Què fem quan ens arriba el torn a la classe d'Educació Física i ens toca córrer cap al llistó o la corda que hem de superar per sobre? Doncs (quin remei), esprintar per intentar-ho, convençuts que ho aconseguirem o convençuts que ens hi estamparem, segons el caràcter i les aptituds de cada un.
I què fem quan, més grans i reorientats cap al kick-boxing, la marxa nòrdica o el cant coral, veiem una imatge tan plàstica com aquesta i ens assalta el dubte de si hauríem de dir-ne salt d’alçada o salt d’altura? En aquest cas la resposta no és tan senzilla...
No és senzill perquè tenim una situació més aviat contradictòria: la freqüència escrita és clarament favorable a salt d’alçada (en la cerca per internet i també en el corpus textual de l’Institut d’Estudis Catalans), mentre que les definicions del diccionari normatiu sembla que ens portin cap a salt d’altura (altura fa referència a la distància vertical d’un punt o un cos respecte del terra, per exemple un avió en ple vol, i alçada, a la dimensió vertical d’un cos, sigui de persona o d'armari). Llavors, què és millor que diguem, salt d'alçada o salt d'altura?
En casos així, quan la normativa sembla contradir la percepció d'un bon grapat de parlants, val la pena reflexionar-hi una estona abans de condemnar una forma existent. I, si ens aturem, podrem veure que, a més de l’ús, hi ha altres arguments a tenir en compte a favor de salt d’alçada:
- Un dels sentits que té salt al diccionari normatiu és “Prova d’atletisme que consisteix a aconseguir una marca en alçada o en llargada”.
- El llistó o la corda delimiten un espai buit, però metafòricament també podríem interpretar que indiquen el límit superior d’un cos; això faria que poguéssim parlar de salt d’alçada tant si saltem per sobre una cadira, una roca, la bicicleta del cunyat o el cunyat mateix com si saltem per sobre un llistó o una corda tibant.
- L’existència de salt de llargada (molt més utilitzat que salt de longitud) reforça probablement l’ús de salt d’alçada, pel paral·lelisme entre alçada i llargada com a noms derivats d’adjectius que indiquen la magnitud d’un cos en una determinada dimensió.
Per tot això, considerem que la forma preferible en català és salt d’alçada. Ara bé, salt d’altura també és una forma adequada i, per tant, també es pot utilitzar.
I, qui sap, potser haver resolt com n’hem de dir ens ajudarà a enfrontar-nos amb més possibilitats d'èxit al llistó, tant si som uns romàntics empedreïts i ens entossudim amb les tècniques antigues com si ens passem a la tècnica molt més eficient i estètica (i molt més complexa) de l’estil Fosbury.
