? SUFIX -ISTA O -METRA PER A DERIVATS DE -METRIA?

Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos

  • ca  SUFIX -ISTA O -METRA PER A DERIVATS DE -METRIA?
  • ex  *antropometrista (FORMA POSSIBLE amb sufix -ista), n m, f
  • ex  *arqueometrista (FORMA POSSIBLE amb sufix -ista), n m, f
  • ex  *astrometrista (FORMA POSSIBLE amb sufix -ista), n m, f
  • ex  biòmetra (EXEMPLE de sufix -metra), n m, f
  • ex  biometrista (EXEMPLE de sufix -ista), n m, f
  • ex  econometrista (EXEMPLE de sufix -ista), n m, f
  • ex  fotogrametrista (EXEMPLE de sufix -ista), n m, f
  • ex  geòmetra (EXEMPLE de sufix -metra), n m, f
  • ex  optometrista (EXEMPLE de sufix -ista), n m, f
  • ex  *psicometrista (FORMA POSSIBLE amb sufix -ista), n m, f
  • ex  *topometrista (FORMA POSSIBLE amb sufix -ista), n m, f
  • ex  *zoometrista (FORMA POSSIBLE amb sufix -ista), n m, f

Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos

Definició
Tant la terminació -ista com la terminació -metra es consideren adequats per a designar la persona especialitzada en una tècnica de mesurament expressada per una forma acabada amb -metria; tot i això, -ista es considera preferible per a crear neologismes.

El motiu de la preferència pel sufix -ista en la formació de neologismes derivats de noms acabats amb -metria és la seva elevada productivitat.
Ex.: biometrista (<biometria), econometrista (<econometria), fotogrametrista (<fotogrametria), optometrista (<optometria), psicometrista (<psicometria).

En canvi, -metra té el problema de ser una terminació molt poc productiva:
(1) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només en recull un cas: geòmetra ( 'Persona versada en geometria'). En realitat, però, geòmetra no està format sobre geometria, sinó que està pres directament del llatí geometra, pres al seu torn del grec geométres ('Topògraf', 'Mesurador de la Terra').
(2) El Gran diccionari de la llengua catalana recull també biòmetra, forma que conviu amb el sinònim biometrista.

El sufix -ista (i, de manera residual, la terminació -metra) s'adjunta a paraules acabades amb -metria que expressen la tècnica de mesurament d'una magnitud determinada per a indicar la persona que hi està especialitzada.

Nota

  • 1. D'acord amb el criteri de preferir -ista en la formació de neologismes, també es podrien crear les formes antropometrista (<antropometria), arqueometrista (<arqueometria), astrometrista (<astrometria), topometrista (<topometria), psicometrista (<psicometria) o zoometrista (<zoometria).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de biometrista, econometrista, fotogrametrista i optometrista al Cercaterm, i també el document de criteri original, Psicòmetra o psicometrista?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/112/).
SUFIX -ITZAR O -IFICAR? SUFIX -ITZAR O -IFICAR?

Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos

  • ca  SUFIX -ITZAR O -IFICAR?

Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos

Definició
Els sufixos -itzar i -ificar són igualment adequats per a crear verbs a partir d'un nom, però tenen restriccions de formació i matisos de signifcat diferents, que poden portar a triar-ne un o altre segons el cas.

- El sufix -itzar indica l'acció de transformar alguna cosa en l'element apuntat pel nom al qual s'adjunta el sufix. Pel que fa a qüestions formals, té les característiques següents:

(1) S'adjunta a noms comuns.
(2) Els verbs resultants poden ser:
. Verbs transitius (grup més nombrós).
Exemples: canal --> canalitzar; clima --> climatitzar; senyal --> senyalitzar
. Parella de verb transitiu i verb intransitiu pronominal relacionats.
Exemple: alcohol --> alcoholitzar, alcoholitzar-se; vapor --> vaporitzar, vaporitzar-se; desert --> desertitzar, desertitzar-se
. Verbs intransitius (grup més reduït)
Exemple: agonia --> agonitzar; teoria --> teoritzar

