sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura
sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura
Criteris d'especialitat > Física, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat
- ca sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura
Criteris d'especialitat > Física, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat
Definició
Hi ha diverses convencions que regulen la grafia dels noms i els símbols de les unitats de mesura del sistema internacional:
- Pel que fa als noms de les unitats de mesura, s'escriuen sempre amb una minúscula inicial, fins i tot si corresponen al nom d'una persona.
Exemples: newton (en referència a Isaac Newton), curie (en referència a Marie Curie)
- Pel que fa als símbols de les unitats de mesura:
(1) S'escriuen amb una minúscula inicial si no corresponen al nom d'una persona.
Exemple: cm (centímetre)
(2) S'escriuen amb majúscula inicial si corresponen al nom d'una persona.
Exemple: N (en referència a Isaac Newton), Ci (en referència a Marie Curie)
(3) S'escriuen amb lletra rodona; només poden anar amb cursiva si també està en cursiva el fragment de la frase en què s'insereixen.
Exemples: J (joule), cd (candela), cm (centímetre)
(4) No porten mai punt d'abreviatura; només poden anar seguits de punt si ho requereix la puntuació de la frase en què s'insereixen.
Exemples: El moble fa 120 cm de llarg. | El moble fa 120 cm.
(5) No porten mai marca de plural.
Exemple: Una síndria de 3 kg
(6) Hi ha d'haver un espai en blanc entre la xifra i el símbol.
Exemple: 2 h i 23 min
Una unitat de mesura permet quantificar amb un valor numèric una magnitud física d'un fenomen, un cos o una substància.
- Pel que fa als noms de les unitats de mesura, s'escriuen sempre amb una minúscula inicial, fins i tot si corresponen al nom d'una persona.
Exemples: newton (en referència a Isaac Newton), curie (en referència a Marie Curie)
- Pel que fa als símbols de les unitats de mesura:
(1) S'escriuen amb una minúscula inicial si no corresponen al nom d'una persona.
Exemple: cm (centímetre)
(2) S'escriuen amb majúscula inicial si corresponen al nom d'una persona.
Exemple: N (en referència a Isaac Newton), Ci (en referència a Marie Curie)
(3) S'escriuen amb lletra rodona; només poden anar amb cursiva si també està en cursiva el fragment de la frase en què s'insereixen.
Exemples: J (joule), cd (candela), cm (centímetre)
(4) No porten mai punt d'abreviatura; només poden anar seguits de punt si ho requereix la puntuació de la frase en què s'insereixen.
Exemples: El moble fa 120 cm de llarg. | El moble fa 120 cm.
(5) No porten mai marca de plural.
Exemple: Una síndria de 3 kg
(6) Hi ha d'haver un espai en blanc entre la xifra i el símbol.
Exemple: 2 h i 23 min
Una unitat de mesura permet quantificar amb un valor numèric una magnitud física d'un fenomen, un cos o una substància.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa sistema internacional d'unitats (1): Amb majúscules o amb minúscules?
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Majúscules o minúscules en el sistema internacional d'unitats?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/majuscules-o-minuscules-sistema-internacional-dunitats).
Sistemes de producció: taylorisme, fordisme, toyotisme, macdonaldització
Sistemes de producció: taylorisme, fordisme, toyotisme, macdonaldització
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
- ca Sistemes de producció: taylorisme, fordisme, toyotisme, macdonaldització
- es fordismo (fordisme), n m
- es McDonaldización (macdonaldització), n m
- es taylorismo (taylorisme), n m
- es toyotismo (toyotisme), n m
- fr fordisme (fordisme), n m
- fr McDonaldisation (macdonaldització), n f
- fr taylorisme (taylorisme), n m
- fr toyotisme (toyotisme), n m
- en Fordism (fordisme), n
- en McDonaldization (macdonaldització), n
- en Taylorism (taylorisme), n
- en Toyotism (toyotisme), n
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
Definició
Històricament s'han succeït molts models de producció de béns i d'organització de serveis per a optimitzar al màxim els recursos i el temps disponibles, amb l'objectiu de reduir els costos, millorar la qualitat i augmentar els beneficis.
Des del punt de vista lingüístic molts d'aquests sistemes estan construïts prenent com a base un nom propi, sigui un nom corresponent a la persona que els ha inventat o a l'empresa que els ha aplicat en primer lloc (de vegades, és clar, la base és un nom d'empresa que correspon al nom d'una persona, sovint el seu fundador).
Alguns dels models més coneguts pel que fa a les plantes de producció són els següents:
- El taylorisme, també anomenat organització científica del treball, és un sistema d'organització laboral que consisteix a automatitzar al màxim els processos de treball, descompondre'ls en diverses tasques amb un temps d'execució assignat i pagar primes als treballadors lligades al seu rendiment.
. El nom taylorisme correspon al cognom de Frederick Winslow Taylor, l'enginyer estatunidenc que va treballar aquest sistema a partir del 1880 i que el va teoritzar en el llibre The Principles of Scientific Management (1911).
. Els equivalents castellans són la organización científica del trabajo i el taylorismo; els francesos, l'organisation scientifique du travail i le taylorisme, i els anglesos, the scientific organisation of work i the Taylorism.
- El fordisme es pot considerar una evolució del taylorisme apareguda a les primeres dècades del segle XX, que es basa en la cadena de muntatge com a sistema de producció i en l'augment dels salaris i els crèdits al consum per a incentivar el consum massiu.
