Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  capa difusa, n f
  • es  capa difusa
  • en  diffuse layer

Electroquímica

Definició
Zona de la interfase electroquímica compresa entre el pla exterior de Helmholtz, el qual la separa de la capa compacta, i el si de la dissolució electrolítica. En ella, els ions es distribueixen estadísticament, de manera difusa. Seguint el model de Stern, es determina que el potencial intern de la capa difusa varia amb la distància a l'elèctrode x segons = 2 exp ( x), on 2 és el potencial del pla exterior de Helmholtz i és el recíproc del gruix de la capa difusa. Per a un electròlit z:z valent, el gruix de la capa difusa ve donat per 1 = (0 r R T / 2 z2 F2 c)1/2, on 0 és la permitivitat del buit, r és la permitivitat de la dissolució, R és la constant dels gasos ideals, T és la temperatura absoluta, F és la constant de Faraday, i c és la concentració de l'electròlit. La càrrega d'ions positius per unitat de superfície acumulats en la capa difusa q+d (en C m2) és igual a (2 0 r R T c)1/2 [exp(z F 2 / 2 R T) 1], i la dels ions negatius és qd = (2 0 r R T c)1/2 [exp(z F 2/ 2 R T) 1]. En absència d'adsorció específica, la càrrega per unitat de superfície en la capa difusa qd és la suma de les contribucions dels ions i igual i de signe contrari a la càrrega de l'elèctrode per unitat de superfície qM, o sigui, qd = q+d + qd = qM. Quan hi ha adsorció específica d'anions segons el model de Grahame, es té que la càrrega d'ions negatius per unitat d'àrea en la interfase q val z F = qc + qd, on z és la càrrega de l'anió, és l'excés superficial de l'anió (en mol m2, mesurable per electrocapil·laritat), i qc és la càrrega d'ions negatius per unitat d'àrea acumulada en la capa compacta. Per als cations, resulta que q+d = z+ F +. on z és la seva càrrega i + és el seu excés superficial.
  • ca  capa límit, n f
  • es  capa límite
  • en  boundary layer

Enginyeria química

Definició
Regió d'un fluid en moviment, en la qual el perfil de velocitat, de temperatura i/o de concentració estan influïts per la presència d'una interfície. Per exemple: quan un avió vola, l'aire en contacte amb ell es belluga a la seva velocitat, mentre que el que està prou lluny té una velocitat que no s'altera per la presència de l'avió. En les zones intermèdies, les velocitats també ho seran, de manera que es tindrà un perfil de velocitats.
  • ca  capacitat calorífica, n f
  • es  capacidad calorífica
  • en  heat capacity
  • sbl  C

Química física

Definició
Quantitat de calor bescanviada per un cos per unitat de temperatura: C = Q / dT.

Nota

  • Com que la calor no és una ^variable d'estat^, la capacitat calorífica depèn de com es faci el procés de bescanvi de calor. Per exemple, la capacitat calorífica d'un focus calorífic és infinita, ja que bescanvia calor sense canviar la temperatura, cosa que també succeeix quan el cos bescanvia calor en un procés isotèrmic. En canvi, la capacitat calorífica del cos és nul•la quan segueix un procés adiabàtic, ja que no bescanvia calor independentment del canvi de temperatura.
  • ca  capacitat calorífica a pressió constant, n f
  • es  capacidad calorífica a presión constante
  • en  heat capacity at constant pressure
  • sbl  Cp

Química física

Definició
Capacitat calorífica en un procés isòbar: Cp = Qp / dT.

Nota

  • En fixar la forma de bescanviar la calor, aquest bescanvi es converteix en una variable d'estat Qp que coincideix amb la variació d'entalpia produïda en efectuar-se el procés isòbar: EXPRESSIÓ 53.
  • ca  capacitat calorífica a volum constant, n f
  • es  capacidad calorífica a volumen constante
  • en  heat capacity at constant volume
  • sbl  CV

Química física

Definició
Capacitat calorífica en un procés isocor: CV = QV / dT.

Nota

  • En fixar la forma de bescanviar la calor, aquest bescanvi es converteix en una variable d'estat QV que coincideix amb la variació d'energia interna produïda en efectuar-se el procés isocor: EXPRESSIÓ 54.
  • ca  capacitat calorífica específica, n f
  • ca  calor específica, n f sin. compl.
  • es  calor específico
  • es  capacidad calorífica específica
  • en  specific heat
  • en  specific heat capacity
  • sbl  c

Química física

Definició
Capacitat calorífica per gram de substància: c = C / m.

