ortopèdia
ortopèdia
Terapèutica i prevenció > Tècniques
- ca ortopèdia, n f
- ca cirurgia ortopèdica, n f sin. compl.
- es ortopedia, n f
- en orthopedics
Terapèutica i prevenció > Tècniques
Definició
Especialitat mèdica que tracta de la correcció quirúrgica o mecànica de les deformacions o desviacions dels ossos i de les articulacions.
Nota
- L'ortopèdia va associada amb la traumatologia.
ortopèdia
ortopèdia
Terapèutica i prevenció
- ca ortopèdia, n f
- es ortopedia, n f
- en orthetics
- en orthotics
Terapèutica i prevenció
Definició
Disciplina que tracta de la correcció dels defectes dels ossos o de les articulacions mitjançant ortesis.
Nota
- 1. L'ortopèdia no és practicada necessàriament per un llicenciat en medicina.
- 2. L'ortopèdia comprèn també la confecció dels diversos tipus d'ortesis.
ortopèdic | ortopèdica
ortopèdic | ortopèdica
Exploració i diagnòstic > Tècniques
- ca ortopedista, n m, f
- ca ortetista, n m, f sin. compl.
- ca ortopèdic | ortopèdica, n m, f sin. compl.
- es ortetista, n m, f
- es ortopeda, n m, f
- es ortopédico | ortopédica, n m, f
- en orthotist
Exploració i diagnòstic > Tècniques
Definició
Professional versat en la fabricació o la comercialització d'ortesis.
ortopèdic -a
ortopèdic -a
Terapèutica i prevenció > Aparells i instruments
- ca ortopèdic -a, adj
- es ortopédico -ca, adj
- en orthopedic
Terapèutica i prevenció > Aparells i instruments
Definició
Relatiu o pertanyent a l'ortopèdia.
ortopedista
ortopedista
Exploració i diagnòstic > Tècniques
- ca ortopeda, n m, f
- ca ortopedista, n m, f
- es ortopeda, n m, f
- en orthopedist
Exploració i diagnòstic > Tècniques
Definició
Metge especialitzat en ortopèdia.
ortopedista
ortopedista
Exploració i diagnòstic > Tècniques
- ca ortopedista, n m, f
- ca ortetista, n m, f sin. compl.
- ca ortopèdic | ortopèdica, n m, f sin. compl.
- es ortetista, n m, f
- es ortopeda, n m, f
- es ortopédico | ortopédica, n m, f
- en orthotist
Exploració i diagnòstic > Tècniques
Definició
Professional versat en la fabricació o la comercialització d'ortesis.
os coxal
os coxal
Anatomia
- ca coxal, n m
- ca os coxal, n m
- es coxal, n m
- es hueso coxal, n m
- en hip bone
Anatomia
Definició
Os pla que forma l'esquelet del maluc i connecta el sacre amb el fèmur.
Nota
- El coxal es compon de tres parts: l'ili, l'isqui i el pubis.
os ilíac
os ilíac
Anatomia
- ca ili, n m
- ca ílium, n m sin. compl.
- ca os ilíac, n m sin. compl.
- es hueso ilion, n m
- es ilion, n m
- en iliac bone
- en ilium
Anatomia
Definició
Part de l'os coxal que forma la porció anterior i lateral de la pelvis.
Nota
- L'ili es presenta individualitzat en el fetus i unit amb l'isqui i el pubis en l'adult.
os isquiàtic
os isquiàtic
Anatomia
- ca isqui, n m
- ca os isquiàtic, n m
- es hueso isquion, n m
- es isquion, n m
- en ischial bone
- en ischium
Anatomia
Definició
Part inferoposterior de l'os coxal.
os pubis
os pubis
Anatomia
- ca pubis, n m
- ca os pubis, n m sin. compl.
- es hueso púbico, n m
- es pubis, n m
- en pubic bone
- en pubis
Anatomia
Definició
Porció anterior de l'os coxal.