. El nom fordisme correspon al cognom de Henry Ford, fundador de l'empresa automobilística estatunidenca Ford Motor Company i responsable d'aplicar aquest sistema a les seves fàbriques.
. L'equivalent castellà és el fordismo; el francès, le fordisme, i l'anglès, the Fordism.
- El toyotisme, de la seva banda, es pot considerar una evolució del fordisme, basada en una producció ajustada a la demanda, l'aplicació de la qualitat total, el treball en equip i la implicació dels treballadors en tot el procés.
. El nom toyotisme correspon al nom de l'empresa automobilística japonesa Toyota Motor Corporation (que pren el nom del seu fundador, Kiichiro Toyoda), com a ideadora d'aquest sistema.
. L'equivalent castellà és el toyotismo; el francès, le toyotisme, i l'anglès, the Toyotism.
Finalment, pel que fa a l'organització dels serveis, destaca l'anomenada macdonaldització.
- La macdonaldització és un sistema d'organització del treball també d'arrel taylorista que introdueix l'economia del temps, facilita la comptabilitat, l'eficàcia i el control del treball i accelera el procés de circulació. Aquest sistema s'ha estès a molts àmbits, com ara la gestió de l'educació, la sanitat, la política, el comerç o la cultura.
. El nom macdonaldització, corresponent a l'empresa estatunidenca McDonald's Corporation (creada per Richard i Maurice McDonald), va ser inventat pel sociòleg també nord-americà George Ritzer, que volia subratllar l'extensió del taylorisme a les empreses de menjar ràpid i al sector dels serveis.
. L'equivalent castellà és la McDonaldización; el francès, la McDonaldisation, i l'anglès, the McDonaldization.
Des del punt de vista lingüístic molts d'aquests sistemes estan construïts prenent com a base un nom propi, sigui un nom corresponent a la persona que els ha inventat o a l'empresa que els ha aplicat en primer lloc (de vegades, és clar, la base és un nom d'empresa que correspon al nom d'una persona, sovint el seu fundador).
Alguns dels models més coneguts pel que fa a les plantes de producció són els següents:
- El taylorisme, també anomenat organització científica del treball, és un sistema d'organització laboral que consisteix a automatitzar al màxim els processos de treball, descompondre'ls en diverses tasques amb un temps d'execució assignat i pagar primes als treballadors lligades al seu rendiment.
. El nom taylorisme correspon al cognom de Frederick Winslow Taylor, l'enginyer estatunidenc que va treballar aquest sistema a partir del 1880 i que el va teoritzar en el llibre The Principles of Scientific Management (1911).
. Els equivalents castellans són la organización científica del trabajo i el taylorismo; els francesos, l'organisation scientifique du travail i le taylorisme, i els anglesos, the scientific organisation of work i the Taylorism.
- El fordisme es pot considerar una evolució del taylorisme apareguda a les primeres dècades del segle XX, que es basa en la cadena de muntatge com a sistema de producció i en l'augment dels salaris i els crèdits al consum per a incentivar el consum massiu.
. El nom fordisme correspon al cognom de Henry Ford, fundador de l'empresa automobilística estatunidenca Ford Motor Company i responsable d'aplicar aquest sistema a les seves fàbriques.
. L'equivalent castellà és el fordismo; el francès, le fordisme, i l'anglès, the Fordism.
- El toyotisme, de la seva banda, es pot considerar una evolució del fordisme, basada en una producció ajustada a la demanda, l'aplicació de la qualitat total, el treball en equip i la implicació dels treballadors en tot el procés.
. El nom toyotisme correspon al nom de l'empresa automobilística japonesa Toyota Motor Corporation (que pren el nom del seu fundador, Kiichiro Toyoda), com a ideadora d'aquest sistema.
. L'equivalent castellà és el toyotismo; el francès, le toyotisme, i l'anglès, the Toyotism.
Finalment, pel que fa a l'organització dels serveis, destaca l'anomenada macdonaldització.
- La macdonaldització és un sistema d'organització del treball també d'arrel taylorista que introdueix l'economia del temps, facilita la comptabilitat, l'eficàcia i el control del treball i accelera el procés de circulació. Aquest sistema s'ha estès a molts àmbits, com ara la gestió de l'educació, la sanitat, la política, el comerç o la cultura.
. El nom macdonaldització, corresponent a l'empresa estatunidenca McDonald's Corporation (creada per Richard i Maurice McDonald), va ser inventat pel sociòleg també nord-americà George Ritzer, que volia subratllar l'extensió del taylorisme a les empreses de menjar ràpid i al sector dels serveis.
. L'equivalent castellà és la McDonaldización; el francès, la McDonaldisation, i l'anglès, the McDonaldization.
Nota
- Per a ampliar la informació podeu consultar les fitxes de taylorisme, fordisme, toyotisme i macdonaldització al Cercaterm i també el document de criteri original, Com s'escriu i es descriu la macdonaldització?, en el web del TERMCAT (economia.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-sescriu-i-descriu-la-macdonalditzacio).
sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar?
sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar?
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
- ca sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar?
- es blanquear (blanquejar), v tr
- es pochar (escalfar), v tr
- es pochar (sofregir a foc lent), v tr
- fr blanchir (blanquejar), v tr
- fr pocher (escalfar), v tr
- fr pocher (sofregir a foc lent), v tr
- en blanch, to (blanquejar), v tr
- en poach, to (sofregir a foc lent), v tr
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definició
Tant sofregir a foc lent, com escalfar, com blanquejar, emblanquir i escaldar (tots, verbs transitius referits a procediments culinaris) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, mentre que no es consideren adequades les formes *pochar i *potxar.
