psicoteràpia interpersonal
psicoteràpia interpersonal
- ca psicoteràpia interpersonal, n f
- es psicoterapia interpersonal, n f
- fr psychothérapie interpersonnelle, n f
- en interpersonal psychotherapy, n
- de interpersonale Psychotherapie, n f
Definició
Psicoteràpia semiestructurada de durada breu en què l'atenció se centra en els símptomes i les relacions del pacient amb els amics i els membres de la família consistent a ajudar a entendre i solucionar problemes interpersonals i utilitzada bàsicament en trastorns de l'estat d'ànim.
psicoteràpia introspectiva
psicoteràpia introspectiva
- ca psicoteràpia introspectiva, n f
- es psicoterapia introspectiva, n f
- fr psychologie introspective, n f
- en introspective psychology, n
- de introspektive Psychologie, n f
Definició
Psicoteràpia basada en l'anàlisi de la consciència individual centrada en la realitat quotidiana, que busca la resolució de conflictes psicològics inconscients que generen malestar i alteracions psicopatològiques.
psicòtic -a
psicòtic -a
- ca psicòtic -a, adj
- es psicótico -ca, adj
- es sicótico -ca, adj
- fr psychotique, adj
- en psychotic, adj
- de psychotisch, adj
Definició
Relatiu o pertanyent al trastorn psicòtic.
psicoticisme
psicoticisme
- ca psicoticisme, n m
- es psicoticismo, n m
- es sicoticismo, n m
- fr psychosisme, n m
- en psychoticism, n
- de Psychotizismus, n m
Definició
Tret bàsic de la personalitat relacionat amb la tendència a presentar hostilitat i aïllament social, amb un major risc de desenvolupar un trastorn psicòtic.
psicoticomimètic
psicoticomimètic
- ca psicotomimètic, n m
- ca psicoticomimètic, n m sin. compl.
- es psicomimético, n m
- es psicoticomimético, n m
- es psicotomimético, n m
- es sicomimético, n m
- es sicoticomimético, n m
- es sicotomimético, n m
- fr psychomimétique, n m
- fr psycotomimétique, n m
- en psychomimetic, n
- en psychosomimetic, n
- en psychotomimetic, n
- de Psychotomimetika, n pl
Definició
Substància química capaç de provocar modificacions conductuals i en la funcionalitat psíquica similars als símptomes psicòtics.
Nota
- Els psicotomimètics poden provocar deliris, al.lucinacions i altres alteracions de la percepció.
psicotomimètic
psicotomimètic
- ca psicotomimètic, n m
- ca psicoticomimètic, n m sin. compl.
- es psicomimético, n m
- es psicoticomimético, n m
- es psicotomimético, n m
- es sicomimético, n m
- es sicoticomimético, n m
- es sicotomimético, n m
- fr psychomimétique, n m
- fr psycotomimétique, n m
- en psychomimetic, n
- en psychosomimetic, n
- en psychotomimetic, n
- de Psychotomimetika, n pl
Definició
Substància química capaç de provocar modificacions conductuals i en la funcionalitat psíquica similars als símptomes psicòtics.
Nota
- Els psicotomimètics poden provocar deliris, al.lucinacions i altres alteracions de la percepció.
psicotoxicitat
psicotoxicitat
- ca psicotoxicitat, n f
- es psicotoxicidad, n f
- es sicotoxicidad, n f
- fr psychotoxicité, n f
- en psychotoxicity, n
- de Psychotoxizität, n f
Definició
Propietat d'una droga d'induir trastorns mentals.
psicòtrop
psicòtrop
- ca psicofàrmac, n m
- ca psicòtrop, n m sin. compl.
- es psicofármaco, n m
- es psicotrópico, n m
- es psicótropo, n m
- es sicofármaco, n m
- es sicotrópico, n m
- es sicótropo, n m
- fr psychotrope, n m
- en psychotropic, n
- de Psychopharmakon, n n
Definició
Substància psicoactiva que s'empra en el tractament dels trastorns en què estan alterades les funcions mentals o les facultats afectives.
psique
psique
- ca ment, n f
- ca psique, n f sin. compl.
- es mente, n f
- es psique, n f
- fr esprit, n m
- fr psyché, n f
- en mind, n
- en psyche, n
- de Psyche, n f
Definició
Facultat cognoscitiva del conjunt de les funcions psíquiques.
psiquiatre | psiquiatra
psiquiatre | psiquiatra
- ca psiquiatre | psiquiatra, n m, f
- es psiquiatra, n m, f
- es siquiatra, n m, f
- fr psychiatre, n m, f
- en psychiatrist, n
- de Psychiater | Psychiaterin, n m, f
Definició
Professional de la medicina que s'ha especialitzat en l'estudi, el diagnòstic, el tractament i la prevenció dels trastorns mentals.
