acomodació binocular
acomodació binocular
Oftalmologia
- ca acomodació binocular, n f
- es acomodación binocular
- en binocular accommodation
Oftalmologia
Definició
Acomodació coordinada d'ambdós ulls acompanyada de convergència.
acomodació elèctrica
acomodació elèctrica
Fisioteràpia
- ca acomodació elèctrica, n f
- es acomodación eléctrica, n f
- en electrical adaptation
Fisioteràpia
Definició
Elevació del llindar d'excitabilitat neuronal.
acomodació negativa
acomodació negativa
Oftalmologia
- ca acomodació negativa, n f
- es acomodación negativa
- en negative accommodation
Oftalmologia
Definició
Acomodació a la visió llunyana mitjançant la relaxació del múscul ciliar.
acomodació neuronal
acomodació neuronal
Neurociència
- ca acomodació neuronal, n f
- ca adaptació neuronal, n f sin. compl.
- es acomodación neuronal
- es adaptación neuronal
- en neural accommodation
- en neural adaptation
Neurociència
Definició
Disminució de la freqüència de descàrrega de potencials d'acció d'un receptor sensorial davant d'un estímul suprallindar persistent.
acomodació ocular
acomodació ocular
Neurociència
- ca acomodació ocular, n f
- es acomodación ocular
- en ocular accommodation
Neurociència
Definició
Capacitat de l'ull de variar el poder refractiu del cristal·lí i enfocar els objectes segons la distància a la qual es troben.
Nota
- L'acomodació ocular es basa en la contracció dels músculs del cos ciliar, que altera el grau de curvatura del cristal·lí i en modifica la potència diòptrica segons la posició dels objectes per veure'ls amb la màxima nitidesa.
acomodació positiva
acomodació positiva
Oftalmologia
- ca acomodació positiva, n f
- es acomodación positiva
- en positive accommodation
Oftalmologia
Definició
Acomodació a la visió propera mitjançant la contracció del múscul ciliar.
acomodació relativa
acomodació relativa
Oftalmologia
- ca acomodació relativa, n f
- es acomodación relativa
- en relative accommodation
Oftalmologia
Definició
Acomodació corresponent a un grau determinat de convergència o a una determinada distància focal.
acompanyament
acompanyament
Bioètica
- ca acompanyament, n m
- es acompañamiento, n m
- en accompanying, n
Bioètica
Definició
Acció de fer costat a una persona que ho necessita.
Nota
- L'acompanyament s'ha de fonamentar en l'empatia i la compassió.
acompanyament terapèutic
acompanyament terapèutic
Salut mental i addiccions
- ca acompanyament terapèutic, n m
- es acompañamiento terapéutico, n m
- fr accompagnement thérapeutique, n m
- en therapeutic accompaniment, n
Salut mental i addiccions
Definició
Suport ofert per professionals de la salut i els serveis socials que consisteix a fomentar hàbits i relacions saludables i una gestió adequada de les emocions a les persones amb un trastorn mental greu en la seva vida quotidiana, amb l'objectiu que els pugui servir com a eina de rehabilitació complementària a les intervencions terapèutiques per a facilitar-los la integració social i la inclusió comunitària.
Nota
- 1. L'acompanyament terapèutic promou l'autocura i l'autonomia per millorar la qualitat de vida i procura reforçar els vincles familiars i socials per afavorir la inclusió social.
- 2. L'acompanyament terapèutic és una manera d'oferir continuïtat assistencial a les persones amb un trastorn mental greu o un trastorn per ús de substàncies i d'evitar que el trastorn esdevingui crònic.
- 3. Generalment, l'acompanyament terapèutic el duen a terme professionals de la infermeria o de la rehabilitació.
acondroplàsia
acondroplàsia
Fisioteràpia
- ca acondroplàsia, n f
- ca micromèlia rizomèlica, n f sin. compl.
- es acondroplasia, n f
- en achondroplasia
Fisioteràpia
Definició
Defecte congènit hereditari, de caràcter dominant, caracteritzat per una manca de creixement dels ossos en longitud juntament amb un engruiximent periòstic.
Nota
- 1. L'acondroplàsia produeix un nanisme que afecta solament els membres.
- 2. L'acondroplàsia forma part del nombrós grup de les condrodistròfies.