- Quan sofregim un aliment a foc lent el fregim lleugerament a la paella a temperatura relativament baixa per enrossir-lo.
. L'equivalent castellà és pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.
- Quan escalfem un aliment, el coem en un líquid a una temperatura pròxima al punt d'ebullició.
. Els equivalents castellans són escalfar i pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.
- Quan blanquegem, emblanquim o escaldem un aliment (generalment vegetal), el fem bullir lleugerament per a estovar-lo o eliminar-ne el color o el mal gust.
. Els equivalents castellans són blanquear i escaldar; els francesos, blanchir i ébouillanter, i l'anglès, to blanch.
En canvi, es descarten la forma *pochar (manlleu del francès a través del castellà) i l'adaptació *potxar perquè resulten innecessàries, tenint en compte que fan referència a procediments culinaris coneguts que ja tenen denominacions catalanes pròpies i més entenedores.
- Quan sofregim un aliment a foc lent el fregim lleugerament a la paella a temperatura relativament baixa per enrossir-lo.
. L'equivalent castellà és pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.
- Quan escalfem un aliment, el coem en un líquid a una temperatura pròxima al punt d'ebullició.
. Els equivalents castellans són escalfar i pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.
- Quan blanquegem, emblanquim o escaldem un aliment (generalment vegetal), el fem bullir lleugerament per a estovar-lo o eliminar-ne el color o el mal gust.
. Els equivalents castellans són blanquear i escaldar; els francesos, blanchir i ébouillanter, i l'anglès, to blanch.
En canvi, es descarten la forma *pochar (manlleu del francès a través del castellà) i l'adaptació *potxar perquè resulten innecessàries, tenint en compte que fan referència a procediments culinaris coneguts que ja tenen denominacions catalanes pròpies i més entenedores.
Nota
- 1. Pel que fa exclusivament als ous que es couen sense closca en aigua a una temperatura pròxima al punt d'ebullició, es poden anomenar ous escalfats, ous escumats o, de manera complementària, ous escaldats. Ous escumats (que és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) s'explica pel fet que, un cop cuits, es treuen de l'aigua amb una escumadora.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de escalfar, blanquejar i ou escalfat al Cercaterm, i també, amb relació als ous, el document original Ous poché, poixé, potxé...?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ous-poche-poixe-potxe).
substitut de la sang, sang artificial, substitut dels eritròcits, anàleg de l'hemoglobina o transportador d'oxigen?
substitut de la sang, sang artificial, substitut dels eritròcits, anàleg de l'hemoglobina o transportador d'oxigen?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
- ca substitut de la sang, sang artificial, substitut dels eritròcits, anàleg de l'hemoglobina o transportador d'oxigen?
- es sustituto de la sangre (substitut de la sang), n m
- es transportador artificial de oxígeno (transportador d'oxigen), n m
- fr substitut du sang (substitut de la sang), n m
- fr transporteur d'oxygène (transportador d'oxigen), n m
- en artificial blood (substitut de la sang), n
- en oxygen carrier (transportador d'oxigen), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
Definició
Tant substitut de la sang com transportador d'oxigen (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *sang artificial, *substitut dels eritròcits i *anàleg de l'hemoglobina.
- Un substitut de la sang (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una substància sintètica o semisintètica que pot desenvolupar alguna de les funcions de la sang, fins al punt de ser, en determinades circumstàncies, una alternativa a la transfusió sanguínia.
. El motiu de la tria de substitut de la sang en comptes de *sang artificial és que es considera una forma semànticament més adequada, ja que fins ara no s'ha aconseguit imitar la sang en tota la seva complexitat sinó únicament en alguna de les seves funcions.
. Els equivalents castellans són sangre artificial, sucedáneo de la sangre i sustituto de la sangre; els francesos, substitut du sang, substitut sanguin i succédané de sang; els italians, sangue artificiale, sostituto del sangue i surrogato del sangue, i els anglesos, artificial blodd, blood substitute i blood surrogate.
- Un transportador d'oxigen (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un tipus concret de substitut de la sang, concretament al substitut que, emulant la funció dels eritròcits, és capaç de transportar oxigen als teixits. Com que els transportadors d'oxigen són els substituts de la sang que estan en un estadi més avançat de desenvolupament, sovint també se'ls anomena, de manera genèrica, substituts de la sang.
. Els motiu de la tria de transportador d'oxigen en comptes de*substitut dels eritròcits i *anàleg de l'hemoglobina són els següents:
(1) Es considera una forma més explicativa.
(2) És una forma més coneguda.
. Els equivalents castellans són sustituto de los eritrocitos i transportador artificial de oxígeno; el francès, transporteur d'oxygène; l'italià, sostituto eritrocitario, i els anglesos, erythrocyte substitute, oxygen carrier i oxygen-carrying blood substitute.
- Un substitut de la sang (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una substància sintètica o semisintètica que pot desenvolupar alguna de les funcions de la sang, fins al punt de ser, en determinades circumstàncies, una alternativa a la transfusió sanguínia.