Nota

  • La capacitat calorífica específica depèn de com sigui el procés de bescanvi de calor.

    Les unitats de la capacitat calorífica específica són J K−1 g−1, encara que les més utilitzades són en termes de calories, cal K−1 g−1, ja que d'aquí va sorgir la definició de caloria.
  • ca  capacitat calorífica molar, n f
  • es  capacidad calorífica molar
  • en  molar heat capacity
  • sbl  Cm

Química física

Definició
Capacitat calorífica per mol de substància.

Nota

  • La capacitat calorífica molar depèn de com sigui el procés de bescanvi de calor.

    Les unitats de la capacitat calorífica molar són J K−1 mol−1.
  • ca  capacitat d'una bateria, n f
  • es  capacidad de una bateria
  • en  capacity of a battery

Electroquímica

Definició
Quantitat màxima de càrrega o d'energia que ha subministrat una bateria galvànica primària a un dispositiu extern fins a descarregar-se completament. Es distingeix entre la capacitat Ah (Qd, amb 1 Ah = 3.600 C) i la capacitat Wh (J, amb 1 Wh = 3.600 J) per tal de diferenciar el subministrament de càrrega del d'energia. Ambdues es relacionen per l'expressió J = Um Qd, on Um és el voltatge mitjà de descàrrega. Una relació empírica aproximada entre la capacitat d'una bateria (C) i el corrent de descàrrega (Id) ve donada per l'equació de Peukert, la qual s'expressa com C = k Id, on k i són constants que depenen de la bateria i de la temperatura. Una bateria ideal compleix que = 0, però les bateries reals tenen un valor d' entre 0,2 i 0,7, perquè en augmentar el corrent de descàrrega a resistències externes menors, el voltatge de descàrrega i la quantitat efectiva de reactiu disminueixen. La densitat d'energia d'una bateria és la capacitat Wh per la seva unitat de volum (Wh l1) o de pes (Wh kg1). En un acumulador es defineix la capacitat de càrrega Ah (Qc) i la capacitat de càrrega Wh (Jc) com la càrrega en Ah o l'energia en Wh que se li ha de subministrar fins a carregar-lo completament. Es troba que quan un acumulador es carrega, el voltatge augmenta amb el corrent subministrat i el temps d'operació. La capacitat de càrrega d'un acumulador ideal és igual a la de la seva descàrrega, però a la realitat no és així en haver-hi reaccions paral·leles durant el procés de càrrega, com ara l'alliberament d'O2 o d'H2 si la bateria empra un medi aquós. Per això, es defineix l'eficiència d'ús de la capacitat Ah com Q = Qd /Qc, i l'eficiència Wh com J = Umd Qd/ Umc Qc = Q Umd/ Umc, on Umd i Umc són els voltatges mitjans de descàrrega i de càrrega, respectivament. Vegeu també ^voltatge d'una bateria^.
  • ca  capacitat de la doble capa electroquímica, n f
  • es  capacidad de la doble capa electroquímica
  • en  capacitance of the electrochemical double layer

Electroquímica

Definició
Magnitud que expressa l'aptitud que té la doble capa electroquímica d'una interfase elèctrode-dissolució en emmagatzemar càrrega elèctrica quan s'aplica a l'elèctrode un potencial E respecte a un elèctrode de referència. La càrrega de l'elèctrode per unitat de superfície és qM (en C m2) i la càrrega dels ions per unitat de superfície en la interfase és qi, tot complint-se que qM = qi. La capacitat integral, designada com K (en F cm2), és el quocient entre qM i la diferència entre el potencial aplicat E i el potencial de càrrega zero Eq=0, és a dir, K = qM /(E Eq=0). La capacitat diferencial, simbolitzada per C (en F cm2), és la derivada parcial de qM respecte a E mantenint constant el potencial químic de l'electròlit (o sigui, la seva composició), és a dir, C = (qM /E). Com que, segons el model de Stern, la doble capa electroquímica és constituïda per una capa compacta i una capa difusa, amb capacitats diferencials Cc i Cd, respectivament, la capacitat diferencial de la doble capa es pot desglossar com la suma d'aquestes dues contribucions en sèrie, és a dir, .
  • ca  capacitat reguladora del pH, n f
  • es  capacidad reguladora del pH
  • en  pH regulatory capacity

Química analítica

Definició
Mesura de l'efectivitat d'una dissolució amortidora del pH per a conservar el valor del pH quan s'hi addiciona un àcid o una base.