Back to top
  • ca  economia urbana, n f
  • es  economía urbana, n f
  • fr  économie urbaine, n f
  • en  urban economics, n

Economia > Teoria econòmica

Definició
Branca de l'economia que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s'originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n'extreu lleis generals.
  • ca  ecoocupació, n f
  • ca  ocupació verda, n f
  • es  ecoempleo, n m
  • es  empleo verde, n m
  • fr  emploi de col vert, n m
  • fr  emploi vert, n m
  • en  green job, n
  • en  green-collar job, n

Treball

Definició
Ocupació que té la finalitat d'afavorir el desenvolupament dels sectors relacionats amb la protecció del medi ambient.
  • ca  Ecopode®, n m

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció

Definició
Peça de formigó de formes i mides diverses emprada en la construcció d'esculleres que té un acabat superficial que imita les roques d'una escullera natural, comerciailtzada com a marca registrada.
  • ca  salut ambiental, n f
  • ca  ecosalut, n f sin. compl.
  • es  ecosalud, n f
  • es  salud ambiental, n f
  • fr  écosalubrité, n f
  • fr  salubrité de l'environnement, n f
  • en  ecohealth, n
  • en  environmental health, n

Medi ambient, Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definició
Branca de la salut pública que estudia els factors ambientals que influeixen en la salut humana.
  • ca  ecosilenci, n m
  • ca  silenci verd, n m
  • es  ecosilencio, n m
  • es  silencio ecológico, n m
  • es  silencio verde, n m
  • fr  écomutisme, n m
  • fr  écosilence, n m
  • fr  mutisme vert, n m
  • en  greenhushing, n
  • en  greenmuting, n

Medi ambient > Gestió ambiental

Definició
Comportament d'una organització que opta deliberadament per no difondre les pràctiques respectuoses amb el medi ambient que duu a terme.

Nota

  • La motivació de l'ecosilenci pot ser, per exemple, evitar acusacions de blanqueig verd o evitar l'obligació de retre comptes amb relació als objectius ambientals.
  • ca  ecofilosofia, n f
  • ca  ecosofia, n f
  • es  ecofilosofía
  • es  ecosofía
  • fr  écophilosophie
  • fr  écosophie
  • en  ecophilosophy
  • en  ecosophy

Filosofia

Definició
Ciència que es basa en l'estudi de la relació entre la filosofia i l'ecologia.

Nota

  • Terme encunyat pel filòsof Arne Naess.
  • ca  ecòtop, n m
  • es  ecotopo, n m
  • fr  écotope, n m
  • en  ecotope, n

Ciències de la vida > Ecologia

Definició
Hàbitat diferenciat dintre d'un altre de més gran.
  • ca  ecovila, n f
  • es  ecoaldea
  • fr  écovillage
  • en  ecovillage

Medi ambient

Definició
Agrupació humana que opta per viure en comunitat segons uns principis d'ecologia, sostenibilitat i respecte pel medi ambient.
  • ca  ecrasita, n f
  • es  ecrasita, n f
  • fr  écrasite, n f
  • en  ecrasite, n

Defensa > Armament. Balística

Definició
Explosiu elaborat a base d'àcid pícric que no es veu afectat per la humitat, els cops ni el foc.
  • ca  ectopterigoide, n m
  • es  ectopterigoide, n m
  • es  ectopterigoides, n m
  • fr  ectoptérygoide, n m
  • en  ectopterygoid, n

Zoologia > Anatomia animal

Definició
Os de revestiment de la boca dels peixos que connecta el quadrat amb el palatí.