. El motiu de la tria de substitut de la sang en comptes de *sang artificial és que es considera una forma semànticament més adequada, ja que fins ara no s'ha aconseguit imitar la sang en tota la seva complexitat sinó únicament en alguna de les seves funcions.
. Els equivalents castellans són sangre artificial, sucedáneo de la sangre i sustituto de la sangre; els francesos, substitut du sang, substitut sanguin i succédané de sang; els italians, sangue artificiale, sostituto del sangue i surrogato del sangue, i els anglesos, artificial blodd, blood substitute i blood surrogate.
- Un transportador d'oxigen (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un tipus concret de substitut de la sang, concretament al substitut que, emulant la funció dels eritròcits, és capaç de transportar oxigen als teixits. Com que els transportadors d'oxigen són els substituts de la sang que estan en un estadi més avançat de desenvolupament, sovint també se'ls anomena, de manera genèrica, substituts de la sang.
. Els motiu de la tria de transportador d'oxigen en comptes de*substitut dels eritròcits i *anàleg de l'hemoglobina són els següents:
(1) Es considera una forma més explicativa.
(2) És una forma més coneguda.
. Els equivalents castellans són sustituto de los eritrocitos i transportador artificial de oxígeno; el francès, transporteur d'oxygène; l'italià, sostituto eritrocitario, i els anglesos, erythrocyte substitute, oxygen carrier i oxygen-carrying blood substitute.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de substitut de la sang i transportador d'oxigen al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sang artificial, encara no, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/sang-artificial-encara-no).
sucre de llustre, sucre llustre o sucre glace?
sucre de llustre, sucre llustre o sucre glace?
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
- ca sucre de llustre, sucre llustre o sucre glace?
- es azúcar glas (sucre de llustre), n m/f
- fr sucre glace (sucre de llustre), n m
- en powdered sugar (sucre de llustre), n
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definició
Es considera que les formes adequades són sucre de llustre i, com a sinònim complementari, sucre llustre (i l'escurçament llustre; en tots tres casos, noms masculins); en canvi, no es consideren adequades les formes *sucre glace, *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça ni *sucre glaç. (A Menorca, a més, s'utilitza la forma floreti, probablement originària d'un dialecte italià.)
Els motius de la tria de sucre de llustre i sucre llustre són els següents:
(1) Sucre de llustre és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el significat genèric 'sucre en pols'.
(2) Segons els especialistes, sucre glace i sucre de llustre denominen exactament el mateix concepte.
(3) Sucre de llustre i sucre llustre són les formes més utilitzades en l'àmbit professional de la pastisseria.
(4) Tenint en compte els punts anteriors, es considera innecessari incorporar el manlleu del francès sucre glace o les diverses adaptacions gràfiques que se n'han fet (com ara *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça o *sucre glaç:)
El sucre de llustre, o el sinònim complementari sucre llustre, és un sucre en pols format per cristalls d'un diàmetre inferior a 0,15 mm que s'obté de la molta de sucre comú; aquest sucre s'utilitza sobretot per a empolvorar dolços i per a elaborar glaces i determinades masses.
Els motius de la tria de sucre de llustre i sucre llustre són els següents:
(1) Sucre de llustre és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el significat genèric 'sucre en pols'.
(2) Segons els especialistes, sucre glace i sucre de llustre denominen exactament el mateix concepte.
(3) Sucre de llustre i sucre llustre són les formes més utilitzades en l'àmbit professional de la pastisseria.
(4) Tenint en compte els punts anteriors, es considera innecessari incorporar el manlleu del francès sucre glace o les diverses adaptacions gràfiques que se n'han fet (com ara *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça o *sucre glaç:)
El sucre de llustre, o el sinònim complementari sucre llustre, és un sucre en pols format per cristalls d'un diàmetre inferior a 0,15 mm que s'obté de la molta de sucre comú; aquest sucre s'utilitza sobretot per a empolvorar dolços i per a elaborar glaces i determinades masses.
Nota
-
Podeu consultar la fitxa completa de sucre de llustre al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sucre glace o sucre de llustre?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/sucre-glace-o-sucre-llustre).
Sufix -ble: Verbs de la 2a conjugació
Sufix -ble: Verbs de la 2a conjugació
Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos
- ca Sufix -ble: Verbs de la 2a conjugació
Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos
Definició
A. GENERAL
El sufix -ble del català serveix per a formar adjectius derivats de verbs transitius, als quals aporta el significat "Que pot ser (participi)".
Exemple: liquar - liquable ('Que pot ser liquat'); deglutir - deglutible ('Que pot ser deglutit')
Tot i això, de vegades també s'aplica a verbs preposicionals (que requereixen un complement introduït amb preposició).
Exemple: prescindir (de) - prescindible ('Que se'n pot prescindir'); transitar (per) - transitable ('Que s'hi pot transitar)
A1. Patró de formació
El patró que se segueix per a crear un adjectiu amb el sufix -ble és el següent:
- radical del verb (=forma del verb un cop suprimides la vocal i la r finals de l'infinitiu)
- vocal temàtica (=vocal d'enllaç que pren el radical per combinar-se amb els morfemes, que és característica en cada conjugació verbal)
. En verbs de la 1a conjugació (acabats en -ar, com ara degradar): a
. En verbs de la 2a conjugació (acabats en -er o -re, com ara abatre): i [També e, amb altres morfemes]
. En verbs de la 3a conjugació (acabats en -ir, com ara elegir): i
- -ble
Exemple 1(1a conj.): degradar - degrad-a-ble
Exemple 2 (2a conj.): abatre - abat-i-ble
Exemple 3 (3a conj.): elegir - eleg-i-ble
A2. Productivitat segons la conjugació
El sufix -ble és molt productiu per a la creació d'adjectius, especialment aplicat a verbs de la 1a conjugació.
