Back to top
cienciòleg | cienciòloga cienciòleg | cienciòloga

Noves religions

  • ca  cienciòleg | cienciòloga, n m, f

Noves religions

Definició
Persona que professa la cienciologia.

Nota

  • També té molt d'ús la forma en anglès scientologist.
cienciologia cienciologia

Noves religions

  • ca  cienciologia, n f

Noves religions

Definició
Moviment cientificoreligiós nascut i desenvolupat als Estats Units durant la dècada de 1950, impulsat per L. Ronald Hubbard.

Nota

  • L'objectiu de la cienciologia és la plenitud personal a través del desenvolupament espiritual. Cerca la salvació espiritual a través del coneixement i d'una sèrie de pràctiques. La pràctica de la cienciologia busca revelar les lleis naturals de la vida i portar l'ésser humà cap a la llibertat espiritual i la veritat; estudia i tracta l'esperit en relació amb ell mateix, els universos, una altra vida i, en última instància, en relació amb l'Ésser Suprem o Infinit. A més, promou mètodes concrets per a millorar la vida d'una persona. Les creences principals són que l'ésser és immortal, que les seves capacitats són infinites i que, en la seva veritable naturalesa, és bo. Hubbard va desenvolupar una cosmologia completa, segons la qual els éssers humans eren originalment éssers divins, anomenats thetans, que havien caigut i quedat atrapats en l'existència material. La llibertat de l'"ésser transparent" suposa recuperar l'estat d'un thetan etern, omniscient i omnipotent. L'Església de Scientology Internacional té la seu central a Los Angeles, Califòrnia, i té diverses organitzacions filials. Va arribar a Espanya als anys seixanta de la mà del seu fundador, que el 1967 va crear l'Organització del Mar, l'orde fraternal d'aquesta organització a les illes Canàries. El 1980 es va establir la primera església a Espanya i ha crescut fins a tenir, a l'actualitat, catorze esglésies, missions i grups, amb diverses seus a Madrid, Barcelona, ​​València, Sevilla, Vitòria, Bilbao i Alacant. La cienciologia ha suscitat crítiques i polèmica en alguns països, sobretot europeus, especialment per raó de la desconeixença o desconfiança envers algunes de les tècniques que utilitza, però està obtenint reconeixement, com ara el del Tribunal Europeu de Drets Humans, el del Tribunal Suprem d'Anglaterra i el de països com ara Suècia, Portugal, Holanda o Eslovàquia, entre d'altres. A l'Estat espanyol, l'Audiència Nacional va reconèixer els seus drets com a entitat religiosa l'any 2007. Actualment té més d'11.000 esglésies, missions i grups en 189 països. El seu nom oficial és actualment Església de Scientology, abans Dianètica.
  • També té molt d'ús la forma en anglès scientology per al moviment, i la forma Església de Scientology per a la comunitat.
cientista cientista

Esglésies lliures

  • ca  cientista, n m, f

Esglésies lliures

Definició
Membre de la Ciència Cristiana.
  • ca  cinc K, n f pl
  • ca  panyj kakke, n f pl

Sikhisme

Definició
Marques externes distintives de la identitat sikh.

Nota

  • Les cinc K són les següents: Kes (o Kesha), cabells llargs i barba sense tallar; Kanga, pinta per a recollir el cabell coberta pel típic turbant (el turbant, tot i que no és una de les cinc K, s'ha convertit en un emblema de la identitat sikh); Kach (o Kachera), pantalons curts fins als genolls; Kara (o Karha), braçalet d'acer no ornamental que es porta al braç dret; i Kirpan, daga cerimonial de fulla corba que es porta com a part de la vestimenta requerida.
circumcisió circumcisió

Islam, Judaisme

  • ca  circumcisió, n f
  • ca  khitan, n m

Islam, Judaisme

Definició
Ablació del prepuci dels nens practicada durant la infantesa.

Nota

  • En l'islam, la circumcisió no és ordenada per l'Alcorà, diferentment de la Bíblia, que sí que ho ordena als jueus. No obstant això, forma part de la tradició (sunna) i és molt recomanada, en referència a Abraham, pare dels semites i particularment dels àrabs. La circumcisió, que es practica entre el setè dia i l'edat de tretze anys, simbolitza l'entrada del nen en el món adult i dona lloc a una festa i a un repartiment de regals.
  • La denominació khitan és pròpia de l'islam.
  • ca  cisma, n m

Cristianisme

Definició
Ruptura voluntària de la unitat o comunió de l'Església, de la qual se separa un grup organitzat de cristians.

Nota

  • A més de diferències doctrinals, el cisma implica una separació formal i el no reconeixement d'algun dels elements essencials de l'Església, com ara els sagraments.
cisma d'Orient i Occident cisma d'Orient i Occident

Cristianisme

  • ca  cisma d'Orient i Occident, n m

Cristianisme

Definició
Ruptura entre l'Església d'Orient i la d'Occident, grega i llatina, que tradicionalment s'ha fixat a l'any 1054, quan el legat del papa, ja difunt, Lleó IX excomunicà el patriarca de Constantinoble, i aquest, amb el seu sínode, excomunicà el legat del papa i els acompanyants, sense que hi hagués, pròpiament, una excomunió d'esglésies.

Nota

  • Les causes del cisma d'Orient i Occident, que comporta diferents evolucions de l'Església i de la societat a Orient i Occident, són molt complexes i es remunten a la divisió de l'Imperi romà. Es concreten en dues qüestions: les pretensions de primacia jurisdiccional de Roma sobre totes les esglésies, rebutjada pels patriarques ortodoxos, i l'afegitó occidental del filioque­ en el símbol de fe nicenoconstantinopolità. La forma tradicional, però que no es pot considerar del tot correcta, d'anomenar aquest cisma és cisma d'Orient. L'any 1965 el papa Pau VI i el patriarca de Constantinoble Atenàgores van aixecar simbòlicament aquestes excomunions.
cistercenc | cistercenca cistercenc | cistercenca

Catolicisme

  • ca  cistercenc | cistercenca, n m, f

Catolicisme

Definició
Religiós de l'orde del Cister, una branca dels benedictins fundada al segle XI amb una regla més estricta que feia èmfasi en la soledat i la pobresa.

Nota

  • Va ser molt important durant l'edat mitjana, època en què va destacar la seva labor de colonització agrícola. Al segle XVII se'n va escindir una branca més rigorosa, l'Estricta Observança, coneguda com la Trapa.
  • ca  cit, n f

Hinduisme

Definició
Una de les tres característiques atribuïdes a l'ésser suprem, que correspon a la consciència absoluta.

Nota

  • Les altres dues característiques són el ser (sat) i la beatitud (ananda).
Ciutat del Vaticà Ciutat del Vaticà

Catolicisme

  • ca  Ciutat del Vaticà
  • ca  Vaticà

Catolicisme

Definició
Estat sobirà, situat dins de la ciutat de Roma, governat pel papa.

Nota

  • Antigament els papes tenien més poder polític i eren sobirans de més territoris, que van quedar reduïts als límits actuals després de la unificació d'Itàlia el 1870. Tot i la seva petita extensió, l'Estat del Vaticà és present als organismes internacionals i té una intensa activitat diplomàtica, gràcies a la influència de l'Església catòlica arreu del món. El seu nom sovint es fa servir com a sinònim de la Santa Seu.