Back to top
  • ca  laic -a, adj
  • ca  seglar, adj

Termes seculars

Definició
Que és independent de qualsevol confessió religiosa.

Nota

  • Són institucions laiques un estat, una escola, etc.
segona reforma segona reforma

Protestantisme

  • ca  segona reforma, n f

Protestantisme

Definició
Moviment protestant eixit a l'empara dels corrents liberals de l'Estat espanyol en el segle XIX.

Nota

  • La Inquisició es va suprimir l'any 1861 però els cultes no catòlics van estar prohibits fins a l'any 1868, a l'època de la revolució liberal.
  • ca  seminari, n m

Catolicisme

Definició
Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els qui es preparen per al sacerdoci.
sendera òctuple sendera òctuple

Budisme

  • ca  noble camí dels vuit passos, n m
  • ca  noble camí òctuple, n m
  • ca  òctuple via excel·lent, n f
  • ca  sendera òctuple, n f

Budisme

Definició
Sistema que, segons Buda, condueix a l'alliberament del sofriment, expressat en l'última de les quatre nobles veritats.

Nota

  • El noble camí dels vuit passos està format per vuit grans normes. Les tres primeres constitueixen la moral o ètica: la paraula justa (ni mentida, ni maledicència, ni altercat), l'acció justa (no fer res perjudicial a cap ésser viu) i el mitjà de vida just (guanyar-se la vida honradament sense fer mal a ningú). Tres més corresponen al treball mental: l'esforç just (per apartar de nosaltres els estats mentals negatius i destructius), l'atenció justa i la concentració justa. Les altres dues són el pensament just i la meditació justa. A banda d'això, els budistes se sotmeten a cinc preceptes que consisteixen a abstenir-se de destruir la vida, de robar, d'abusar de la sexualitat, de mentir i de prendre drogues de qualsevol tipus. A més, la vida dels monjos està regulada per un codi de conducta molt estricte.
senyal de la creu senyal de la creu

Cristianisme

  • ca  senyal de la creu, n m

Cristianisme

Definició
Gest que fan els cristians, que consisteix a traçar els quatre punts d'una creu, amb la punta de dos o tres dits d'una mà, damunt d'un mateix, d'una altra persona o d'una cosa.

Nota

  • El senyal de la creu és un dels actes més elementals de la pregària cristiana i es fa en nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, recordant, juntament amb la mort de Jesucrist a la creu, la seva resurrecció i el credo trinitari. La forma més estesa a Occident consisteix a portar la mà dreta, estesa, del front al pit i de l'espatlla esquerra a la dreta; primitivament, i encara actualment a l'Orient de tradició bizantina, es traçava la creu, amb tres dits de la mà dreta junts, del front al pit i de l'espatlla dreta a l'esquerra; armenis i siríacs se senyen d'esquerra a dreta, però amb tres dits de la mà dreta. Una altra manera particular de marcar el senyal de la creu, és senyalant tres creus amb el polze de la mà dreta, una al front, una altra als llavis i una altra al pit. Aquesta fórmula més llarga acostumava a ser la dels prosèlits i actualment encara es practica en alguns casos, essent alhora expressió de la voluntat i de la petició de mantenir-se lliure de mals pensaments -petita creu al front-, de males paraules -petita creu a la boca- i de mals sentiments -petita creu al cor o al pit.
  • ca  senyar, v tr
  • ca  senyar-se, v tr pron

Cristianisme

Definició
Fer el senyal de la creu sobre algú o alguna cosa, o sobre un mateix.
  • ca  senyar, v tr
  • ca  senyar-se, v tr pron

Cristianisme

Definició
Fer el senyal de la creu sobre algú o alguna cosa, o sobre un mateix.
septimam | septimama septimam | septimama

Islam

  • ca  ismaïlita, n m, f
  • ca  septimam | septimama, n m, f

Islam

Definició
Membre d'una branca de l'islam xiïta.

Nota

  • La denominació septimam prové del fet que segueixen set imams o guies espirituals a la mort del profeta Muhàmmad. Contràriament als imamites, els ismaïlites pensen que el setè imam no és Musa, sinó Ismail (d'aquí el seu nom), que es va "ocultar" l'any 762 i ha de tornar al final dels temps com a messies o mahdí per a portar la justícia al món. Els ismaïlites, molt dividits, estan difosos a l'Àsia central, el Pròxim Orient i l'Àfrica oriental.
  • ca  sermó, n m

Catolicisme

Definició
Discurs pronunciat en públic per un clergue o un sacerdot, especialment l'homilia.
  • ca  sermó, n m

Catolicisme

Definició
Recull més o menys extens de les paraules de Jesucrist als evangelis.