Exemple 1: acoblable - acoblar
Exemple 2: auditable - auditar
En canvi, en el cas de verbs de la segona conjugació i de la tercera és força menys productiu, motiu pel qual pot generar dubtes sobre la forma de l'adjectiu resultant.
De fet, amb una certa freqüència els adjectius amb -ble relacionats amb verbs d'aquestes conjugacions no tenen una formació regular.
Exemple 1: extensible - estendre (i no *estendible)
Exemple 2: reductible - reduir (i no *reduïble)
B. VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ
B1. Generalitats
La dificultat de crear adjectius amb -ble incideix especialment en la segona conjugació, possiblement per l'abundància de radicals acabats amb diftong i pels grups consonàntics a què dona lloc la terminació -re.
Com a conseqüència, sovint el derivat amb -ble no es crea sobre la forma catalana sinó que és una forma culta presa directament del llatí.
Exemple 1 (radicals amb diftong final): veure - visible (llatí visibilis); prescriure - prescriptible (llatí prescriptibilis)
Exemple 2 (grups consonàntics): transmetre - transmissible (llatí transmissibilis); ometre - omissible (llatí omissibilis)
Exemple 3 (altres): conèixer - cognoscible(llatí cognoscibilis)
En determinats casos, la forma culta no està presa directament del llatí, sinó que està creada per analogia sobre una base llatina.
Exemple: estendre - extensible (base llatina relacionada extensus)
B2. Grup -ndre: Situació
Dins dels verbs que presenten dificultats específiques per a la creació d'adjectius per mitjà del sufix -ble hi ha el cas dels infinitius acabats en -ndre. Aquest grup presenta dos aspectes problemàtics:
En primer lloc, que en aquest grup hi conflueixen verbs que presenten la d interconsonàntica per raons etimològiques (ja era present en l'original llatí) i verbs que la presenten com a epèntesi històrica per a fer pronunciable el segment -nre resultant de l'evolució lingüística del llatí al català.
. Aquesta doble naturalesa determina la presència o l'absència de d en el derivat normatiu quan pren com a referència la forma llatina.
Exemple 1 (d etimològica): vendre (llatí vendere) - vendible; atendre (llatí attendere) - atendible
Exemple 2 (d epentètica): compondre (llatí componere) - componible
En segon lloc, que en alguns casos l'adjectiu llatí corresponent no presenta un radical amb d final sinó un radical amb s, fet que determina que la forma culta del català corresponent prengui igualment s.
Exemple 1: comprendre (llatí comprehendere) > comprensible (llatí comprehensibilis)
Exemple 2: confondre (llatí confundere) > confusible (llatí confusibilis)
Exemple 3: reprendre (llatí reprehendere) > reprensible (llatí reprehensibilis)
Exemple 4: difondre (llatí diffundere) > difusible (sobre el llatí fusus)
Tots aquests adjectius, ja recollits en el diccionari normatiu, no són el resultat de l'aplicació de mecanismes de derivació propis del català sinó que són formes cultes justificades per l'etimologia.
B3. Grup -ndre: Creació de noves formes
Com s'ha d'actuar quan cap diccionari de referència recull un adjectiu amb el sufix -ble a partir d'un verb acabat en -ndre?
D'acord amb el que s'ha exposat fins ara, hi ha dues grans possibilitats per a crear aquesta forma adjectiva nova:
(1) Seguir el patró habitual del català (radical + vocal temàtica + ble). Com que es parteix només del català, s'interpreta que la d forma part del radical, ja que és la forma que queda un cop suprimida la marca d'infinitiu.
Exemple: aprendre - aprendible; ofendre - ofendible
(2) Buscar la forma etimològica llatina i adaptar-la amb el sistema habitual (simplificació de grups consonàntics, conversió del sufix -bilis en -ble, etc.)
Exemple: aprendre - aprensible (llatí aprehensibilis); ofendre - ofensible (llatí offensibilis)
Finalment, encara hi ha l'opció de buscar un sufix alternatiu propi del català, com és el sufix -dor: A més d'un sentit actiu més habitual, -dor també pot prendre el sentit passiu 'Que pot ser [participi]'. Hi ha diverses formes amb aquest sentit passiu ja recollides en el diccionari normatiu.
Exemple: entendre - entenedor ('Que pot ser entès'); aprendre - aprenedor ( 'Que pot ser après')
El sufix -ble del català serveix per a formar adjectius derivats de verbs transitius, als quals aporta el significat "Que pot ser (participi)".
Exemple: liquar - liquable ('Que pot ser liquat'); deglutir - deglutible ('Que pot ser deglutit')
Tot i això, de vegades també s'aplica a verbs preposicionals (que requereixen un complement introduït amb preposició).
