paraixà
paraixà
Judaisme
- ca paraixà, n f
Judaisme
Definició
Cadascuna de les 54 parts o seccions en què es divideix el cicle anual de la lectura de la Torà.
Nota
- La denominació paraixà significa, en hebreu, 'secció'.
- El plural de paraixà és paraixot (o paraixiyyot).
parenostre
parenostre
Cristianisme
- ca parenostre, n m
Cristianisme
Definició
Pregària principal dels cristians, ensenyada pel mateix Jesucrist, tal com recull l'evangeli, i que comença amb els mots "Pare nostre".
pares de l'Església
pares de l'Església
Cristianisme
- ca pares de l'Església, n m pl
Cristianisme
Definició
Escriptors cristians que, del segle II al segle VII dC, van destacar a les comunitats cristianes i van influir en el desenvolupament de la doctrina cristiana, per raó de la santedat de la seva vida, l'aprofundiment en les Escriptures i l'ortodòxia del seu ensenyament.
Nota
- Les obres dels pares de l'Església són principalment d'autoritat en allò que fa referència als punts controvertits de la fe, de la seva pràctica i del combat de les heretgies. Als primers se'ls anomena pares apostòlics per la seva relació directa o indirecta, real o pretesa, amb els apòstols. Seguidament, els pares apologetes, que són els que ofereixen una justificació dels costums cristians i una exposició de la fe. Durant els segles IV i V es produeix una mena d'edat d'or de la patrística tant a Orient com a Occident.
parinirvana
parinirvana
Budisme
- ca parinirvana, n m
Budisme
Definició
Assoliment definitiu del nirvana per part del Buda històric, que coincideix amb la seva mort, que es commemora en algunes escoles del budisme Mahayana.
parròquia
parròquia
Cristianisme ortodox
- ca parròquia, n f
Cristianisme ortodox
Definició
Territori situat sota la jurisdicció d'un bisbe.
parròquia
parròquia
Protestantisme
- ca parròquia, n f
Protestantisme
Definició
Estructura bàsica de la majoria de les esglésies protestants.
Nota
- La parròquia és el marc habitual de la vida religiosa, tot i que no totes les persones que s'identifiquen com a protestants estan inscrites en una parròquia. És en aquest marc on es transmet la fe a través de l'escola dominical i el catecumenat; és també aquí on se celebren les grans festes religioses i els ritus que marquen el curs religiós de les persones i famílies. La parròquia està dirigida per un consell presbiteral (també consell de parròquia o consell d'església) compost pel pastor o pastors i laics elegits pels membres de la parròquia. És aquest consell que designa delegats per a representar la parròquia a les instàncies superiors de la vida eclesial. En les denominacions de tipus congregacionalista, la parròquia, en qualitat d'església local, és la instància sobirana de decisió.
parròquia
parròquia
Catolicisme, Cristianisme ortodox
- ca parròquia, n f
Catolicisme, Cristianisme ortodox
Definició
Església principal de la circumscripció parroquial.
parròquia
parròquia
Catolicisme, Cristianisme ortodox
- ca parròquia, n f
Catolicisme, Cristianisme ortodox
Definició
Conjunt de persones que formen part d'una parròquia.
parròquia
parròquia
Catolicisme, Cristianisme ortodox
- ca parròquia, n f
Catolicisme, Cristianisme ortodox
Definició
Demarcació territorial eclesiàstica, d'àmbit local, que aplega un grup de fidels i és regida per un sacerdot.
Nota
- El concepte de parròquia va aparèixer ben aviat en la vida de l'Església, i al llarg de la història ha anat evolucionant. A grans trets, les parròquies ofereixen tota mena de serveis espirituals i de culte als seus feligresos i també duen a terme serveis pastorals.
parroquià | parroquiana
parroquià | parroquiana
Catolicisme, Cristianisme ortodox
- ca parroquià | parroquiana, n m, f
Catolicisme, Cristianisme ortodox
Definició
Persona que pertany a una parròquia.
