Back to top
  • ca  khàtib, n m

Islam

Definició
Predicador de l'al·locució del divendres a la mesquita.

Nota

  • Quan el khàtib pronuncia aquest discurs (khutba) ha d'estar dret sobre el mínbar i els assistents han d'estar asseguts en silenci. Durant l'al·locució, el khàtib aguanta amb la mà una espasa o un arc (quan el país ha estat conquerit per la força), una vara o un bastó.
  • ca  circumcisió, n f
  • ca  khitan, n m

Islam, Judaisme

Definició
Ablació del prepuci dels nens practicada durant la infantesa.

Nota

  • En l'islam, la circumcisió no és ordenada per l'Alcorà, diferentment de la Bíblia, que sí que ho ordena als jueus. No obstant això, forma part de la tradició (sunna) i és molt recomanada, en referència a Abraham, pare dels semites i particularment dels àrabs. La circumcisió, que es practica entre el setè dia i l'edat de tretze anys, simbolitza l'entrada del nen en el món adult i dona lloc a una festa i a un repartiment de regals.
  • La denominació khitan és pròpia de l'islam.
Khordad Sal Khordad Sal

Zoroastrisme

  • ca  Khordad Sal

Zoroastrisme

Definició
Festa que commemora el naixement de Zoroastre, fundador del zoroastrisme, i que se celebra el sisè dia del mes de farvardin, sis dies després del Noruz.

Nota

  • Tot i que s'ignora l'any i la veracitat de la data, es tracta d'un dia assenyalat en què versemblantment es van produir altres esdeveniments històrics de l'antic Iran, però, amb el temps, ha quedat només com el dia del naixement de Zoroastre. Aquest festival és considerat un dels més importants del calendari zoroastrià i és celebrat pels zoroastrians a tot el món, molt especialment per la comunitat parsi de l'Iran i de l'Índia. Els fidels es vesteixen de gala, guarneixen les llars amb flors i preparen menjars de festa abans de reunir-se als temples de foc, on es fan oracions d'acció de gràcies (jashan). És una ocasió perquè els fidels revisin les seves vides i les seves accions i es fixin propòsits per al futur.
  • ca  khutba, n f

Islam

Definició
Al·locució pronunciada des del minbar de la mesquita durant l'oració del divendres.

Nota

  • El khàtib pronuncia la khutba abans de la pregària i hi menciona el nom del governant, cosa que constitueix una declaració d'adhesió al dirigent: aquest fet ha estat molt important en la vida social i política dels pobles musulmans, perquè ometre la menció del governant era un senyal de rebel·lió i d'afirmació d'independència. Contràriament a l'oració, que es recita en àrab, la khutba es pronuncia en l'idioma de la regió. Aquesta al·locució té dues parts: una és de caràcter estereotipat i inclou elogis a Déu i a Muhàmmad, així com la menció dels caps de la comunitat, els noms dels primers califes (en el sunnisme) i unes recitacions de l'Alcorà; l'altra part és de tema lliure.
kimbanguisme kimbanguisme

Esglésies lliures

  • ca  kimbanguisme, n m
  • ca  Església de Jesucrist sobre la Terra sin. compl.

Esglésies lliures

Definició
Moviment fundat el 1921 al Congo belga, l'actual República Democràtica del Congo, per Simón Kimbangu.

Nota

  • El kimbanguisme és el moviment més important dins del fenomen de les esglésies independents africanes. De tradició baptista, Kimbangu anuncià el final de la dominació blanca i proposà la creació d'una comunitat indígena cristiana. Arrestat per les autoritats belgues, passà 30 anys empresonat, fins a la seva mort. El kimbanguisme fou prohibit. El seu fill, Ku Ntima Diangenda, reorganitzà el moviment en la clandestinitat fins que el 1959 el kimbanguisme fou reconegut oficialment. Deu anys després, aquesta comunitat cristiana entrà a formar part del Consell Mundial de les Esglésies. Segueixen els credos del cristianisme primitiu i celebren el Nadal, la Pasqua i els aniversaris de la vocació i mort del fundador. Mantenen els ritus sacramentals del baptisme, el matrimoni i l'ordenació i celebren el sant sopar. Aquesta comunitat és l'expressió més important i estructurada de la síntesi entre el cristianisme i els valors africans: es diferencia de les altres esglésies cristianes per pocs elements (el bateig es fa per imposició de les mans, l'ensenyament de Kimbangu rep una gran atenció, a més de la Bíblia, els llocs importants de la seva vida són objecte de peregrinació, etc.). A més, el kimbanguisme és molt actiu en l'àmbit social i escolar. Els fidels kimbanguistes -al voltant de cinc milions- viuen a la República Democràtica del Congo i a països veïns.
  • ca  kirpan, n m

Sikhisme

Definició
Punyal sikh que porten els membres de la khalsa.

Nota

  • El kirpan és una de les cinc k, cinc elements que tot sikh iniciat en la khalsa ha de portar sempre a sobre. Portar el kirpan amb la tira de roba per penjar-lo simbolitza la lleialtat i la fidelitat de l'iniciat envers el Totpoderós. Sovint mal considerat com un punyal o una espasa, per als sikhs és un símbol molt apreciat de la misericòrdia i la justícia, i reflecteix l'ideal del "soldat sant", humà i compassiu, però sense por d'enfrontar-se a la injustícia.
  • La denominació kirpan prové de les paraules kirpa, que vol dir 'compassió', i an, que significa 'honor'.
  • ca  kirtan, n m

Sikhisme

Definició
Lloança cantada i dialogada de les tradicions devocionals de matriu hindú.

Nota

  • El sikhisme ha desenvolupat un art particular de kirtan anomenat Gurmat Sangit: un cant del Guru Granth Sahib d'acord amb l'estil melòdic raga i interpretat amb instruments de corda propis. A les dones no se'ls permet cantar kirtan al Temple Daurat (Harmindar Sahib), malgrat les mobilitzacions de les fidels sikhs que reivindiquen poder-ho fer.
  • ca  koan, n m

Budisme

Definició
Frase paradoxal que, en el budisme zen, els mestres plantegen als deixebles com a mitjà d'entrenament espiritual i per impulsar la meditació i arribar a la il·luminació.

Nota

  • Atès que no tenen una solució lògica, els koans afavoreixen una nova forma de percepció que transcendeix aquesta solució.
  • ca  kolomo, n m

Budisme

Definició
Hàbit negre que porten els monjos en el budisme zen.
  • ca  Krixna

Hinduisme

Definició
Vuitè avatar del déu Vixnu i el més cèlebre.

Nota

  • Tot i que en el Mahabharata Krixna apareix desproveït de poder real, imparteix a Arjuna els ensenyaments que constitueixen el Bhagavad-Gita. Símbol de la tendresa de Déu, és molt venerat per la religiositat popular.