Exemple: prescindir (de) - prescindible ('Que se'n pot prescindir'); transitar (per) - transitable ('Que s'hi pot transitar)
A1. Patró de formació
El patró que se segueix per a crear un adjectiu amb el sufix -ble és el següent:
- radical del verb (=forma del verb un cop suprimides la vocal i la r finals de l'infinitiu)
- vocal temàtica (=vocal d'enllaç que pren el radical per combinar-se amb els morfemes, que és característica en cada conjugació verbal)
. En verbs de la 1a conjugació (acabats en -ar, com ara degradar): a
. En verbs de la 2a conjugació (acabats en -er o -re, com ara abatre): i [També e, amb altres morfemes]
. En verbs de la 3a conjugació (acabats en -ir, com ara elegir): i
- -ble
Exemple 1(1a conj.): degradar - degrad-a-ble
Exemple 2 (2a conj.): abatre - abat-i-ble
Exemple 3 (3a conj.): elegir - eleg-i-ble
A2. Productivitat segons la conjugació
El sufix -ble és molt productiu per a la creació d'adjectius, especialment aplicat a verbs de la 1a conjugació.
Exemple 1: acoblable - acoblar
Exemple 2: auditable - auditar
En canvi, en el cas de verbs de la segona conjugació i de la tercera és força menys productiu, motiu pel qual pot generar dubtes sobre la forma de l'adjectiu resultant.
De fet, amb una certa freqüència els adjectius amb -ble relacionats amb verbs d'aquestes conjugacions no tenen una formació regular.
Exemple 1: extensible - estendre (i no *estendible)
Exemple 2: reductible - reduir (i no *reduïble)
B. VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ
B1. Generalitats
La dificultat de crear adjectius amb -ble incideix especialment en la segona conjugació, possiblement per l'abundància de radicals acabats amb diftong i pels grups consonàntics a què dona lloc la terminació -re.
Com a conseqüència, sovint el derivat amb -ble no es crea sobre la forma catalana sinó que és una forma culta presa directament del llatí.
Exemple 1 (radicals amb diftong final): veure - visible (llatí visibilis); prescriure - prescriptible (llatí prescriptibilis)
Exemple 2 (grups consonàntics): transmetre - transmissible (llatí transmissibilis); ometre - omissible (llatí omissibilis)
Exemple 3 (altres): conèixer - cognoscible(llatí cognoscibilis)
En determinats casos, la forma culta no està presa directament del llatí, sinó que està creada per analogia sobre una base llatina.
Exemple: estendre - extensible (base llatina relacionada extensus)
B2. Grup -ndre: Situació
Dins dels verbs que presenten dificultats específiques per a la creació d'adjectius per mitjà del sufix -ble hi ha el cas dels infinitius acabats en -ndre. Aquest grup presenta dos aspectes problemàtics:
En primer lloc, que en aquest grup hi conflueixen verbs que presenten la d interconsonàntica per raons etimològiques (ja era present en l'original llatí) i verbs que la presenten com a epèntesi històrica per a fer pronunciable el segment -nre resultant de l'evolució lingüística del llatí al català.
. Aquesta doble naturalesa determina la presència o l'absència de d en el derivat normatiu quan pren com a referència la forma llatina.
Exemple 1 (d etimològica): vendre (llatí vendere) - vendible; atendre (llatí attendere) - atendible
Exemple 2 (d epentètica): compondre (llatí componere) - componible
En segon lloc, que en alguns casos l'adjectiu llatí corresponent no presenta un radical amb d final sinó un radical amb s, fet que determina que la forma culta del català corresponent prengui igualment s.
Exemple 1: comprendre (llatí comprehendere) > comprensible (llatí comprehensibilis)
Exemple 2: confondre (llatí confundere) > confusible (llatí confusibilis)
Exemple 3: reprendre (llatí reprehendere) > reprensible (llatí reprehensibilis)
Exemple 4: difondre (llatí diffundere) > difusible (sobre el llatí fusus)
Tots aquests adjectius, ja recollits en el diccionari normatiu, no són el resultat de l'aplicació de mecanismes de derivació propis del català sinó que són formes cultes justificades per l'etimologia.
B3. Grup -ndre: Creació de noves formes
Com s'ha d'actuar quan cap diccionari de referència recull un adjectiu amb el sufix -ble a partir d'un verb acabat en -ndre?
D'acord amb el que s'ha exposat fins ara, hi ha dues grans possibilitats per a crear aquesta forma adjectiva nova:
(1) Seguir el patró habitual del català (radical + vocal temàtica + ble). Com que es parteix només del català, s'interpreta que la d forma part del radical, ja que és la forma que queda un cop suprimida la marca d'infinitiu.
Exemple: aprendre - aprendible; ofendre - ofendible
(2) Buscar la forma etimològica llatina i adaptar-la amb el sistema habitual (simplificació de grups consonàntics, conversió del sufix -bilis en -ble, etc.)
Exemple: aprendre - aprensible (llatí aprehensibilis); ofendre - ofensible (llatí offensibilis)
Finalment, encara hi ha l'opció de buscar un sufix alternatiu propi del català, com és el sufix -dor: A més d'un sentit actiu més habitual, -dor també pot prendre el sentit passiu 'Que pot ser [participi]'. Hi ha diverses formes amb aquest sentit passiu ja recollides en el diccionari normatiu.
Exemple: entendre - entenedor ('Que pot ser entès'); aprendre - aprenedor ( 'Que pot ser après')
Sufix -ista o -metra per a derivats de -metria?
Sufix -ista o -metra per a derivats de -metria?
Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos
- ca Sufix -ista o -metra per a derivats de -metria?
Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos
Definició
Tant la terminació -ista com la terminació -metra es consideren adequades per a designar la persona especialitzada en una tècnica de mesurament expressada per una forma acabada amb -metria; tot i això, -ista es considera preferible per a crear neologismes.