- El sufix -ificar indica igualment l'acció de transformar alguna cosa en el que indica el nom a què s'adjunta el sufix, només que sovint són operacions tècniques en què actua voluntàriament un agent. Les característiques formals són les següents:

(1) S'adjunta a noms comuns i a arrels cultes.
Exemples de noms comuns: mòmia --> momificar; gas --> gasificar
Exemples d'arrels cultes: acet- --> acetificar; aur- --> aurificr; lign- --> lignificar
(2) Els verbs resultants poden ser:
. Verbs transitius (grup més nombrós).
Exemples: classe --> classificar; cos --> cosificar; escena --> escenificar
. Parella de verb transitiu i verb intransitiu pronominal relacionats.
Exemple: mòmia --> momiificar, momificar-se; gas --> gasificar, gasificar-se

En la tria d'un o altre sufix per a la formació d'un neologisme, doncs, convé tenir en compte els matisos semàntics i les restriccions morfològiques que solen caracteritzar cada sufix.

Nota

  • 1. Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'apartat "10.2.3.1 La verbalització a partir d'una base nominal" (punts b i c, pàg. 406-7) de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa.
  • 2. Podeu consultar una aplicació d'aquest criteri a la fitxa ESPAGUETITZAR / ESPAGUETITZACIÓ O BÉ ESPAGUETIFICAR / ESPAGUETIFICACIÓ?
SUFIX FRANCÈS -ETTE: ADAPTACIÓ SUFIX FRANCÈS -ETTE: ADAPTACIÓ

Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos

  • ca  SUFIX FRANCÈS -ETTE: ADAPTACIÓ
  • ex  baguet (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en -et), n f
  • ex  broqueta (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en -eta), n f
  • ex  casset (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en -et), n f
  • ex  cibulet (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en -et), n m
  • ex  cigarreta (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en -eta), n f
  • ex  disquet (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en -et), n m
  • ex  faceta (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en -eta), n f
  • ex  galeta (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en -eta), n f
  • ex  glorieta (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en -eta), n f
  • ex  lluneta (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en -eta), n f
  • ex  majoret (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en -et), n f
  • ex  maqueta (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en -eta), n f
  • ex  marquiset (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en -et), n m
  • ex  raclet (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en -et), n f
  • ex  raqueta (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en-eta), n f
  • ex  vinyeta (EXEMPLE d'adaptació del sufix francès -ette en-eta), n f
  • fr  -ette (-et, -eta)

Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos

Definició
En l'adaptació al català dels manlleus del francès amb el sufix diminutiu femení -ette, lexicalitzat, actualment se sol seguir la pronúncia del mot en francès.
Ex.: baguet, casset, cibulet, disquet, majoret, marquiset, raclet.

A més de la pronúncia, però, també cal valorar altres aspectes (com ara l'ús més habitual entre els especialistes i la documentació de les diverses formes), que de vegades poden portar a respectar la morfologia d'origen.
Ex.: broqueta, lluneta.

De fet, tradicionalment s'havia tendit a respectar la morfologia del francès, al revés del que succeeix ara.
Ex.: cigarreta, faceta, galeta, glorieta, maqueta, raqueta, vinyeta.

Nota

SUPERLIBRIS, SUPRALIBROS, SUPER-LIBRIS O SUPRA-LIBROS? SUPERLIBRIS, SUPRALIBROS, SUPER-LIBRIS O SUPRA-LIBROS?

Criteris d'especialitat > Informació. Documentació

  • ca  SUPERLIBRIS, SUPRALIBROS, SUPER-LIBRIS O SUPRA-LIBROS?
  • es  superlibris (superlibris), n m
  • fr  superlibros (superlibris), n m
  • en  super ex libris (superlibris), n

Criteris d'especialitat > Informació. Documentació

Definició
Es considera que les formes adequades són superlibris i supralibros (tots dos, noms masculins), i no *super-libris ni *supra-libros.

