Diccionari de fisioteràpia

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

malaltia de Friedreich

Patologia

ca atàxia de Friedreich, n f
ca atàxia familiar, n f sin. compl.
ca malaltia de Friedreich, n f sin. compl.
es ataxia de Friedreich, n f
es ataxia espinal hereditaria, n f
es enfermedad de Friedreich, n f
en Friedreich ataxia
en hereditary ataxia
en hereditary spinal ataxia

Patologia

Definició

Malaltia hereditària que es manifesta a l'entrada de l'adolescència o durant la primera joventut, amb esclerosi dels cordons medul·lars posteriors i laterals.

Nota

L'atàxia de Friedrich es caracteritza per una síndrome piramidal amb hipotonia, hiporeflèxia, signe de Babinski, signe de Romberg, cardiomegàlia, trastorns del llenguatge i, en un període final, deterioració mental i atròfia òptica.

malaltia de Fröhlich

Patologia

ca malaltia de Fröhlich, n f
es enfermedad de Fröhlich, n f
en Fröhlich's disease

Patologia

Definició

Osteïtis tuberculosa de l'apòfisi espinosa de la setena vèrtebra cervical.

malaltia de Gamstorp

Patologia

ca adinàmia episòdica hereditària, n f
ca malaltia de Gamstorp, n f sin. compl.
es adinamia episódica hereditaria, n f
es enfermedad de Gamstorp, n f
en adynamia
en Gamstorp's disease

Patologia

Definició

Forma particular de la paràlisi periòdica familiar amb hiperpotassèmia, que es transmet amb caràcter dominant.

malaltia de Garré

Patologia

ca osteomielitis esclerosant de Garré, n f
ca malaltia de Garré, n f sin. compl.
ca osteïtis condensant no supurativa, n f sin. compl.
ca osteomielitis esclerosant no supurada, n f sin. compl.
es enfermedad de Garré, n f
es osteomielitis esclerosante de Garré, n f
es osteomielitis no supurativa esclerosante, n f
en Garré disease
en Garré osteomyelitis
en sclerosing nonsuppurative osteomyelitis

Patologia

Definició

Osteomielitis crònica no supurada, caracteritzada per l'augment de densitat i l'engruiximent de l'os malalt, amb desaparició de la cavitat medul·lar.

Nota

L'osteomielits esclerosant de Garré afecta generalment la tíbia o el fèmur.

malaltia de Gerhardt

Patologia

ca eritromelàlgia, n f
ca acromelàlgia, n f sin. compl.
ca eritermàlgia, n f sin. compl.
ca malaltia de Gerhardt, n f sin. compl.
ca malaltia de Mitchell, n f sin. compl.
ca malaltia de Weir-Mitchell, n f sin. compl.
es enfermedad de Weir Mitchell, n f
es eritromelalgia, n f
en acromelalgia
en erythromelalgia
en Weir Mitchell disease

Patologia

Definició

Trastorn que afecta les extremitats, especialment les inferiors, caracteritzat per una vasodilatació paroxismal bilateral, amb enrogiment cutani, edema, augment de la temperatura i dolor coent que augmenta amb el moviment i la posició baixa del membre afectat.

malaltia de Glisson

Patologia

ca raquitisme, n m
ca mal anglès, n m sin. compl.
ca malaltia de Glisson, n f sin. compl.
ca osteolimfatisme, n m sin. compl.
es enfermedad de Glisson, n f
es raquitismo, n m
en Glisson's disease
en rickets

Patologia

Definició

Malaltia dels ossos en període de creixement causada per una alteració del metabolisme del calci i del fòsfor, caracteritzada per una mineralització defectuosa de la matriu orgànica òssia.

Nota

1. El raquitisme es presenta entre els 3 i els 18 mesos d'edat i rarament després dels 2 anys.
2. El raquitisme és més aparent en els cartílags de creixement, atès que són els llocs de més activitat osteogenètica.
3. La causa principal del raquitisme és una exposició deficient a la llum solar, la qual cosa comporta una avitaminosi D. La segona causa és la disminució del fosfat disponible per a la mineralització de l'os (raquitisme vitaminoresistent). Altres causes serien les alteracions dietètiques i la malabsorció intestinal.
4. El terme osteomalàcia fa referència a la mateixa malaltia en l'adult amb afectació de tot l'esquelet i trastorns patològics que necessiten un període de temps més llarg per a manifestar-se.

malaltia de Goldflam

Patologia

ca miastènia greu, n f
ca malaltia d'Erb-Goldflam, n f sin. compl.
ca malaltia de Goldflam, n f sin. compl.
ca miastènia gravis [gravis: la], n f sin. compl.
ca miastènia greu pseudoparalítica, n f sin. compl.
ca paràlisi astenobulboespinal, n f sin. compl.
ca paràlisi familiar periòdica, n f sin. compl.
es enfermedad de Erb-Goldflam, n f
es enfermedad de Goldflam, n f
es miastenia grave, n f
en Erb-Goldflam disease
en Goldflam disease
en myasthenia gravis

Patologia

Definició

Malaltia neuromuscular causada per un trastorn en la transmissió de l'estímul nerviós en la placa motora, caracteritzada per una fatiga anormal dels músculs davant l'esforç que representa la seva activació repetida.