El motiu de la preferència pel sufix -ista en la formació de neologismes derivats de noms acabats amb -metria és la seva elevada productivitat.
Exemple: biometrista (<biometria), econometrista (<econometria), fotogrametrista (<fotogrametria), optometrista (<optometria), psicometrista (<psicometria).
En canvi, -metra té el problema de ser una terminació molt poc productiva:
(1) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només en recull un cas: geòmetra ( 'Persona versada en geometria'). En realitat, però, geòmetra no està format sobre geometria, sinó que està pres directament del llatí geometra, pres al seu torn del grec geométres ('Topògraf', 'Mesurador de la Terra').
(2) El Gran diccionari de la llengua catalana recull també biòmetra, forma que conviu amb el sinònim biometrista.
El sufix -ista (i, de manera residual, la terminació -metra) s'adjunta a paraules acabades amb -metria que expressen la tècnica de mesurament d'una magnitud determinada per a indicar la persona que hi està especialitzada.
El motiu de la preferència pel sufix -ista en la formació de neologismes derivats de noms acabats amb -metria és la seva elevada productivitat.
Exemple: biometrista (<biometria), econometrista (<econometria), fotogrametrista (<fotogrametria), optometrista (<optometria), psicometrista (<psicometria).
En canvi, -metra té el problema de ser una terminació molt poc productiva:
(1) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només en recull un cas: geòmetra ( 'Persona versada en geometria'). En realitat, però, geòmetra no està format sobre geometria, sinó que està pres directament del llatí geometra, pres al seu torn del grec geométres ('Topògraf', 'Mesurador de la Terra').
(2) El Gran diccionari de la llengua catalana recull també biòmetra, forma que conviu amb el sinònim biometrista.
El sufix -ista (i, de manera residual, la terminació -metra) s'adjunta a paraules acabades amb -metria que expressen la tècnica de mesurament d'una magnitud determinada per a indicar la persona que hi està especialitzada.
Nota
- 1. D'acord amb el criteri de preferir -ista en la formació de neologismes, també es podrien crear les formes antropometrista (<antropometria), arqueometrista (<arqueometria), astrometrista (<astrometria), topometrista (<topometria), psicometrista (<psicometria) o zoometrista (<zoometria).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de biometrista, econometrista, fotogrametrista i optometrista al Cercaterm, i també el document de criteri original, Psicòmetra o psicometrista?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/psicometra-o-psicometrista).
Sufix -itzar o -ificar?
Sufix -itzar o -ificar?
Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos
- ca Sufix -itzar o -ificar?
Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos
Definició
Els sufixos -itzar i -ificar són igualment adequats per a crear verbs a partir d'un nom, però tenen restriccions de formació i matisos de signifcat diferents, que poden portar a triar-ne un o altre segons el cas.
- El sufix -itzar indica l'acció de transformar alguna cosa en l'element apuntat pel nom al qual s'adjunta el sufix. Pel que fa a qüestions formals, té les característiques següents:
(1) S'adjunta a noms comuns.
(2) Els verbs resultants poden ser:
. Verbs transitius (grup més nombrós).
Exemples: canal --> canalitzar; clima --> climatitzar; senyal --> senyalitzar
. Parella de verb transitiu i verb intransitiu pronominal relacionats.
Exemples: alcohol --> alcoholitzar, alcoholitzar-se; vapor --> vaporitzar, vaporitzar-se; desert --> desertitzar, desertitzar-se
. Verbs intransitius (grup més reduït)
Exemples: agonia --> agonitzar; teoria --> teoritzar
- El sufix -ificar indica igualment l'acció de transformar alguna cosa en el que indica el nom a què s'adjunta el sufix, només que sovint són operacions tècniques en què actua voluntàriament un agent. Les característiques formals són les següents:
(1) S'adjunta a noms comuns i a arrels cultes.
Exemples de noms comuns: mòmia --> momificar; gas --> gasificar
Exemples d'arrels cultes: acet- --> acetificar; aur- --> aurificr; lign- --> lignificar
(2) Els verbs resultants poden ser:
. Verbs transitius (grup més nombrós).
Exemples: classe --> classificar; cos --> cosificar; escena --> escenificar
. Parella de verb transitiu i verb intransitiu pronominal relacionats.
Exemples: mòmia --> momiificar, momificar-se; gas --> gasificar, gasificar-se
En la tria d'un o altre sufix per a la formació d'un neologisme, doncs, convé tenir en compte els matisos semàntics i les restriccions morfològiques que solen caracteritzar cada sufix.
- El sufix -itzar indica l'acció de transformar alguna cosa en l'element apuntat pel nom al qual s'adjunta el sufix. Pel que fa a qüestions formals, té les característiques següents:
(1) S'adjunta a noms comuns.
(2) Els verbs resultants poden ser:
. Verbs transitius (grup més nombrós).
Exemples: canal --> canalitzar; clima --> climatitzar; senyal --> senyalitzar
. Parella de verb transitiu i verb intransitiu pronominal relacionats.
Exemples: alcohol --> alcoholitzar, alcoholitzar-se; vapor --> vaporitzar, vaporitzar-se; desert --> desertitzar, desertitzar-se
. Verbs intransitius (grup més reduït)
Exemples: agonia --> agonitzar; teoria --> teoritzar
- El sufix -ificar indica igualment l'acció de transformar alguna cosa en el que indica el nom a què s'adjunta el sufix, només que sovint són operacions tècniques en què actua voluntàriament un agent. Les característiques formals són les següents:
(1) S'adjunta a noms comuns i a arrels cultes.