Els motius de la tria de superlibris i supralibros són els següents:
(1) Pel que fa al guionet, l'ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que exlibris és un manlleu adaptat, motiu que justifica aquesta escriptura aglutinada en comptes d'una grafia hipotètica amb guionet, que és la que correspondria a un sintagma manllevat no adaptat (*ex-libris); tot i que superlibris i supralibros no tenen la mateixa freqüència d'ús que exlibris, són del tot paral·lels pel que fa a la forma i el significat, fet que justifica, per coherència, que es considerin igualment adaptats.
(2) Pel que fa a la terminació en -is o en -os, es deu al cas que regeix cadascuna de les preposicions en llatí: super regeix cas ablatiu (és a dir, libris i, per tant, superlibris) i supra regeix cas acusatiu (és a dir, libros i, per tant, supralibros).

Un superlibris, o un supralibros, és un exlibris estampat en el pla anterior de l'enquadernació.

Nota

  • 1. Podeu consultar les fitxes completes de exlibris i superlibris al Cercaterm.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre l'ús del guionet, podeu consultar la fitxa GUIONET (1): ÚS EN COMPOSTOS MANLLEVATS.
SURIMI, GULA O SURIMI D'ANGULA? SURIMI, GULA O SURIMI D'ANGULA?

Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

  • ca  SURIMI, GULA O SURIMI D'ANGULA?
  • es  angula de surimi (gula), n f
  • es  gula (gula), n f
  • es  sucedáneo de angula (gula), n m
  • es  surimi (surimi), n m
  • es  surimi de angula (gula), n m
  • fr  gula (gula), n f
  • fr  succédané de civelles (gula), n m
  • fr  surimi (surimi), n m
  • it  gula (gula), n f
  • it  surimi (surimi), n m
  • it  surrogato di cecoline (gula), n m
  • en  elver substitute (gula), n
  • en  gula (gula), n
  • en  surimi (surimi), n
  • en  surimi elver (gula), n

Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

Definició
Tant surimi (nom masculí) com gula (nom femení) i surimi d'angula (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.

- El surimi és un producte alimentari de textura gelatinosa elaborat amb una pasta procedent de peix blanc, i de vegades aviram, amb additius i condiments afegits, que s'utilitza per a fer succedanis de peix o marisc; a més, també pot servir per a elaborar menjar processat en general.
. L'equivalent castellà és surimi; el francès, surimi; l'italià, surimi, i l'anglès, també surimi.

En canvi, la gula, o el surimi d'angula, designen un ús específic del surimi, concretament un succedani de peix elaborat a base de surimi que imita la forma, la textura i el gust de l'angula.
. Els equivalents castellans són angula de surimi, gula, sucedáneo de angula i surimi de angula; els francesos, gula i succédané de civelles; els italians, gula i surrogato di cecoline, i els anglesos, elver substitute, gula i surimi elver.

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa a surimi, es tracta d'una forma d'origen japonès adoptada sense canvis per moltes llengües amb el significat bàsic de succedani amb una base de peix.
(2) Pel que fa a surimi d'angula, indica que aquest tipus de surimi imita el gust de l'angula.
(3) Pel que fa a gula, prové de la marca comercial La Gula, un escurçament de angula que aprofita la coincidència amb el castellà gula (en català, gola). Aquesta forma està molt estesa en català i s'utilitza també en les llengües de referència.

Nota

  • 1. La forma surimi serveix de base per a diversos preparats de peix que imiten el gust d'un peix o un marisc. Per exemple, el surimi de cranc (més conegut com bastonets de cranc) o el surimi de salmó.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa ANGUILA, ANGUILÓ O GULA?, que designa les diverses fases de creixement de les anguiles.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de surimi i gula al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gula, angula, anguila i surimi: que la terminologia no us amargui els àpats de Nadal, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/326/).