Nota

1. Els músculs més afectats per la miastènia greu són els oculars extrínsecs, els facials i els faringis.
2. La miastènia greu presenta, com a primers símptomes, blefaroptosi, diplopia i disfàgia. Els malalts poden morir sobtadament per una paràlisi respiratòria.

malaltia de Gorham

Patologia

ca malaltia de Gorham, n f
es enfermedad de Gorham, n f
en Gorham disease

Patologia

Definició

Osteòlisi massiva d'etiologia desconeguda, que afecta clavícules, costelles, estern, fèmur, maxil·lar i ilíacs.

Nota

Radiològicament, en la malaltia de Gorham s'observa la desaparició de les imatges òssies dels sectors corresponents.

malaltia de Gougerot-Sjögren

Patologia

ca síndrome de Sjögren, n f
ca malaltia de Gougerot-Sjögren, n f sin. compl.
ca malaltia de Gougerot-Sjögren-Houwers, n f sin. compl.
ca malaltia de Sjögren, n f sin. compl.
ca síndrome de Gougerot- Sjögren-Houwers, n f sin. compl.
ca síndrome de Sjögren-Houwers, n f sin. compl.
ca síndrome seca, n f sin. compl.
es enfermedad de Gougerot-Sjögren, n f
es enfermedad de Sjögren, n f
es síndrome de Sjögren, n m
es síndrome seco, n m
en Gougerot-Sjögren disease
en Sjögren syndrome

Patologia

Definició

Malaltia inflamatòria crònica autoimmunitària caracteritzada per queratoconjuntivitis seca i xeroftàlmia.

Nota

1. La síndrome de Sjögren també presenta hipofunció i atròfia d'altres glàndules exocrines, manifestada per rinitis seca, aquília gàstrica, insuficiència pancreàtica exocrina, rectitis, vaginitis, vulvitis, hiposudoració i manifestacions cutànies pel·lagroides.
2. La síndrome de Sjögren era definida clàssicament per la tríada de queratoconjuntivitis seca, xerostomia i artritis reumatoide, per bé que actualment es considera que només el 25% dels malalts presenten una artritis semblant a l'artritis reumatoide, però en el 75% dels casos hi ha miàlgies, artràlgies i episodis de sinovitis intermitent.
3. La síndrome de Sjögren pot associar-se amb altres malalties autoimmunitàries (esclerodèrmia sistèmica progressiva, lupus eritematós sistèmic, poliarteritis nodosa, tiroïditis de Hashimoto, cirrosi biliar primària, etc.) i en aquest cas rep el nom de síndrome de Sjögren secundària.

malaltia de Gougerot-Sjögren-Houwers

Patologia

ca síndrome de Sjögren, n f
ca malaltia de Gougerot-Sjögren, n f sin. compl.
ca malaltia de Gougerot-Sjögren-Houwers, n f sin. compl.
ca malaltia de Sjögren, n f sin. compl.
ca síndrome de Gougerot- Sjögren-Houwers, n f sin. compl.
ca síndrome de Sjögren-Houwers, n f sin. compl.
ca síndrome seca, n f sin. compl.
es enfermedad de Gougerot-Sjögren, n f
es enfermedad de Sjögren, n f
es síndrome de Sjögren, n m
es síndrome seco, n m
en Gougerot-Sjögren disease
en Sjögren syndrome

Patologia

Definició

Malaltia inflamatòria crònica autoimmunitària caracteritzada per queratoconjuntivitis seca i xeroftàlmia.

Nota

1. La síndrome de Sjögren també presenta hipofunció i atròfia d'altres glàndules exocrines, manifestada per rinitis seca, aquília gàstrica, insuficiència pancreàtica exocrina, rectitis, vaginitis, vulvitis, hiposudoració i manifestacions cutànies pel·lagroides.
2. La síndrome de Sjögren era definida clàssicament per la tríada de queratoconjuntivitis seca, xerostomia i artritis reumatoide, per bé que actualment es considera que només el 25% dels malalts presenten una artritis semblant a l'artritis reumatoide, però en el 75% dels casos hi ha miàlgies, artràlgies i episodis de sinovitis intermitent.
3. La síndrome de Sjögren pot associar-se amb altres malalties autoimmunitàries (esclerodèrmia sistèmica progressiva, lupus eritematós sistèmic, poliarteritis nodosa, tiroïditis de Hashimoto, cirrosi biliar primària, etc.) i en aquest cas rep el nom de síndrome de Sjögren secundària.