Exemples de noms comuns: mòmia --> momificar; gas --> gasificar
Exemples d'arrels cultes: acet- --> acetificar; aur- --> aurificr; lign- --> lignificar
(2) Els verbs resultants poden ser:
. Verbs transitius (grup més nombrós).
Exemples: classe --> classificar; cos --> cosificar; escena --> escenificar
. Parella de verb transitiu i verb intransitiu pronominal relacionats.
Exemples: mòmia --> momiificar, momificar-se; gas --> gasificar, gasificar-se
En la tria d'un o altre sufix per a la formació d'un neologisme, doncs, convé tenir en compte els matisos semàntics i les restriccions morfològiques que solen caracteritzar cada sufix.
Nota
- 1. Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'apartat "10.2.3.1 La verbalització a partir d'una base nominal" (punts b i c, pàg. 406-7) de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa.
- 2. Podeu consultar una aplicació d'aquest criteri a la fitxa espaguetitzar/espaguetització o bé espaguetificar/ espaguetificació?
Sufix francès -ette: Adaptació
Sufix francès -ette: Adaptació
Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos
- ca Sufix francès -ette: Adaptació
Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos
Definició
En l'adaptació al català dels manlleus del francès amb el sufix diminutiu femení -ette, lexicalitzat, actualment se sol seguir la pronúncia del mot en francès.
Exemples: baguet, casset, cibulet, disquet, majoret, marquiset, raclet.
A més de la pronúncia, però, també cal valorar altres aspectes (com ara l'ús més habitual entre els especialistes i la documentació de les diverses formes), que de vegades poden portar a respectar la morfologia d'origen.
Exemples: broqueta, lluneta.
De fet, tradicionalment s'havia tendit a respectar la morfologia del francès, al revés del que succeeix ara.
Exemples: cigarreta, faceta, galeta, glorieta, maqueta, raqueta, vinyeta.
Exemples: baguet, casset, cibulet, disquet, majoret, marquiset, raclet.
A més de la pronúncia, però, també cal valorar altres aspectes (com ara l'ús més habitual entre els especialistes i la documentació de les diverses formes), que de vegades poden portar a respectar la morfologia d'origen.
Exemples: broqueta, lluneta.
De fet, tradicionalment s'havia tendit a respectar la morfologia del francès, al revés del que succeeix ara.
Exemples: cigarreta, faceta, galeta, glorieta, maqueta, raqueta, vinyeta.
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Adaptació del sufix francès "-ette": pronúncia o morfologia?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/adaptacio-del-sufix-frances-ette-pronuncia-o-morfologia).
superlibris, supralibros, super-libris o supra-libros?
superlibris, supralibros, super-libris o supra-libros?
Criteris d'especialitat > Informació. Documentació
- ca superlibris, supralibros, super-libris o supra-libros?
- es superlibris (superlibris), n m
- fr superlibros (superlibris), n m
- en super ex libris (superlibris), n
Criteris d'especialitat > Informació. Documentació
Definició
Es considera que les formes adequades són superlibris i supralibros (tots dos, noms masculins), i no *super-libris ni *supra-libros.
Els motius de la tria de superlibris i supralibros són els següents:
(1) Pel que fa al guionet, l'ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que exlibris és un manlleu adaptat, motiu que justifica aquesta escriptura aglutinada en comptes d'una grafia hipotètica amb guionet, que és la que correspondria a un sintagma manllevat no adaptat (*ex-libris); tot i que superlibris i supralibros no tenen la mateixa freqüència d'ús que exlibris, són del tot paral·lels pel que fa a la forma i el significat, fet que justifica, per coherència, que es considerin igualment adaptats.
(2) Pel que fa a la terminació en -is o en -os, es deu al cas que regeix cadascuna de les preposicions en llatí: super regeix cas ablatiu (és a dir, libris i, per tant, superlibris) i supra regeix cas acusatiu (és a dir, libros i, per tant, supralibros).
Un superlibris, o un supralibros, és un exlibris estampat en el pla anterior de l'enquadernació.
Els motius de la tria de superlibris i supralibros són els següents:
(1) Pel que fa al guionet, l'ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que exlibris és un manlleu adaptat, motiu que justifica aquesta escriptura aglutinada en comptes d'una grafia hipotètica amb guionet, que és la que correspondria a un sintagma manllevat no adaptat (*ex-libris); tot i que superlibris i supralibros no tenen la mateixa freqüència d'ús que exlibris, són del tot paral·lels pel que fa a la forma i el significat, fet que justifica, per coherència, que es considerin igualment adaptats.
(2) Pel que fa a la terminació en -is o en -os, es deu al cas que regeix cadascuna de les preposicions en llatí: super regeix cas ablatiu (és a dir, libris i, per tant, superlibris) i supra regeix cas acusatiu (és a dir, libros i, per tant, supralibros).
Un superlibris, o un supralibros, és un exlibris estampat en el pla anterior de l'enquadernació.
Nota
- 1. Podeu consultar les fitxes completes de exlibris i superlibris al Cercaterm.
- 2. Per a ampliar la informació sobre l'ús del guionet, podeu consultar la fitxa Guionet (3): Ús en compostos manllevats.
